EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 26 d’agost de 2010

I de cop...

I de cop, en contradicció amb totes les previsions meteorològiques, es va girar aire fred i les temperatures van baixar deu graus.
Va ser el 26 d'agost més maco de la seva vida.

dimarts, 24 d’agost de 2010

Quiero ser como tu!


Cada vegada que veig AQUEST POST em ve aquesta cançó al cap... avui crec que ja l'he cantat unes vint vegades... no és que canti malament però els meus veïns potser n'estiguin una mica farts... perquè no la canto fluixet precisament :-)

Ara estic fent el post tot posant en pràctica el meu sistema de "tecleig rítmic qual si s'estés tocant un teclat (musical)" és molt divertit...

Oh duri dú, (xubi dú) quiero ser como tú (xubi dubi duà)
quiero andar como tú (wap), hablar como tú (wap) dubi dubidu da tú
A tu salud,(xu dubí) oh dímelo a mi (xubi dubi du du),
si el fuego aquí (du wap) me lo traerías tú...
...

Em pregunto... (III)

1.- Per què alguns esparadraps i tirites antial•lèrgics em fan al•lèrgia?

2.- Per què els llibres de les biblioteques a vegades estan tan guarros?

3.- Per què quan ens trobem algú a l’ascensor la immensa majoria de les vegades parlem del temps?

4.- Per què estava tan seriós Del Bosque al final del partit
Barça-Sevilla?

5.- Per què a vegades que estic tristona, un petit detall em fa somriure i el meu ànim canvia totalment?

dijous, 19 d’agost de 2010

Un descans en la missió (després dels incidents)

Després dels incidents causats per la pluja de meteorits, hem aconseguit posar en marxa la nau anul•lant el sistema automàtic. Llavors, intercalant el desplegament màxim dels tallants amb l’ús manual de la vella clau de plata, hem pogut arribar al refugi en tan sols unes axw unitats temporals.

Dins el parador, el Primer Espai, com sempre, és ocupat per viatgers amb presses que carreguen bateries i ultra-tancs marxant en un fiiuu. Alguns no saben controlar els seus cadellets que xisclen amb força.

Trec el cap pel Tercer Espai, però hi veig tan sols un grup de joves transporters que juguen a cartes. Semblen tranquils, però com coneixem aquesta raça, ens quedem al Segon Espai, no sigui cas que en un moment es posin violents i ens toqui el rebre.

Recuperem forces per la vessant telepàtica del nostre xip cerebral. L’Osspil Jielu, el meu copilot, s’ha polit un llibre en dos fiiuu, cada dia absorbeix més ràpid, Jo he preferit escoltar música ancestral... descansem unes zyn unitats i, ja a punt, ens disposem a reprendre la nostra missió.

dimecres, 18 d’agost de 2010

L'escriptora... (II)

L’escriptora tecleja al seu portàtil color de rosa.
Rosa és també la seva brusa, la seva bossa i el maletí...
Però avui hi ha xivarri...
Al pis de sota uns nens criden i al nostre pis -el segon espai-, un grup femení amb una àvia tres o quatre filles i dues criatures, parlen fort.
Ella sembla que s’impacienta, agafa tots els seus estris i marxa a la part del darrera tot i dedicant una mirada reprovadora als que alcen massa la veu.
Arribada al tercer espai, s'instal·la a una nova taula i segueix escrivint a mà.
I és que sembla mentida la gent!!
L’escriptora de color rosa (pàl•lid) té tota la raó... No saben que el Viena és un lloc on la gent llegeix i escriu?

dimarts, 17 d’agost de 2010

Em pregunto... (II)

1.- Per què, malgrat el que estem veient a tot el món, encara hi ha qui nega el canvi climàtic?

2-. Hi ha alguna cosa impossible?

3.- Per què hi ha tan poca quantitat de producte en un Actimel?

4.- Per què els llibres en català són més cars que els llibres en castellà?

5.- Remuntarà el Barça el dissabte i guanyarà la Supercopa?

6.- Per què alguns dels defectes que més em molesten en altres persones són exactament els mateixos que jo tinc?

dilluns, 16 d’agost de 2010

Em pregunto...

1.-El nostre destí està escrit?

2.-Per què la Sánchez Camacho sempre, sempre parla enfadada?

3.-Per què els llibres són tan rematadament cars?

4.-Quina podríem considerar que és, més o menys, la mitjana de pàgines dels llibres que llegim?

5.-Per què en Puyol va dir que no jugaria més a "la roja" i després es va desdir?

6.-Per què tantes vegades no sé què he de fer i em fa por equivocar-me tant si decideixo fer alguna cosa com si no?


dissabte, 14 d’agost de 2010

Avui...

Avui he llegit més de cent pàgines!!
No és normal en mi, que sempre vaig poc a poc...

Amb la calculadora del mòbil nou faig números... Vull acabar-lo durant el mes d'agost. No per res especial (o sí... per la meva "Llista de llibres llegits")

És una llista màgica... El sol fet de fer-la, fa que un llegeixi més... És una llista amb poder!

divendres, 13 d’agost de 2010

Sóc feliiiiiiiiiiiiiiiiç, feliç, feliiiiiiç!!!!

No sé definir ben bé el què sento... potser semblarà exagerat o ridícul, però crec que és felicitat de la bona ;-)

Ahir va ser un dia dur i llarg de passar. Pesat, molt pesat... el cel gris i compacte, atapeït, sense deixar passar ni una miqueta d’aire. Gens. Xafogor. Costava respirar i jo em sentia cansada i amb una mena d’angoixa subjacent que, encara que pogués fer broma o riure, no ho feia amb la mateixa alegria que altres vegades... Ahir, en alguns moments, m’havia d’esforçar una mica perquè la senyora tristesa no vingués a empipar-me...

Al vespre va ploure...

Després es va girar un airet fresc...

Aquesta nit ens hem hagut de tapar amb el llençol...

Avui, a les tres de la tarda, el termòmetre de la Plaça Prim marcava 23 graus (la setmana passada marcava 30 i 31!)... mentre érem al Viena ha plogut (una plujeta maca, res de tempesta però sí una bona estona)... en sortir... el termòmetre marcava 19 graus!!!



I en aquest moments tinc ganes de dir que em sento feliç, feliç, feliç... segueix plovent... l’aire fresquet mou la cortina i m’encanta que ho faci ;-))

dijous, 12 d’agost de 2010

Fils blaus...








De la mateixa autora que les meravelloses “Arbequines de llum en la foscor”, la jove (molt jove) fotògrafa barcelonina resident a Reus, Assumpta Culé Anònima, presenta la seva trilogia de cinc obres “Fils blaus en caiguda lliure i caòtica”.

diumenge, 8 d’agost de 2010

divendres, 6 d’agost de 2010

Be belong together.- Los Lobos



Aquesta cançó la cantava un xiquet molt jove, que va morir abans dels vint anys en un accident d’aviació, Ritchie Valens, però aquesta versió de Los Lobos es sent molt millor i em fa pensar en “l’anunci” de Leroy Merlin que, al cap i a la fi, és on la vaig sentir per primera vegada ;-)

dimarts, 3 d’agost de 2010

Old Town.- The Corrs



Per cert que aquestes noies, a les que trobo guapíssimes, em fan pensar en la més dolenta de les bruixes que surten als llibres de Harry Potter, la Bellatrix Lestrange (Helena Bonham Carter)



dilluns, 2 d’agost de 2010

M'agrada quan plou per la nit...

... perquè es pot dormir millor.

Els gamberros de les motos, els incívics que juguen a veure qui fa més soroll fins les tantes de la matinada es queden a casa, quina sort!!


El meu carrer en silenci... és cert o estic ja somiant?

diumenge, 1 d’agost de 2010