No sé pas quina mena de "poti-poti" quedarà... de moment no m'acaba de convèncer això del "Drapet"... em costa moltíssim de teixir. Em faig mal als dits. Clar que tinc artritis, però és que això és molt diferent de la suavitat de la llana...
En fi... veurem...
Ara que t'hi has posat acaba, però després ja no cal que facis res més si no et convenç. Volem veure la peça acabada!
ResponEliminaDe fet, m'agrada, però és molt difícil de treballar... La idea era fer una cosa per veure si m'hi entenia bé i, si m'hi trobava còmoda, fer alguna coseta per la Botigueta... però les meves mans no tenen prou força per "batallar" amb aquest teixit... Això sí, l'acabaré com que em dic Margarita!!
EliminaAixò també és drapet? No ho sembla...
ResponEliminaSí, sí... drapet dels xinos de la botiga gran aquella davant la parada d'autobús, aquella que queda per l'entrada del darrera del Mercadona :-DD
EliminaSi veus la foto del post del dia 2 de novembre, és la troca que surt a dalt de tot de la foto... ara bé, no sé què passa és com si portés lycra o no sé què... és molt difícil de treballar...
quina paciència que tens! jo ja hauria llençat les agulles per la finestra ;)
ResponEliminaHahahaha no, donaaaa que les agulles no en tenen cap culpa! És el "trapillu" aquest... que em costa molt de fer anar ;-)))
EliminaCrec que t'has equivocat en un punt.
ResponEliminaMecaaaatxis!! Em pots dir, si us plau, la fila i la columna, per poder-ho arreglar? :-P
EliminaSi ho has de fer més a poc a poc no passa res, tots esperem el resultat i si no et convenç
ResponEliminaalmenys no et quedaràs amb el cuquet de no haver-ho provat.
Nanit, nina! :)
Saps? Hi ha gent que, amb ganxet, en una tarda es fan una bossa!! Jo faré això que dieu, poc a poc, ben poc a poc i ja està, al menys poder-vos ensenyar com ha acabat l'experiment ;-))
EliminaA mi també m'agradaria veure-la acabada, però que tu t'ho passis bé i que quedis satisfeta de la feina i del resultat ha de ser la prioritat. Si, com diu SA LLUNA, has de baixar el ritme doncs el baixes i si, malgrat això, la cosa segueix sense anar com desitges doncs ho deixes córrer que no passa res (com deia la meva àvia, "més es va perdre a la guerra de Cuba"). ;-)
ResponEliminaNo sé per què, havia imaginat que això seria bufar i fer ampolles, que amb unes agulles tan grans (que ja les tenia de fa anys) i amb un teixit tan gruixut... pim, pam, pim, pam... i en un moment acabat... però no és així, aquest "cordonet" (són com tiretes de roba primeta) és molt dur, gairebé sembla de goma... no sé... és "raru"..
EliminaEl gris-blau amb el que vaig fer la base es treballava millor (tampoc molt, eh?) però aquest... ufff
Però l'acabaré, i tant que l'acabaré!! :-))