EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dilluns, 29 d’agost de 2011

diumenge, 28 d’agost de 2011

Ràdio (III)




Però que s'han cregut aquests de la LFP?? Futbol per la ràdio en directe!!

Ràdio (II)

Minut acabat!!

Endavant!! Contra el cànon!!

Ràdio

La meva solidaritat amb el minut d'aturada que fan les emissores de ràdio contra haver de pagar per retransmetre el futbol en directe. Comença... ARA!!!

dissabte, 27 d’agost de 2011

Mestral

Aquesta tarda s’ha girat una mica de Mestral que ha fet baixar la humitat en picat, gràcies a Déu, perquè immediatament m’he començat a trobar millor. La temperatura segueix essent molt alta, però la xafogor ha disminuït força.

Gràfica de la humitat copiada de la web de Meteoreus


I això que aquest any l’estiu està essent curt, el juliol va ser bo... però aquests darrers dies m’han estat costant molt de passar... Però els castellans tenen un refrany que em fa molta gràcia que diu “no hay mal que cien años dure”... així que, siguem optimistes que això ja s’acaba!!

dimecres, 24 d’agost de 2011

Somni

Aquesta nit he somiat que al partit del divendres que ve, final de la Súper Copa d’Europa, al minut 1 o 2, l’àrbitre ens xiula un penal en contra... el tiren, Valdés es llença bé, la pilota pica al pal i va fora!!
Llavors m’he despertat i ja no sé què més pot haver passat...


dimarts, 23 d’agost de 2011

El meu iglú


Com en XEXU té un iglú, jo també en volia un. Aquest és el meu :-)

Ah, i no oblideu de seguir concentrant la vostra energia mental en fer arribar la tardor el més aviat possible i recordeu aquesta frase: "Bon temps i calor no són sinònims".

divendres, 19 d’agost de 2011

Vídeos, ossos polars, cançons, visites i letargies...



El meu germà gran està letàrgic, pobre, i a mi m’han dit que no faci massa soroll que encara el molestaré, així que he pensat posar música bonica i no massa cridanera: Living on an island d’Status Quo, en un vídeo preparat per un noi francès molt simpàtic i amb unes imatges genials i refrescants (amb ossos polars i tot!!) i que té gairebé tantes visites com el meu!! Sí, "el meu"...



Ep! Un vídeo en que "canto" jo té més visites que un d’Status Quo, és fort, eh? :-))

dimarts, 16 d’agost de 2011

Porquet



Diuen que "als sants i als minyons no els prometis si no els dons"... i com tu ets un minyó, doncs aquí està el que vaig prometre... No sé què ha passat, serà que no estic acostumada a dibuixar porquets, però no em sortia de cap de les maneres, no quedava com jo volia i ara tampoc és que n'estigui completament satisfeta, però bé... En fi, espero que t'agradin una miqueta! :-)

dimecres, 10 d’agost de 2011

Excursió selvàtica per... Reus...



La barana que es veu a la part inferior de la segona foto també és una barana selvàtica, és clar!

dilluns, 8 d’agost de 2011

diumenge, 7 d’agost de 2011

Chopin, Étude Op. 10, num. 3, "Tristesse"



Chopin, un dels meus compositors preferits...
Ja fa dues setmanes que a Missa, el noi que toca l'harmònium, al moment de combregar, toca aquesta peça com a música de fons, fluixet,... i és tan maca!

dissabte, 6 d’agost de 2011

Que no se'ns oblidi!!


Que mai ens "acostumem" a veure aquestes imatges... Pensem-hi de tant en tant i fem alguna cosa!

dijous, 4 d’agost de 2011

"Yo soy la vedette, la vedette..."

A vegades hi ha coses que se’t queden gravades a la ment, coses petites, detalls ximplets que, per molt que passi el temps, segueixes recordant per la senzilla raó que t’han fet riure.

Era l’any 1993, érem a Barcelona, a casa els meus pares, però ells eren al poble de l’avi, així que el pis era senceret per la meva germana, en Josep Lluís i jo. Nosaltres ja dúiem gairebé tres anys de casats i ja vivíem a Reus però havíem programat una setmaneta de vacances a Londres i, com el vol sortia d’El Prat, havíem anat un parell o tres dies abans a Barcelona per passar-los allí. En Josep Lluís, la Mercè i jo, ens entenem molt bé, tenim gustos similars, confiança, bon rotllo...

Mentre érem a casa, va resultar que per la tele van fer una pel·lícula d’aquelles que nosaltres en diem “una espanyolada” però, per la causa que fos, li vàrem trobar la gràcia i ens vàrem enganxar a veure-la... i, el més curiós, ens vàrem aprendre de memòria la cançoneta aquesta!! Cançoneta que cada estiu recordem com a moment còmic... i fa divuit anys!! (Asseguro que els tres ens sabem la lletra de pe a pa)


Avui, fa pocs minuts, parlant amb ella per telèfon, lamentant que la RENFE ens faci la murga per poder anar -amb calma i sense problemes- algun dia d’aquestes mes d’agost a Barcelona, hem recordat que no podríem cantar junts aquesta cançó... així que ells dos l’han cantat per telèfon!!

Dedico aquest post al meu marit i la meva germana, dues persones que estimo moltíssim... :-) I no li dedico res a la RENFE, per lletja i dolenta :-P

Nota: En aquest viatge a Londres va ser quan jo vaig voler conèixer "aquella cosa que volta d'Scotland Yard" hehe

No ho hauria de dir...

No, no ho hauria de dir perquè si després no és, llavors què?

Bé... tampoc passaria massa cosa...

Donaré una pista... Demà és dijous (bé, ja és dijous hehe...) i cada dijous poso una cosa al blog gran...

Va... ho dic? :-)

Com podria fer per dir-ho sense dir-ho?

Té relació amb el menjar...

... i la gana...

Va, ho dic!!

Crec que demà ja arribaré (o potser fins i tot passaré) dels QUATRE QUILETS PERDUTS!!

Ai... potser no ho hauria d'haver dit...

I si no hi arribo?