Algú sap què és això? Extra de Nadal!!

Voleu jugar? :-)

Doncs... cliqueu AQUÍ... i sort!!

Lletres, lletres, lletres...

Fer punta al llapis...

Crear un blog...

Mestral...

Avui...

Island In The Sun.- Weezer

And it makes me feel so fine…

El comentari s'ha desat i estarà visible un cop l'hagi aprovat el propietari del bloc...

No diguis blat...

L'acabo de veure a TV3... es mereix ser recordat :-))

Dimarts...

Per què hi ha un dimarts cada dos per tres?
Per què acaba un dimarts i ja sembla que un altre està esperant per aparèixer?

Per fi, el 19 de novembre...

Per fi, el proper 19 de novembre, s’estrenarà la primera de les dues pel•lícules amb les que es porta al cinema el darrer llibre de Harry Potter(la segona es farà esperar fins juny de 2011).

Justament aquest dissabte, en una estona al tren, he començat la seva relectura. Anirem llegint a la par la meva amiga Vero i jo. Són 735 pàgines, tenim temps. Després veurem la pel•lícula juntes! Iupiiiii!!!

Mirant cap amunt...

Em piques l’ullet i vas ràpid a amagar-te entre els núvols... però són tan primets que et deixen veure!

Els teus reflexos posen petits mirallets damunt les fulles...

I jo penso que la tardor et queda molt més bé que l’estiu... ets suau i dolç...m’agrades!

Fotos: A Reus, 28 d'octubre de 2010 cap a les tres de la tarda.

La millor solució...

Aquí el Nou Camp!!... o, potser... I get knocked down... Tubthumping.- Chumbawamba

Quan es té un nivell d’anglès tan peculiar com el meu, s’és capaç de, cada vegada que s’escolta aquesta cançó, “entendre perfectament” com diuen “Aquí el Nou Camp”... fins que arriba el dia un decideix buscar a Google quina és veritablement la lletra i es troba amb un “I get Knocked down...” que fa gràcia ;-)

Primer dia de març de 2010...

...Caminant per Reus i mirant al cel just quan faltaven tres minuts per les tres de la tarda...

Rosa...

Em pregunto... (V)

1.- Per què m'agrada tant l'olor del Nescafè quan acabo d'obrir un pot nou?

2-. Per què en Montilla balla tan malament?

3.- Per què al carrer jo sempre deixo passar a la gent gran, als que van amb cotxet de nen petit, aguanto la porta als que porten bosses, etc. i normalment ningú em dóna les gràcies i ni tan sols em dedica un somriure?

4.- Per què en Villa falla tantes oportunitats de gol?

5.- Per què amb 28 graus dins de casa em moro de calor i amb 20 tinc fred? Si només hi ha vuit graus de diferència!!

Així sona el meu mòbil...

L'anunci no és com sona el meu mòbil, evidentment... és el que ve després :-)

Certament, dormo poc...

Després del tallat intento llegir, però m’entra son i em costa concentrar-me...

Certament, dormo poc...

I és que aquí s’està tan bé!

La temperatura ideal... la música clàssica, suau, acarona el meu cervell...

M’esforço per mantenir els ulls oberts.

La sensació de que estic flotant em sembla tan real...

Eh?... Estic flotant!!

Tot és relatiu...

A vegades, quan em prenc un cafè amb llet, m’agrada imaginar que aquella tassa gran és, en realitat, una tasseta de tallat i que jo sóc molt petita.

A vegades, quan em prenc un tallat, m’agrada imaginar que aquella tasseta minúscula és, en realitat, una tassa de cafè amb llet i que jo sóc molt gran.

M’ho miro fixament i sóc capaç de, concentrada en el cafè amb llet o el tallat, relativitzar la mida de les coses i sentir-me com si fos geganta o diminuta.

"L'últim jueu", de Noah Gordon

No, no, això no serà cap ressenya, seria massa llarg i, a més, encara no he acabat el llibre. Però és que he trobat aquest fragment i m’ha encantat.

Això el autor ho ha escrit basant-se en els coneixements mèdics que es tenien l’any 1505... però m’ha semblat un consell genial!!

Amor blogo-fratern passejant pels núvols...

Al meu germà gran li han donat un premi C@ts i jo estic molt content!! :-)

Per celebrar-ho faig una exposició de núvols d’aquesta darrera setmana!

Tenir dos blogs...

M’agrada tenir dos blogs perquè em permet fer molts més posts... :-))

Aquí va un vídeo que m'encanta...

Concert Brandenburg num.3.- Bach

Em pregunto... (IV)

Moltes vegades m’he preguntat què hauria estat de la vida d’en Vincent Van Gogh sense la figura del seu germà Theo... Potser cap dels seus quadres existiria... Hauria deixat la seva gran passió, la pintura, per falta de mitjans? A què s’hauria dedicat? Hauria estat feliç?