Amb la mà dreta

En un Word, amb "insertar" una "línia" i anar escrivint amb el ratolí damunt d'un requadre que he retallat del blog perquè el fons sigui del mateix color.
Llavors ho torno a retallar tot junt i ja està.

Música, sensacions, records...

Hi ha peces musicals que se’t queden molt endins. Fa molts, molts anys, no recordo on (potser a l’escola, però no n’estic segura), vaig sentir aquesta que ara posaré... Em va fascinar. Però jo no tinc formació musical, els meus coneixements en la matèria són mínims... així que, quan la volia tornar a escoltar, no sabia com fer-ho perquè no recordava el títol ni l’autor ni res. Si alguna vegada, en alguna emissora de ràdio o per la tele, sentia algun fragment de l’obra, em quedava emocionada esperant a veure si deien el nom... però mai ho vaig aconseguir.

Fa uns dies vaig clicar un YouTube al blog de la Maria Escalas i... ho era!! Altaveus ben alts i... emoció a flor de pell...

Plou

Vulcano

Adéu!!

Adéu cabellera caoba!! El gris que saluda des de les arrels, és ara l'amo! Un amo curtet, curtet, curtet...

De xocolata!!

No sé si només em passa a mí, però el fet és que començo a buscar coses a Google (per exemple, avui a TV3, a la informació del temps han dit una cosa que m'ha cridat l'atenció, han parlat de l'Associació catalana de constructors d'iglús. Jo no sabia si era broma o si existeix de veritat. Doncs existeix!!)... I, un cop trobo el que volia, una imatge em fa saltar a una altre fins que arribo a coses com aquestes tecnologies de xocolata! Curiós...

Per si a algú li interessa, també existeixen iglús de xocolata!


Ah! A la mateixa web hi havia aquest pèsol tan bonic :-))


En fi, vaig a posar la rentadora que serà més útil :-))

Foooooooooc!!

Pel joc d’endevinar Imatges misterioses del Blog gran, m’agrada que totes les fotos siguin fetes per mi... i m’ho passo molt bé fent-les!

Si de cop i volta desaparec...

Serà que s’ha mort l’ordinador. Aquest vespre feia un soroll estrany... Li he donat uns quants mastegots i com si res... després d'uns quants cops més ha passat a fer el soroll habitual.

Reflexió...

És en detalls com aquests que m’adono que sóc d’una ingenuïtat terrible i que mai n’aprendré. A vegades, persones en les que creies, et deixen en un segon (o tercer) lloc, sense cap problema, si això els hi pot donar alguna recompensa material. Tothom s’omple la boca de principis, però ben poca gent s’ho creu.

Sortosament, també hi ha qui em sorprèn positivament. T'ho agraeixo moltíssim.

R-10-Word (II)

Va, això sí que és un jeroglífic. Evidentment, fet en un document de Word, clar: enganxant imatges, dibuixant formes, etc. El primer dibuix és una pista. I el jeroglífic és la línia inferior. A veure qui l'encerta! :-)

R-10-Word (I)

Goooooooooooooooooooool

Cap prova en contra

Us asseguro que no tinc cap prova, però cap ni una, ni el menor indici que em demostri que en PEP GUARDIOLA no llegeix el meu blog. Per tant, qui em pot assegurar que no sigui un fidel seguidor dels meus posts?

Per si un cas, jo ho intento:

Va, home, PEP, la gent d’estima, tots estem amb tu, et donem suport. Fins i tot ara em llevo més d’hora que abans i miro de persistir quan una cosa se’m fa una mica difícil. Dóna’ns una alegria, va... renova ja, home!