El que és, és...

Dedicat a en XEXU i en MAC ;-))

Magnífica i artística composició en la que s'observa un estoig de sis retoladors grisos, ben variats, i dos petites bobines de fil mouliné DMC dels números 738 i 740

Aquí, segons fotos trobades a Internet, la comparació entre el 738 i 739

Dancing rock and roll!!!

Post dedicat a la Pilar, del blog Barcelona m'enamora... que fa poc va ser el seu aniversari i aviat serà el seu sant!!
I a ballar!! :-))

Porquet

Diuen que "als sants i als minyons no els prometis si no els dons"... i com tu ets un minyó, doncs aquí està el que vaig prometre... No sé què ha passat, serà que no estic acostumada a dibuixar porquets, però no em sortia de cap de les maneres, no quedava com jo volia i ara tampoc és que n'estigui completament satisfeta, però bé... En fi, espero que t'agradin una miqueta! :-)

"Yo soy la vedette, la vedette..."

A vegades hi ha coses que se’t queden gravades a la ment, coses petites, detalls ximplets que, per molt que passi el temps, segueixes recordant per la senzilla raó que t’han fet riure.

Era l’any 1993, érem a Barcelona, a casa els meus pares, però ells eren al poble de l’avi, així que el pis era senceret per la meva germana, en Josep Lluís i jo. Nosaltres ja dúiem gairebé tres anys de casats i ja vivíem a Reus però havíem programat una setmaneta de vacances a Londres i, com el vol sortia d’El Prat, havíem anat un parell o tres dies abans a Barcelona per passar-los allí. En Josep Lluís, la Mercè i jo, ens entenem molt bé, tenim gustos similars, confiança, bon rotllo...

Mentre érem a casa, va resultar que per la tele van fer una pel·lícula d’aquelles que nosaltres en diem “una espanyolada” però, per la causa que fos, li vàrem trobar la gràcia i ens vàrem enganxar a veure-la... i, el més curiós, ens vàrem aprendre de memòria la cançoneta aquesta!! Cançoneta que cada estiu recordem com a moment còmic... i fa divuit anys!! (Asseguro que els tres ens sabem la lletra de pe a pa)

Avui, fa pocs minuts, parlant amb ella per telèfon, lamentant que la RENFE ens faci la murga per poder anar -amb calma i sense problemes- algun dia d’aquestes mes d’agost a Barcelona, hem recordat que no podríem cantar junts aquesta cançó... així que ells dos l’han cantat per telèfon!!

Dedico aquest post al meu marit i la meva germana, dues persones que estimo moltíssim... :-) I no li dedico res a la RENFE, per lletja i dolenta :-P

Nota: En aquest viatge a Londres va ser quan jo vaig voler conèixer "aquella cosa que volta d'Scotland Yard" hehe

Bon dia!!

Gentilesa del gran McABEU ;-))

I tinguem confiança!!!!!

Una visió de la Terra... diferent...

Aquest senzill dibuixet, sense cap pretensió de res, és escanejat d'uns apunts meus de fa dotze anys. Copiat de la pissarra tal com el va dibuixar el professor, representa de forma esquemàtica com imaginaven la Terra els homes dels primers llibres de la Bíblia.


Aquest post el dedico a la Rits ;-) Ella, en els seus tradicionals "Bocins de dimecres", ens va preguntar com havia anat el nostre dia... i jo vaig explicar que havia ensenyat als meus nens de catequesi un dibuix que feia temps que em demanaven...

Deu fer unes quatre setmanes els vaig dir als nens que abans imaginaven el món molt diferent i vaig mencionar que tenia un dibuix... Des de llavors que cada setmana en J. em demanava el dibuixet en qüestió... i jo mai hi pensava. Finalment li vaig dir "Home, fes-me un mail el mateix dia, així hi pensaré"... i, efectivament, dimecres a les 8:07 del matí, em va enviar un correu amb el recordatori.
Anava a copiar el text del mail, però potser no seria correcte... si ell ho arribés a veure potser no li agradaria, però és una passada com escriu. Ei, que té nou anys, eh? Aquest any tinc uns grups impressionants.

Ara he mirat les respostes de la Rits... i diu que també vol veure el dibuix!! Doncs aquí està, dedicat ;-))

Moltes felicitats!! ;-)

M’encanten les casualitats, em fascinen els petits follets de la vida diària que em fan pensar que les transmissions de pensaments, connexions mentals, petites visions de futur i coses així existeixen... Quina explicació donar sinó a això que m’ha passat amb aquesta cançó?

Aquest matí del dia del teu sant, mentre tu ja feia estona que estaves a punt i jo encara anava fent al meu passet de tortuga habitual, has posat una cassette d’en Barry White, repetint endavant i endarrere les tres o quatre cançons que més t’agraden... Una d’elles també m’encanta... no sabia el títol exacte i t’he preguntat “Com es diu aquesta cançó que està sonant?”... tu m’ho has contestat i jo he pensat que més tard et faria un post de felicitació i te la posaria...

La meva sorpresa ha estat quan ara, ja després de dinar, em poso a preparar el post, busco la cançó i m’adono que el seu creador és en Billy Joel, al qual ahir vaig estar escoltant molta estona mentre preparava el post que tinc actualment al blog "gran"... No és curiós? No és una coincidència divertida? ;-)

Aquí tens la versió original, cantada pel seu autor:

I aquí la d’en Barry White que tan t’agrada...

Moltíssimes felicitats, carinyet!!

(Ah!! Que ningú em demani els meus poders mentals per temes de Travessa, 6/49 o Loteria Primitiva... en aquests casos no em funcionen, ho tinc comprovadíssim hehehe)