No té equip!!

Hehehe deu estar content en Florentino! Tants milionets, tant Bankia i resulta que ara no tenen equip!
En fi, quin dia tan maco que fa avui!! ;-)

No tinc por!!

Aquest és un post copiat... vull dir que vaig veure un post a El món de les ones, de l'MPG i des d'aquell moment que no puc parar de cantar aquesta cançó, així que la poso aquí, per tenir-la al meu arxiu de música que m'agrada... Ei, que és bona, molt bona!!

I aquí la lletra per si la voleu cantar, que jo ja me la vaig aprenent... Som-hi!!

A les dotze de la nit, quan hi ha lluna plena,
penso que és un bon moment per fer una gran festa.
Les pel·lícules de por a mi em diverteixen.
El misteri no existeix quan em descobreixes!
Sempre tinc curiositat per l’obscuritat.

Estic sola en la foscor i res no m’espanta.
Ho aprofito per pensar, per imaginar-me
laberints a on aniré a buscar els meus somnis.
Tard o d’hora els trobaré, perquè no hi ha res
que a mi em sembli aterridor. Uh, oh! No tinc por.

Les llegendes i els enganys són les estratègies
perquè et sembli fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el que no sé. Faig marxar el fum negre.
Si feu llum allà on és fosc, veureu els colors.
Heu de dir-vos, com faig jo: “Uh, oh! No tinc por!”.

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Ni del fred ni la calor, uh, oh, no tinc por!
Ni del fum ni la foscor, uh, oh, no tinc por!
Ni de monstres ni de llops, uh, oh, no tinc por!

Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!
Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Uh, oh!
Uh, oh!
Uh, oh,
No tinc por!!

Trobada per casualitat...

Estava buscant una cosa a Google... i, no sé si us passa, però jo em despisto i vaig saltant d'una pàgina a una altre i acabo trobant coses divertides per pura casualitat, com aquesta foto, que m'ha fet tanta gràcia que no he pogut evitar copiar-la aquí mateix.

Ja ho espero!!!

La Pluja

"Les darreres pluges havien caigut el mes d’octubre passat. Els camps havien passat del verd al groc i després, només la terra. Aquesta terra erma i dura, aquesta terra que, de sobte, esdevé desert. Fins que, després de mesos i mesos de calor, comença a caure alguna gota perduda i... la primera ploguda. Però tothom està a l’espera. Falta la segona. La que els permetrà de llaurar i sembrar. Però aquest any sembla que no vol arribar. I comença a fer por. Por perquè un any de sequera seria catastròfic. Catastròfic quan es viu al límit. Quan les collites són el que els ha de donar el menjar de tot l’any. Quan tot depèn d’un sac de blat de moro. I et demanen que preguis. I miren al cel i... quan el murmuri d’un mal any comença a ésser un crit, el cel ennegreix i també crida. Crida fort entremig d’uns llamps que es dibuixen espectacularment. I l’aigua cau, sense mesura, sobre aquesta terra seca. I l’alegria de la gent no es pot explicar. I els més menuts es posen a dansar sota la pluja i tot s’atura. S’atura per contemplar, com no ho havia vist mai, aquest gran misteri de la vida que comença. I l’endemà tothom serà al camp. Les mans a l’aixada. Les esquenes corbades. I la terra. Aquella terra que semblava morta, esdevindrà les entralles d’una nova vida."

Avui, que al blog gran he parlat de l’Àfrica de l’Est, copio aquest fragment tan maco del Blog d’en Joan Soler, que viu a l’Àfrica de l’Oest i que descriu tan bé com n’és d’important la pluja.