Personal. Meva. La.

L'he trobat a CLARIN

El diari argentí CLARIN, en la seva edició digital, mostra un vídeo fet per un usuari italià de YouTube.

He anat a buscar-lo amb la intenció d'enllaçar-lo al blog, però és d'aquells vídeos que té la inserció desactivada, així que, si el voleu veure, cliqueu aquí... val la pena. El penso fer córrer tot el que pugui. Passem-lo! ;-)

Plou i fa sol...

La imatge de la bruixa pentinant-se l'he copiat d'aquest blog.

La sort ens ronda!!

Si la setmana passada vaig informar que tenia dotze encerts a una travessa i que la columna encertada es pagava a vuit eurets amb tres cèntims, ara informo que la sort ens segueix fent l’ullet i és que ens ha tocat la Mona de la Parròquia!! Siiiiiiii!!

Per la vetlla Pasqual, només entrar a l'església, ens donen la candela per la cerimònia del foc... i amb ella va un número. Al final de tot, es sorteja una Mona... Fa anys i anys que hi anem i mai ens ha tocat... però avui sí!! (Concretament, el número guanyador ha estat el d'en Josep Lluís) Mare meva!!... La sort ens ronda!!


Oi que fa goig? Bé, he de dir que ja en falta un tros mmmmmm... bona, molt bona ;-)

Per cert... en sortir s'han repartit els meus punts de llibre... i a la gent els han agradat molt! Estic contenta! Això també és una gran sort!!



Tres-cents! Fets a mà un per un! :-)

Ei, que no se m'oblidi... Bona Pasqua a tothom!! :-)

Dotze encerts...

Iupiiiiiii tenim dotze encerts a la travessa!! Què bé!!

Hi ha gent per tot...

L'altre dia al tren vaig sentir un mòbil que duia aquest so... (si us surt primer un anunci de qualsevol cosa, un Opel Corsa, una beguda, un concert... disculpeu, és la societat de consum... espereu a que s'acabi i escoltareu el so que dic)

En aquell moment em va fer gràcia... però bé... ara l'escolto i... imagina que sona el mòbil per la nit... i no hi ha ningú més... Ufff

Bé, vaig a seguir amb els meus punts de llibre... :-) el dia que els acabi (han d'estar per dissabte que ve sens falta) faré una festaaaa!! (aquesta tarda hem anat a fer un cafè al Viena i jo m'he endut els punts, paraula que no menteixo... i allí, enlloc de llegir, avui dibuixant lletres) (He fet fotos de la meva mà dibuixant els punts) :-)

Bon dia!!

Gentilesa del gran McABEU ;-))

I tinguem confiança!!!!!

Bona nit... Good night

Vull un estel... vull aquesta lluna tan preciosa que surt al vídeo... vull somnis bonics...

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhgggrrr

AAAAAAAAAAAAAHHGGGRR
No res, res... tenia ganes de fer un bon crit, ostres... i l'he fet!!!

I una pregunta... seriosa... important... Què faré el dia que el meu cervell arribi a la seva capacitat límit de memòria?... Tinc un relat començat sobre el tema... però no recordo on el vaig escriure... Tinc tantes llibretes com Dame Agatha i totes submergides en la més total i absoluta de les anarquies... No, sí que recordo on és... a la llibreta de tapes liles, la que és dins la bossa més hippie de totes les bosses que es fan i es desfan: la meva.

Va, nenaaaa, ves a posar la rentadora... ara!! Ja!! Aixeca't!!... És una ordre!!

(encara sóc aquí... no em faig cas)

Si no vas ara mateix a posar la rentadora, et castigo dos dies sense ordinador...

Voooooooooooooooooy

Prometo que no menteixo...

... si dic que tinc son!


Per cert, fa dies que tinc ficada aquesta cançó al cap: "Dueeerme, dueeerme neegriiiito, que tu mama está en el campo, negritoooo, trabajando, sí, trabajando y no le pagan, trabajando, sí"... és tan injusta... i tan real... pobre dona i pobre nen.

Apa vaig a posar la rentadora... per no perdre el costum de posar-la a hores intempestives.

Aquest any maneta de victòries!!

Sí... aquest any els guanyarem cinc partits... Ho he dit ja a dos blogs i ara ho dic aquí perquè en quedi constància.

De l'Evangeli d'avui...

Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més (Jn 11,22-26)

Una visió de la Terra... diferent...

Aquest senzill dibuixet, sense cap pretensió de res, és escanejat d'uns apunts meus de fa dotze anys. Copiat de la pissarra tal com el va dibuixar el professor, representa de forma esquemàtica com imaginaven la Terra els homes dels primers llibres de la Bíblia.


Aquest post el dedico a la Rits ;-) Ella, en els seus tradicionals "Bocins de dimecres", ens va preguntar com havia anat el nostre dia... i jo vaig explicar que havia ensenyat als meus nens de catequesi un dibuix que feia temps que em demanaven...

Deu fer unes quatre setmanes els vaig dir als nens que abans imaginaven el món molt diferent i vaig mencionar que tenia un dibuix... Des de llavors que cada setmana en J. em demanava el dibuixet en qüestió... i jo mai hi pensava. Finalment li vaig dir "Home, fes-me un mail el mateix dia, així hi pensaré"... i, efectivament, dimecres a les 8:07 del matí, em va enviar un correu amb el recordatori.
Anava a copiar el text del mail, però potser no seria correcte... si ell ho arribés a veure potser no li agradaria, però és una passada com escriu. Ei, que té nou anys, eh? Aquest any tinc uns grups impressionants.

Ara he mirat les respostes de la Rits... i diu que també vol veure el dibuix!! Doncs aquí està, dedicat ;-))

Les muntanyes...

Una locutora de Catalunya Informació va dir ahir o abans d'ahir...

"Es formaran alguns núvols en punts de muntanya sense importància"

I jo em pregunto quins deuen ser aquests punts de muntanya tan poc importants... o potser els poc importants eren els núvols?

Tinc ganes de somriure ;-)

Gràcies, Manolo!! :-)

Hola Petit Blog!

- Hola, Petit Blog :-)
- Hola, Assumpta :-)
- Vinc a posar-te una cançoneta que tinc ficada al cap des d'ahir...
- Què bé!! Feia dies que no m'actualitzaves...
- Homeeee... no tants... però no pateixis, Petit Blog, ja saps com sóc... puc tardar, però igual després et poso post nou tres dies seguits... o tres en un dia!
- Sí, això és veritat hehehe
- Doncs va, té, musiquetaaaa!!

Així, sí.

Així és com s'hauria de veure el post :-)


Doncs deu ser cosa del Sistema Operatiu perquè a casa (on sóc ara) tinc el Vista i al net book tinc el 7 i amb el 7 jo tampoc ho veia bé.

Regal sorpresa!

Ostres!! en la darrera actualitzacio de word m’han sortit “fonts” noves!!

Ostres!! en la darrera actualitzacio de word m’han sortit “fonts” noves!!

Ostres!! en la darrera actualització de word m’han sortit “fonts” noves!!

Ostres!! en la darrera actualització de word m’han sortit “fonts” noves!!

No sé si ho podeu veure o és necessari el Windows Vista i el Mozilla... però són mooolt divertides i n'hi ha moltes més!! :-)

M'agradaria...

Abans, quan m'assecava una mica el cabell (jo me'l rento cada dia, sóc una fanàtica del cabell net) pensava que m'agradaria tenir uns vint-i-cinc o trenta anyets menys per tornar a portar aquella cabellera tan llarga ;-)

Fent feina...

Sóc lenta, vaig poc a poc... m'asseguro que quedi bé... si em canso, paro una estona... m'han dit que no hi ha pressa... i, sobre tot, hi poso molta, molta il·lusió i tot, tot, ho faig a mà :-)

La ignorància enfortia la nostra innocència...

"There was a time when ignorance made our innocence strong. There was a time when we all thought we could do no wrong"

“Hi havia un temps en què la ignorància enfortia la nostra innocència, hi havia un temps en què tots pensàvem que no ens podíem equivocar.”

LOU REED, Calm Before the Storm.

(He trobat la frase al blog "Quadern de mots")

Moltes felicitats!! ;-)

M’encanten les casualitats, em fascinen els petits follets de la vida diària que em fan pensar que les transmissions de pensaments, connexions mentals, petites visions de futur i coses així existeixen... Quina explicació donar sinó a això que m’ha passat amb aquesta cançó?

Aquest matí del dia del teu sant, mentre tu ja feia estona que estaves a punt i jo encara anava fent al meu passet de tortuga habitual, has posat una cassette d’en Barry White, repetint endavant i endarrere les tres o quatre cançons que més t’agraden... Una d’elles també m’encanta... no sabia el títol exacte i t’he preguntat “Com es diu aquesta cançó que està sonant?”... tu m’ho has contestat i jo he pensat que més tard et faria un post de felicitació i te la posaria...

La meva sorpresa ha estat quan ara, ja després de dinar, em poso a preparar el post, busco la cançó i m’adono que el seu creador és en Billy Joel, al qual ahir vaig estar escoltant molta estona mentre preparava el post que tinc actualment al blog "gran"... No és curiós? No és una coincidència divertida? ;-)

Aquí tens la versió original, cantada pel seu autor:

I aquí la d’en Barry White que tan t’agrada...

Moltíssimes felicitats, carinyet!!

(Ah!! Que ningú em demani els meus poders mentals per temes de Travessa, 6/49 o Loteria Primitiva... en aquests casos no em funcionen, ho tinc comprovadíssim hehehe)

Només hi veiem bé amb el cor...

"Voici mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux." (Antoine de Saint-Exupéry, a Le Petit Prince)

"Aquest és el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls." (Antoine de Saint-Exupéry, a El petit príncep)

Aquesta és una frase que quan més la llegeixo més m'adono de com n'és de certa...

Només podem estimar a qui podem veure amb els ulls del cos?... I tant que no!!

Barcelona, febrer de 1982. La foto no està ni retocada ni distorsionada ni res... senzillament era un interior, amb una càmera vella i sense flaix... i va quedar així ;-)
La joveneta sóc jo amb vint anyets... i el meu pare a punt de fer-ne seixanta-cinc.

El passat dia vuit de març va fer noranta-quatre anys del naixement del meu pare... El dia vint-i-dos d’aquest mateix mes farà sis anys que va morir a aquesta etapa de la seva vida per néixer a la definitiva i plena...

No es tracta de creure només en allò que podem veure... oi, papi? ;-)

Quina alegria!!

Acabo d’arribar del carrer... Descarrego la fruita, les patates, el formatge... miro quina hora és i veig que ja són les set... i encara hi ha llum del dia!! Iupiiiiiii!!

A mi, que no suporto passar calor (a part de no suportar-ho, és que no em va bé) i que sempre dic que la meva estació de l’any preferida és la tardor... que entre l’estiu i l’hivern sempre triaré l’hivern, he d’admetre que hi ha una cosa que enyoro en aquestes dates i és que els dies siguin una mica més llargs.

No cal que hi hagi llum fins les deu del vespre, ni tan sols fins les nou... amb les vuit ja em conformo. És tan trist quan a les sis ja és tot fosc!! Mai he entès perquè quan acaba octubre i comença novembre, que és un mes preciós, ens han de fastiguejar canviant l’hora. Per què? Ens roben una hora de llum... Novembre amb claror fins quarts de vuit seria una meravella. El dia que sigui presidenta del món decretaré que sigui així!

Isn't she lovely.- Stevie Wonder

Avui, en el tren, tornant de Barcelona, no em concentrava per llegir i he posat una estoneta la ràdio... i sonava aquesta cançó. M'agrada molt. Deu fer tants anys que la vaig sentir per primera vegada!