EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 30 de setembre de 2010

No tot és...

No tot és tan fàcil i senzill com jo voldria, però tampoc tan complicat com a vegades em sembla...

dimecres, 29 de setembre de 2010

La memòria... i “anything you need... anything you want... my life... baby”

La memòria és un element estrany... al menys la meva. Rara, molt rara... però me l’estimo perquè és meva i ja m’he acostumat a la seva forma de funcionar, als records precisos de coses que no em serveixen massa, converses senceres, escenes de pel·lícules, anècdotes de tot tipus, posts i comentaris llegits... i a oblidar allò que és pràctic com reunions i llistes de supermercat...

Avui em llevo, engego el mòbil (per la nit sempre l’apago per si les publicitats a hores impresentables) i també engego la ràdio: Catalunya Informació... i em trobo que fan musiqueta... ah, sí, avui és el dia de la vaga! La música que han triat és bona, m’agrada... escolto una mica i llavors en comença una que feia anys que no sentia... què maca és!!... ostres, ostres, qui la cantava?

Impossible recordar-ho. Tracto de memoritzar part de la lletra tal com la vaig sentint per buscar-la a Google... “anything you need... anything you want... my life... baby”... la veritat és que deu haver milers de cançons amb aquestes frases a la seva lletra... a més, com no m’ho apunti aviat sé que em marxarà de la memòria perquè són frases soltes i no les podré retenir...

Estic visualitzant el cantant tan clarament com si el tingués al davant.. home blanc amb el cabell molt negre, serrell, ulleres grans de muntura negra, guitarra... em ric de mi mateixa pensant en posar la descripció a Google amb un “singer” al davant o al darrera... Vaig al menjador a apuntar-me totes les frases que recordo de la cançó i connectar el router i, mentre camino, com un regal del meu cervell, em ve un nom al cap: ROY ORBISON!!... I em poso a riure, perquè, m’hagués jugat el que fos a que era impossible que recordés el seu nom... Roy Orbison, i tant!!... Ara ja no cal que corri a apuntar res...

Ara deixo per un moment la idea de connectar-me ràpidament a Internet i torno a l’habitació... a fer les pregàries de cada dia, que sinó ho faig després ho enyoro...

I quan ja he saludat al Senyor i a Maria, engego el PC, busco la cançó, obro un Word i escric aquest post.



Roy Orbison.- You Got It

dissabte, 25 de setembre de 2010

Setembreeee!!



Vaaaa Assumpta!! Que s'acabarà setembre i encara no li has fet una festa... eeeeeei!!
Dancing in september!! Uaaaaau!!
Ara estic fent allò de teclejar al ritme de la música hehehe
Ieeeea!! Tardor estimada!! ;-))
Avui no he llegit ni una pàgina... i què? :-))

divendres, 24 de setembre de 2010

Llegint...

Aquest mes de setembre està essent terrible en quant a lectures. He passat dies en que ni tan sols he agafat un llibre... Desprès d’uns mesos en que estava contenta del ritme que duia (i que en gaudia, és clar, perquè anar passant pàgines només per “veure si supero el número de llibres de l’any passat” seria una gran estupidesa) m’he quedat com aturada... Sí, fa ben bé tres setmanes que no avanço gaire.

Tinc dos llibres començats... i els dos m’agraden molt!... Però em costa trobar el moment... és com si necessités buscar no tan sols "temps" sinó un "estat mental" concret...

Aquesta tarda he agafat el de “Cuadernos secretos de Agatha Christie” de John Curran (és un anàlisi dels blocs de notes en que l’autora escrivia, tal com li venien al cap, temes, personatges, diferents possibilitats de solucions... per després escriure les seves novel•les) i n’he llegit unes trenta pàgines. Això és moltíssim en comparació amb el que he llegit els altres dies (i és que és molt interessant i em fa molta il•lusió llegir-lo, però és complicat... a cada paràgraf que llegeixo, m’aturo, penso en els llibres als que fa referència, intento recordar-ne els detalls...)

El de les “Cartes des de la Presó” de Dietrich Bonhoeffer no té res a veure amb l’altre i, tot i que de moment no explica res terrible -si és que estar empresonat pels nazis no fos terrible, clar-, doncs el fet de saber que al final el van executar, em fa patir. No ho puc evitar... i, malgrat això, m’agrada molt llegir les seves paraules, no el deixaria pas per res, el vull acabar...

Potser és que tots dos exigeixen esser llegits “a petites dosis” perquè has d’anar assimilant, pensant, relacionant... No són novel•les... Sí, deu ser això.

Ah! I també estic mirant de llegir el nou llibre que hauré de fer servir aquest curs per Catequesi, però aquest és fàcil d'entendre, molt maco... tot i que tampoc el vull devorar de cop o no l’assimilaré bé. Ahir vaig descobrir la vida de Charles de Foucauld

dimecres, 22 de setembre de 2010

El mateix temps que avui



- Em poso la jaqueta?
- No fa fred, eh? Fa xafogor...

(Surto a la terrasseta)

- I tant, fa xafogor... a veure si ens plourà! Agafo el paraigües ;-)
- Fa vint anys feia el mateix temps que avui...
- És veritat! ;-) Havia plogut el dia abans i tot el dia va estar gris... però va aguantar hehe... Espero que no ens plogui ara...

dilluns, 20 de setembre de 2010

Finals de setembre...

Plou... i els minuts van caient i les hores passen... i jo espero que marxi aquest dia perquè tinc ganes que sigui demà. I el temps, aliè a tot el que penso, va fent la seva, pas a pas, al seu ritme... I nosaltres, sempre tan subjectius, a vegades diem que va ràpid i altres vegades que s’encanta...

Mentre la pluja s’intensifica, una i una altre vegada repeteixo els mateixos gestos... Vaig a llegir.

Un tro. Aigua.

Crits d’infants enxampats pel xàfec a la sortida de l’escola... i un altre tro (aquest segon dels que fan por)... Vull anar a llegir. M'obligo a apagar l'ordinador una estona.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Es diu Olga...

És molt jove i molt bonica, té un somriure preciós. Se la veu valenta, decidida, convençuda i il·lusionada amb el que fa... es diu Olga, és bielorussa...

divendres, 17 de setembre de 2010

Un te calentó

Acabo de preparar un te calentó... i quina olor tan bona que fa! I què agradable és quan l’ambient refresca!!

dimecres, 15 de setembre de 2010

Happy Birthday, Dame Agatha!

Avui, Agatha Mary Clarissa Miller celebra el seu 120è aniversari de naixement i jo ho vull recollir aquí, en aquest Petit Blog, perquè em fa il·lusió que ella també sigui present en aquest raconet. Fa temps que al Blog "gran" li vaig fer un homenatge. Per a ella va ser un dels primers posts que vaig fer des del naixement real del meu blog ;-)

No tinc cap dubte que ella és una de les culpables de la meva afició a la lectura.

Per celebrar-ho, una pàgina escrita per ella... justament, de forma clara i senzilla, els elements bàsics d’una novel•la de misteri.



La foto l’he tret d’aquest llibre que estic llegint actualment...


El joc de les semblances i les diferències...

Trobo que aquest personatge i aquest altre s'assemblen perillosament...

La mirada... és ben bé la mateixa... potser el que pensa de sí mateix... l'obsessió per una ciutat...

Mentre el de Barcelona no decideixi fer el mateix que va fer el de Roma (i donar-nos la culpa als cristians!!)

dilluns, 13 de setembre de 2010

Què faig amb el relat?

Escriure un relat d’unes 2.000 paraules per publicar en el blog (a l’altre) és passar-se?
De fet l’escrivia per un altre lloc, una revista que demanava si la gent volia col•laborar... feia temps que hi pensava... i just quan em ve una idea, resulta que ja no admeten relats si no ets “subscriptor”... i ara no sé què fer-ne.

Post especial...

Post especial per a miops.

(Aquest el dedico a l’Elvira, no perquè sigui miop, que no ho sé, igual té vista de linx, sinó perquè crec que li farà gràcia) ;-)

És un somni?

La nena del post de La Goma d’esborrar (el del passat dimecres), s’ha mogut... Ha deixat de dibuixar i m’ha mirat un moment. Després ha seguit pintant...

Confirmat!!

El meu mòbil nou s'il·lumina tot solet quan són les dotze... després es torna a apagar. No sé quin sentit té, però ho fa.

El meu mòbil nou s'il·lumina tot solet quan són les dotze... després es torna a apagar. No sé quin sentit té, però ho fa.

dijous, 9 de setembre de 2010

Tot teclejant...

A vegades, quan entro en un blog que hi ha música, la deixo de fons mentre començo a escriure el meu comentari i, si és una peça amb bon ritme, m’agrada teclejar seguint-lo... la veritat és que no se’m dóna gens malament (sóc especialista en saber fer coses inútils)... Ara bé, ell en sap moooolt més que jo :-)

dimecres, 8 de setembre de 2010

La goma d'esborrar...


Quan era petita, un dia, mentre feia un dibuix, em va venir al cap el pensament que si agafava la goma d’esborrar i la passava amb força per damunt de l’altre mà o d’un braç, aquell trosset “de mi” desapareixeria.

Ho vaig provar... no les tenia pas totes, no... però no va passar res, no em vaig fer cap forat a la mà... me'n vaig alegrar ;-)

dilluns, 6 de setembre de 2010

Ressenya...

"Aconsegueix crear una narració sòlidament apuntalada en un marc històric real sense renunciar ni al rigor de la persona estudiosa ni a una gran fantasia creadora, i tot això sense oblidar un us preciós del llenguatge amb frases que, sense ser gens presumptuoses, donen petits tocs de poesia a una prosa bellíssima..."



Per un llibre que algun dia llegiré...

divendres, 3 de setembre de 2010

Didier Lourenço


Us agrada? A mi sí :-)
No, no conec el pintor, en absolut... però m'agraden aquests quadres...


dimecres, 1 de setembre de 2010

Penso en la tardor i somric...



Penso en la tardor i somric... i l'espero, la somio... i quasi em sembla que, darrera aquesta calor que encara sento, puc escoltar els seus passos que s'apropen...



La primera foto és del 22 d'octubre de l'any passat i la segona del 20 de setembre també de 2009