Saldo... ui!!

Potser que faci un pensament i posi cinc eurets més, no? Bé, ja m'ho pensaré...

Google, tu i jo a vegades no ens entenem (I)

Per què Google fa, a vegades, coses tan rares? Per què quan li demano imatges d'ULLERES, entremig m'hi surten SABATES?

Retalls de pantalla

Barcelona, 26 de desembre, Palau de la Música Catalana, Concert de Sant Esteve 2012.- El Cant de la Senyera... Les estelades llueixen, precioses i la gent canta i, al final, deixa sortir del cor el crit d'Independència.
El Canal33 ho ha donat en diferit i he fet aquests retalls de pantalla.

Boira

Ep... on sóc ara?

Mareta meva, quina boira... Miri on miri...

... no reconec els meus paisatges habituals.

Tot és com dins d'un núvol grisós...

Sembla fum... Serà foc?

No, no... què ha de ser foc? Brrrrr.... si fa una humitat terrible...

Bé, no em puc pas estar tot el dia aquí, no plou però m'estic quedant xop!

Miro cap a una banda... no veig res.

Miro cap a l'altre... tampoc.

I marxo volant!!

Dins...

Per fer aquest post he agafat la imatge i la música d'un que ha fet Mn. Rafael pel blog de la nostra Parròquia.

Salpem!!

Ritme!!

Ritme!!!

Parte mèdic

Relació dels fets:
Tarda de divendres, la pacient rellisca a la cuina i cau. El servei d'assistència -Josep Lluís- es presenta ràpidament i l'aixeca. La pacient moment diu que no s'ha fet mal.

A les preguntes de si ha caigut perquè s'ha marejat o quelcom semblant respon que no, que ha fet un gest amb el peu... que si la sabatilla...

Situació actual:
La pacient està dolorida pel cantó dret: una mica el braç, per la cintura, i el que s'anomenen costelles flotants també del cantó dret.

Recomanació:
No desanimar-se, escoltar més reggae, encertar una travessa de catorze resultats.

Saps què?

- Assumpta, saps què?
- Digues...
- Estic escrivint un llibre...

Té onze anys fets no fa gaire, és molt alt per la seva edat, el més alt del grup; ulls molt blaus i mirada innocent, neta, confiada; molt bon xiquet. Li encanta jugar però no és gens competitiu, mai s'enfada per no guanyar, és dels que gaudeix amb el joc en sí, el resultat tant li fa; té molt clar el que li agrada i el que no... molt intel·ligent i tranquil.

És un dels meus nens de catequesi. Com vivim molt a prop, sempre pugem junts i llavors és el moment de les confidències. Ara sé que està escrivint un llibre. No m'estranya, li quadra.

No pararia de ballar!!

Perdo dits...

A la mà dreta ja només em queden tres dits. El polze i el dit petit han mort.

Sortosament sóc esquerrana.

Visca!! Visca!!

La vida és com un bucle...

Deu ser cosa del destí... Aquesta setmana, la columna guanyadora ha estat la de la meva germaneta.
Però res, no hi ha res a fer...

Keep calm...

Escrivint des de l'altre món

Adormida, moc la mà dreta, poc a poc, com per desplaçar el cursor imaginari... però la pantalla dels somnis no canvia, queda quieta mostrant la darrera cosa que he estat capaç de posar. 

Em miro els dits de la mà... No hi ha cap ratolí. No hi ha cap pantalla.

El quart vídeo d'en Sharif

Seguiu Sharif al Twitter @Sharifstandup

Pregunta, sense falses modèsties, només sinceritat...

Benvolguts,

No tinc ni la menor idea de quina quantitat d'entrades és més o menys normal en un blog, per dia o per setmana... però acabo de mirar, per curiositat, les estadístiques del Blog Calendari d'Advent i m'he quedat bocabadada, perquè en té moltíssimes!! :-)

Ara bé... potser el que jo penso que són "moltíssimes" per alguns blogaires és el més normal... no sé.

En fi, em podríeu donar la vostra opinió sobre aquests números? I més, tenint en compte que "avui" encara no s'ha acabat...

Un regal

Des de que es van anunciar les eleccions al Parlament de Catalunya, em vaig aficionar al Twitter. Feia molt de temps que tenia compte però gairebé no el feia servir per a res. Les darreres setmanes m'he fet seguidora de diaris, emissores de ràdio, alguns partits polítics, persones que m'agrada com pensen (bé, si és que en 140 miserables caràcters es pot explicar massa cosa... mira que arriba a ser "tacanyot" el Twitter aquest!!)

Doncs bé, hi ha un Tuitaire, en Ferri, que sap moltíssim de temes d'imatge i, cada vegada que li fas un retuit et dóna les gràcies amb un regal: una composició on fa sortir la teva imatge de perfil. Ho fa rapidíssim, no sé com pot anar tan ràpid... i li queden genials. Abans li he fet un retuit i m'ha regalat aquesta imatge. M'ha agradat tant que la porto aquí! :-)

EDITAT A LES 22:50.- I aquesta pel Petit Blog!! ;-)

Però... què hem fet??

Fa uns dies que només faig que donar voltes amunt i avall amb el que ha passat amb les eleccions... D'una decepció terrible, que em va deixar els ànims per terra, vaig anar passant a més "passotisme" (Bé, si això és el que vol la gent...) A cert optimisme que marxava aviat...

Avui he vist el comentari d'un lector (Xicarró) a aquesta notícia del Nació Digital del que em permeto copiar uns trossets:


"Ara que ja ha passat la febre electoral, potser algú voldrà reflexionar sobre el què hem fet entre tots. Acabem de matxacar l'únic president de la Generalitat que ha desafiat obertament Espanya, des de Lluís Companys.

A Madrid encara no s'ho creuen. Fa una setmana estaven contra les cordes, segurs que no podrien fer res contra un Govern de Catalunya fort, amb un suport majoritari i entusiasta. Tot era fum. Nosaltres sols ho hem engegat tot a rodar. Dividits, acovardits i acorralats. Saben que ERC només són crits i consignes, saben que a l'hora de la veritat trauran qualsevol excusa -l'esquerranisme, per exemple- i abandonaran CiU, i pactaran amb el PSC o amb qui sigui, lluny de la Independència. Ja ho han fet dues vegades i ho seguiran fent.

Ens hem carregat el primer i únic projecte viable d'Independència que ha tingut Catalunya des de fa 300 anys. Hem transformat l'eufòria en desesperació, desconcert i por.

Amb raó totes les clavegueres de Madrit anaven contra Mas: els altres no els fan cap por, no tenen cap credibilitat. Vençut Mas, mort el problema. Vot a vot, l'espanyolisme ha perdut en aquestes eleccions, però en realitat és com si haguera guanyat per majoria absoluta."


Doncs això...

Sir Ernest Henry Shackleton...

Confiança... compromís.

"Només la confiança implica el compromís" (Salvador Cardús)

Capçalera del Facebook The Economist

Absolutament real... impressionant :-)) L'he retallat jo mateixa entrant amb un compte de la meva germana.

Portada del diari ARA

Portada de l'ARA d'avui, divendres 23 de novembre de 2012

Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu

Dins la meravellosa secció "Fotos a la carta", avui jo havia de posar una foto del meu arbre a petició d'en Mac... però resulta que tinc un munt de fotos barrejades i no sé quina és la d'avui... l'acabo de fer i ara no li puc dir! Justament en el dia del seu aniversari quedaré malament!!

Em podríeu ajudar a ordenar les fotos de més antiga a més moderna? Per fer-ho més fàcil (per mi hehe) he posat als "arbres" noms d'alguns dels meus cosins. Els arbres més antics porten noms dels meus cosins més grans i l'arbre d'avui porta el nom del meu cosí més jove. Totes les fotos són d'aquest mes de novembre. Hi ha uns canvis molt marcats! Vigileu que la claror del dia no us confongui, doncs són fetes a diferents hores i això pot despistar. Vinga, doncs! A ordenar arbres!! ;-)

I a vos, gran Mac, MOLTÍSSIMES FELICITATS!! ;-)

Joaquim

Joan

Carles

Xavier

Daniel

Ernest

Oriol

Jesús

Lluís

EDITAT a les 17:15 de la tarda:
- Recordeu que totes les fotos són del mes de novembre d'aquest any.
- Ja tenim el més antic. La primera foto de totes és l'arbre CARLES com ha encertat el PORQUET! Molt bé, PORQUET!.

EDITAT a les 22:10 del vespre:
- La PILAR encerta el segon arbre! Molt bé, PILAR!!... ja tenim CARLES, DANIEL...

EDITAT a les 23:55 del vespre:
- Fantàstica la CARME!! Encerta d'una sola tacada tres arbres-cosins més! Molt bé, CARME!!... ja tenim CARLES, DANIEL, JOAN, LLUÍS, XAVIER...

EDITAT les 17:10 del dia 21
- Molt bé, la LLUNETA n'encerta dos més!! Enhorabona!! Així ja tenim en CARLES, DANIEL, JOAN, LLUÍS, XAVIER, JESÚS, JOAQUIM...

Tinc mandra...

Tinc mandra fins i tot de tenir mandra...

He de fer coses i deixo passar miserablement el temps sense fer-les, sabent -com sé- que tard o d'hora les hauré d'acabar fent... o sigui que el resultat és que em faig la punyeta a mi mateixa.

Hauria de pegar un cop de puny a la taula i dir: Assumpta, aixeca't i ves a posar la rentadora!

Però m'ignoro. No tinc cap poder de persuasió envers mi mateixa. No em faig el menor cas. Al final m'acabaré enfadant, eh Assumpta? Mira que de paciència en tinc molta, però...

Jacek Yerka

Control mental. Control mental. Control mental...

Pots deixar la ment en blanc?

La ment en què...? Oh! That's impossible!

Vull escriure un llibre. Doncs escriu-lo. Tinc ja molts trossets. Doncs els ajuntes. No tenen res a veure els uns amb els altres. Doncs escriu molts llibres. Escric llibres curtets amb els trossets que tinc?

No!!!! Ves a posar la rentadora!!!

Ah, si voleu saber l'autor del quadre, seleccioneu el rectangulet blanc que hi ha sota.

Bastant gris...

Espessos, densos, pesats, compactes. Portem uns quants dies en que, un moment o altre, plou...
La foto és d'ahir al migdia.

Alícia Sanchís Gosmascle

Sense títol

Borrosa... però m'agrada...

Em fa molta il·lusió posar aquesta foto... i és que és una imatge que no heu vist mai! El meu arbre!! ;-)

Nooooooo, vull dir que no l'heu vist mai amb referència humana al costat. Ara us podreu fer idea de la seva mida real.

Avui, dia tardorenc, plujós, preciós, fresquet... l'arbre ja va canviant els seus colors i, aquestes dues noies que aquest matí, abrigades i amb paraigües, passaven pel seu costat, m'ha semblat que li donaven un aire molt especial...

Anar a fer un tomb...

Comencen els Cursos "PWE"

Sí, ja sé que pot semblar broma, però no ho és, LAMENTABLEMENT, la Sra. Esperanza Aguirre, creu que la Generalitat és una institució que neix de la Constitución española de 1978. A continuació un retall de pantalla del seu propi Twitter.

Enquesta

M'acabo de fer una enquesta (segons AQUESTA web) a mi mateixa i m'ha sortit que les meves preferències de vot serien aquestes:

El més graciós del cas és que mai m'ha passat pel cap votar SI... Quines coses, no?

Fotos "a la carta" IV.- Carmeeeeeee un altre dels teus encàrrecs!!

La CARME em va demanar una foto de l'arbre del dia 1 de novembre... N'hi he fet dues: La primera no li toca el sol, és d'hora, cap a quarts de deu del matí. La segona deu ser ja pels volts de quarts de dues de la tarda. Quin canvi tan impressionant amb la llum, no?