EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dilluns, 30 de maig de 2011

Socoooooooors!!! (Desenllaç al post anterior)


Deixeeeeeu-meeeee!!!

Sóc l'Emperador!! Treu-me aquest barret ridícul!!


Disculpa, Juicy, però és que AQUÍ, mano jo...
El blog és meu. A callar!

diumenge, 29 de maig de 2011

Blog envaït!!


Ara, aquí, manem nosaltres!!

Aquest és el nostre Emperador, Juicy II


dijous, 26 de maig de 2011

In the army now.- Status Quo


Impressionant al minut 2:12 quan s'aturen i tot el públic a la vegada crida: Stand up and fight!!

Simpàtic el petit error del minut 3:27 i el somriure còmplice de Francis Rossi mirant Rick Parfitt :-)

dimecres, 25 de maig de 2011

dimarts, 24 de maig de 2011

Què no netegen els volcans alquesta gent??


Estic molt enfadada amb els islandesos!
És que no saben que els volcans s’han de netejar de tant en tant?
Què no han llegit mai el Petit Príncep?




"El matí que havia de marxar va endreçar tot el planeta. Va escurar ben escurats els volcans en activitat. Tenia dos volcans en activitat. Li anaven molt bé, al matí, per escalfar l'esmorzar. També tenia un volcà apagat. Però, tal com deia ell: «No se sap mai!». Per tant també va escurar el volcà apagat. Si estan ben escurats, els volcans cremen a poc a poc regularment, sense erupcions. Les erupcions volcàniques són com quan es cala foc en una xemeneia.

diumenge, 22 de maig de 2011

He fet dues coses! ;-)

Ahir al vespre em va venir l’impuls de fer una cosa en la que ja havia pensat alguna vegada però sense plantejar-m’ho seriosament.

Aquest blog meu és estrany... fins i tot per mi a mateixa, doncs el faig ben bé a rampells, tal com raja, sense pensar res. La meva idea era tenir un blog sense barra lateral per poder posar fotos ben grans i la veritat és que, finalment, de fotos fetes per mi tampoc en poso gaires... Aquesta mena de desordre fa que a vegades hagi posat cançons dins de posts que, si miro el meu propi arxiu de publicacions i busco pels títols, no endevinaria mai on han anat a parar. No sóc massa de buscar posts antics, però em sabia greu no estar segura de si un tema el tenia aquí o no...

Així doncs, ahir vespre em vaig estar mirant post per post (tampoc són tants) i vaig etiquetar totes les entrades musicals amb el nom de la cançó i de l’intèrpret. Llavors, a sota de tot (que és on tinc els gadgets que en altres blogs estarien a la barra lateral) vaig posar dos nous apartats d’etiquetes... i ara ja puc buscar directament una cançó! I em fa il•lusió haver-ho fet... M’hi vaig passar hores!... però ara estic contenta.

També estic contenta perquè tinc una anècdota bona per explicar. En sortir de missa, al migdia, hem anat a votar. A la meva taula anaven ràpid però a la d’en Josep Lluís hi havia una cua enorme... així que li he dit que l’esperava fora i, mentre esperava, ha entrat en SERGI ROBERTO amb la seva família a votar també... s’ha dirigit a una altre aula, llavors ha arribat en Josep Lluís i, mentre li explicava, hem trobat a un interventor de CiU al que coneixem... “ei, era en Sergi Roberto” l’interventor ha dit “li demanem un autògraf?”... Ell té tres fills i els dos xiquets són súper culés... i jo pensava en els meus nens de catequesi de dimecres (que TOTS varem anar amb la samarreta del Barça a classe... jo també) i li he dit “tu li demanes primer, si et posa bona cara, li demano jo tres més pels “meus”.

Quan ha sortit, l’interventor l’hi ha demanat i, ha estat tan agradable, tan simpàtic, que jo li he demanat els tres meus!!... Ni cara de fastiguejat, ni cara de cregut... un somriure gairebé mig tímid i amb il•lusió, com si li fes gràcia... un xiquet molt educat, la veritat. Ha signat els quatre autògrafs (l’interventor de CiU ha estat moderat i ha demanat un sol autògraf pels seus dos fills) i jo els meus tres... Dimecres que ve els hi donaré, estaran contents ;-)

Foto real, dimecres passat, dia 18, abans de començar la catequesi.
Era una juguesca que havíem fet per si guanyàvem la Lliga...
Tots quatre varem complir :-)

dimarts, 17 de maig de 2011

dissabte, 14 de maig de 2011

Ja tenim un guanyador del Joc d'endevinar el Personatge!!

Tal com ha encertat el mega-crack, el gran McABEU, es tracta de:

PATRICK ROTHFUSS



L'autor de "El nombre del viento", nascut l'any 1973 a l'Estat americà de Wisconsin i que, us ho asseguro, té molta imaginació :-)

Aquí la foto sencera:



Enhorabona, MAC!!

Què us sembla? El faig un cop al mes al blog gran? O preferiu el Joc de la Imatge Misteriosa? (també un cop al mes, com abans) és que ara ja m'he "des-saturat" del de l'any passat :-)

Segona pista addicional al Joc d'endevinar el Personatge

Aquest personatge va néixer l’any 1973 a un Estat dels Estats Units que comença per W

Si ningú ho encerta, demà a la tarda o vespre, una altre pista :-)

divendres, 13 de maig de 2011

Primera pista addicional del Joc d'endevinar el Personatge

Ahir preguntava si algú sap de qui són aquests ulls



El post va desaparèixer pels greus problemes que ha tingut Blogger. Ara ha tornat... Tot i que els comentaris encara no s'han recuperat, recordo perfectament que n'hi havia dos: Tant la Neus com en XeXu apostaven per en Mourinho... No és ell!!

PRIMERES PISTES ADDICIONALS:

El seu nom de pila comença per la lletra P i té molta imaginació.

Si ningú ho sap, demà més pistes :-))

dijous, 12 de maig de 2011

Algú sap de qui són aquests ulls?



Post experimental ;-)

Si ningú l'encerta, demà una pista.

dimarts, 10 de maig de 2011

Us presento al senyor Aristoteles Louvre

Benvolguts blogaires:

Estava jo buscant la paraula "sil·logisme" a Google... (allò que d'una cosa has anat saltant a una altre i llavors vols trobar una bona definició d'algun terme) i, en arribar a la Wikipedia, va i, per alguna estranya i misteriosa raó, em surt primer la pàgina en castellà quan, normalment em surt primer la catalana (aquí veiem ja una cosa rara, eh?)

Entro i faig una repassada per tot el text, per veure si és molt llarg, i és justament llavors que els meus pobres ulls cansats s'han adonat que, per fi!!, podria saber el cognom d'Aristòtil. Això, a C.O.U. no m'ho van explicar!! És el Sr. Louvre. Es diu Aristoteles (sense accent) Louvre.




Ho poso aquí perquè tothom que ho vegi pugui tenir també aquesta dada tant important pel que fa a formació cultural. I ara, com ja no recordo el motiu pel qual anava a buscar una bona definició de sil·logisme, doncs ho deixo estar. (Reconegueu que sempre que parleu de si·logismes poseu un exemple però mai ho definiu... oi?)

PS/ Acabo de descobrir per què m'ha sortit la Wiki en castellà... Perquè m'havia deixat la ela geminada, amb el seu preciós punt volat hehehe... He escrit "silogisme" i, clar, ha passat el què ha passat. Això és per deixar-me en ridícul per haver-me rigut de qui ha posat el peu de foto del senyor Aristotil Louvre :-DD

PS.2/ Com? Que a les vostres converses a taula no parleu de sil·logismes?

PS. 3/ Hehehe en posar les "PSs" m'he recordat de la RITS
:-))

dissabte, 7 de maig de 2011

Llamps i trons...


El millor de quan plou (i ara no és que plogui, és que fa una tempesta impressionant de llamps i trons) és que no surten les motos. Aquesta nit probablement no hi haurà escàndol al carrer. Aquesta nit es descansarà molt bé.

Avui ha fet cinquanta-quatre anys que els pares es van casar... a Montserrat... FELICITATS, PAPIS!!

M'acabo d'adonar que aquest és el post cent cinquanta del Petit Blog :-)

Amb lo maco que pot ser el futbol... quan ell no hi és.



PER QUÈ? Jofrè Bardagí

Perquè no val tot,
perquè n'estem farts de tot això
d'aquest senyor.
Que no tot s'ho val,
cal tenir respecte rival,
i ser elegant.

Si enlloc de culpar sempre els demés
per un cop veiés els seus errors,
que no cal sempre perdre els papers,
que si ell ho pregunta jo també pregunto:

Oh, per què no calles? però tu a què jugues?
Per què, per què?
Oh, però per què plores? qui fa teatre?
Per què, per què?

Que no aguantem més,
el seu joc tan brut i poc honest
tan ple de res.
Que no cal res més
amb lo maco que pot ser el futbol,
quan ell no hi és.

Si enlloc de culpar sempre els demés,
per un cop veiés els seus errors,
que no cal sempre perdre els papers,
que si ell ho pregunta jo també pregunto:
Oh, per què no calles? però tu a què jugues?

Per què, per què?
Oh, però per què plores? qui fa teatre?
Per què, per què?
Oh, per què no calles? però tu a què jugues?

Per què, per què?
Oh, però per què plores? qui fa teatre?
Per què, per què?

Oh, lalalalala, lalalalala
Per què, per què?
Oh, lalalalala, lalalalala
Per què, per què?

Perquè no val tot,
perquè n'estem farts de tot això,
d'aquest senyor.

dijous, 5 de maig de 2011

Per què els sugus de pinya són blaus? Quina vergonya!!

M'ho ha passat un amic per correu i no puc resistir a posar-ho... És tan bo!!

Ai, menys mal :-)


Solet i quinze graus... això està molt bé!! :-)
No cal que pugi més, no... així m'agrada!

Ja torna a ploure... uffff


És necessari que faci aquest temps tan lleig dia sí i dia també?
Ja estic incubant un refredat! Em fa mal la gola...