Mandales de la Maria Victòria

La Maria Victòria és una persona molt simpàtica i mare d'un blogaire molt estimat de tota la catosfera (en Jordi de la Banyera, o "en Banyeres" com li diu en XEXU). És molt participativa, així que, quan va veure la proposta de pintar mandales, s'hi va voler apuntar... però no té blog!! (Maria Victòria, fes-te un blog!!) així que, com m'ha enviat les seves creacions per correu, jo li "deixo" el Petit Blog perquè així les pugueu veure.

Les ha pintat amb el Paint... no sé com, perquè jo amb el Paint sóc absolutament inútil, però el cert és que li han quedat força bé, molt alegres!

Grans i granadura

Tossuda, tossuda, però ja ho he trobat!! La veritat és que ho sabia, però no ho recordava pas. He estat buscant la tira i ara veig que en JOTAPÉ ja m'ho havia posat als comentaris del post anterior. Gràcies, JOTAPÉ!! :-)

Vaig aprendre aquesta paraula llegint els llibres de Harry Potter. L’Hermione Granger té una bosseta petita amb aplicacions de granadura, al qual, per mitjà d’un encantament hi cap fins i tot una tenda de campanya ;-)


La paraula “granadura” surt moltes vegades al llarg del text. Sempre que es parla d’aquella bossa és “la bossa de granadura”. Si us hi fixeu bé, la bosseta, que és una cucada, porta aplicacions de boletes... doncs això és la granadura :-)


Fixeu-vos aquí, l'Hermione porta la bosseta a la mà.

Enigma visual

En Barbollaire va ser a la Catedral d'Amiens i diu que, en veure aquesta imatge, alguna associació d'idees va tenir lloc al seu cervell, que es va recordar de mi... Per què deu ser? ;-))

(MAC, per això de l'Enigma ja et pagaré "el tant" acordat, no pateixis hehehe)

Catalunya, víctima de la perversitat del sistema financer espanyol

Va sortir publicat al The Telegraph el passat 29 de juliol en aquest article d’economia.

Nobody knows where the point of political revulsion lies but monetary and fiscal suffocation has already brought Barcelona and Madrid to the point of blows, since the Catalans have been forced by the perversities of Spain’s tax system to request a "rescue" even though they subsidize the rest of the country.

Catalan president Artur Mas warned over the weekend that the "whole nation of Catalonia" will rise up if Madrid tries to exploit events to roll back regional powers. We are moving into very dangerous waters.

La perversitat del sistema tributari espanyol força als catalans a demanar un rescat quan, en realitat, són ells els qui estan subvencionant la resta del país. Més clar, l'aigua...

Després de cinquanta anys, em trobo amb en Pi!

Potser sóc injusta i sí que m'ho havien explicat i jo no ho havia entés o no ho havia retingut, el fet és que, gràcies al famós enigma 440 d'en Mac, he lograt entendre QUÈ ÉS EL NÚMERO PI!! Ara hauria d'entendre per què serveix, quines aplicacions pràctiques té, etc. però, com a mínim, ja sé QUÈ ÉS!!!

Jo no en sé...

Sabeu resoldre el Cub de Rubik? Jo no n'he sabut mai. Com a molt em sortia "una cara" (tampoc és que hi hagués dedicat molt temps, això també és cert). El meu germà sí que en sabia... ara bé, no ho feia tan Quick com aquest! ;-)

El que jo no sabia és que hi havia cubs molt més grans... aquí un de 4x4x4

Un de 5x5x5:

I podriem anar pujant, 6x6x6... i més... per exemple, 11x11x11!!

Ara bé... un ordinador en fa un de 1000x1000x1000... no sé si és fàcil o difícil "per ell"

Bé... aquest sí que el sabria fer... i també ràpid, ràpid!! :-DD

I, finalment... aquest és el cub dels addictes als blogs?

Vulcano

Ja ho espero!!!

A la barra lateral del meu blog gran...

Estic contentíssima!! M'ha costat!! Les coses bones m'agraden molt, tant hi fa si són dolces o salades... picar entre hores, les torrades amb mantega i melmelada, les patates fregides, les magdalenes "de Proust" (hehe)... Però ho he aconseguit!! :-))

Dietaaaa!! Mmmmmm

1.- Tomàquet pelat i fet a trossets, pèsols bullits (dels que es compren congelats, clar)
2.- Afegim una llauneta de tonyina
3.- I tres tipus de llegums (comprades cuites)
4.- Ho barregem ben barrejat
5.- I dividim per dos.

Encara n'aprendré!

Però la cosa no és tan senzilla com podia semblar... aquí ja es complica de valent...

Embolica, que fa fort...

Complicant la cosa més encara...

Sempre havia volgut saber fer això!! M'encantaria saber-ne!!

L'he trobat a CLARIN

El diari argentí CLARIN, en la seva edició digital, mostra un vídeo fet per un usuari italià de YouTube.

He anat a buscar-lo amb la intenció d'enllaçar-lo al blog, però és d'aquells vídeos que té la inserció desactivada, així que, si el voleu veure, cliqueu aquí... val la pena. El penso fer córrer tot el que pugui. Passem-lo! ;-)

Magnífic gag del Polònia

Reflexiona sobre les teves benediccions presents...

I ara els enllaços per si algú té curiositat, perquè la frase sortia a moltes pàgines, però enlloc citaven el text al qual pertanyia i això no es fa. Després resulta que frases de Goethe s’atribueixen a Cervantes... i no pot pas ser :-)
Les coses s’han d’aclarir bé, com quan al cole fèiem exàmens i al final de la pregunta deia: Justifica la resposta.

Aquesta és la web que diu on es pot llegir la frase.
I aquí hi ha el text sencer del conte.

En tot cas, la frase em va agradar... és una bona filosofia de la vida -difícil de dur a terme, potser- però que, al menys s'ha d'intentar. Mirar endavant, valorar allò de bo que tenim i no estancar-nos lamentant allò que ens ha anat malament...

The Entertainer.- Scott Joplin

Copio de la Viquipèdia: "Scott Joplin (Texarkana, Texas, Estats Units, 24 de novembre de 1868? - Manhattan, Nova York, Estats Units, 1 d'abril de 1917) fou un compositor i pianista. Una de les figures més importants en el desenvolupament del ragtime clàssic".

Puzle

Les Noces de Canà, de Veronese.

Els Reis li van portar a la Mercè convertit en un Puzle de 1.000 peces.

Ja l’ha començat!

El seu primer comentari: “M’encanta! És ple de cares!” :-)

Algú sap què és això? Extra de Nadal!!

Voleu jugar? :-)

Doncs... cliqueu AQUÍ... i sort!!

Per fi, el 19 de novembre...

Per fi, el proper 19 de novembre, s’estrenarà la primera de les dues pel•lícules amb les que es porta al cinema el darrer llibre de Harry Potter(la segona es farà esperar fins juny de 2011).

Justament aquest dissabte, en una estona al tren, he començat la seva relectura. Anirem llegint a la par la meva amiga Vero i jo. Són 735 pàgines, tenim temps. Després veurem la pel•lícula juntes! Iupiiiii!!!

"L'últim jueu", de Noah Gordon

No, no, això no serà cap ressenya, seria massa llarg i, a més, encara no he acabat el llibre. Però és que he trobat aquest fragment i m’ha encantat.

Això el autor ho ha escrit basant-se en els coneixements mèdics que es tenien l’any 1505... però m’ha semblat un consell genial!!