 |
| Ep... on sóc ara? |
 |
| Mareta meva, quina boira... Miri on miri... |
 |
| ... no reconec els meus paisatges habituals. |
 |
| Tot és com dins d'un núvol grisós... |
 |
| Sembla fum... Serà foc? |
 |
| No, no... què ha de ser foc? Brrrrr.... si fa una humitat terrible... |
 |
| Bé, no em puc pas estar tot el dia aquí, no plou però m'estic quedant xop! |
 |
| Miro cap a una banda... no veig res. |
 |
| Miro cap a l'altre... tampoc. |
 |
| I marxo volant!! |
Tota una novel·la gràfica! Pobre bestiola, déu n'hi do la boira que teniu, per aquí és molt més difosa, no impressiona tant, però hi és.
ResponEliminaPobre colom! (és un colom, no??) Aviam si per Nadal algú li regala un GPS per a què s'orienti una mica... =P
ResponEliminaXEXU, Pobret, el veia tan solet, tan quietet dalt del fanal, com si estès fent un estudi de la situació, a veure cap on havia d'anar... :-))
ResponEliminaYÁIZA, Crec que sí que és un colom :-) No sé quina sensació deuen tenir els animalons quan el seu entorn canvia tant. Una boira així és raríssima a Reus! :-)
:) Colom en la boira, una bona història... :)
ResponEliminaPobret colom, CARME, em feia llastimeta allí dalt amb aquella boira tan espessa!... tot i segur que ell segur que es va orientar la mar de bé ;-))
ResponElimina