Sempre solc trobar pegues a les frases, però he de dir que aquest cop estic força d'acord amb el que diu. Per més bons que siguem, el món no té per què ser-ho amb nosaltres. Suposo que això contradiu la fe de moltes religions, però lamentablement és així.
La meva germana és la persona més educada, correcta i maca que puguis imaginar... d'aquelles que sempre deixa passar, aguanta la porta (especialment si és gent gran), no s'enfada si li donen un cop... L'altre dia, carregada amb maletes i vigilant la meva mare -que va amb bastó- va donar un lleuger copet a una dona que s'havia plantat al mig del camí... i se'n va endur quatre crits... Aquesta vegada no es va deixar "menjar" pel lleó i li va contestar -també cridant- "si no es quedés plantificada aquí al mig no l'hauria tocat"
I és que tot té un límit :-)
En quant a la fe... ui, pobres de nosaltres si haguéssim de tenir la fe posada en les persones :-)) Jo la fe la tinc posada en Déu, ell si que no se'm menjarà mai per esmorzar hehehe... al contrari, té una paciència infinita amb mi, que sóc un trasto de primera magnitud :-P
És bona!!! I si em deixeu donar-li la volta, diria que per més que els lleons siguin capaços de continuar-nos menjant així de viu en viu, si ens posem pel seu davant, nosaltres seguirem sense fer-ho...
Sempre solc trobar pegues a les frases, però he de dir que aquest cop estic força d'acord amb el que diu. Per més bons que siguem, el món no té per què ser-ho amb nosaltres. Suposo que això contradiu la fe de moltes religions, però lamentablement és així.
ResponEliminaLa meva germana és la persona més educada, correcta i maca que puguis imaginar... d'aquelles que sempre deixa passar, aguanta la porta (especialment si és gent gran), no s'enfada si li donen un cop... L'altre dia, carregada amb maletes i vigilant la meva mare -que va amb bastó- va donar un lleuger copet a una dona que s'havia plantat al mig del camí... i se'n va endur quatre crits... Aquesta vegada no es va deixar "menjar" pel lleó i li va contestar -també cridant- "si no es quedés plantificada aquí al mig no l'hauria tocat"
EliminaI és que tot té un límit :-)
En quant a la fe... ui, pobres de nosaltres si haguéssim de tenir la fe posada en les persones :-)) Jo la fe la tinc posada en Déu, ell si que no se'm menjarà mai per esmorzar hehehe... al contrari, té una paciència infinita amb mi, que sóc un trasto de primera magnitud :-P
És bona!!! I si em deixeu donar-li la volta, diria que per més que els lleons siguin capaços de continuar-nos menjant així de viu en viu, si ens posem pel seu davant, nosaltres seguirem sense fer-ho...
ResponEliminaPotser si tinguéssim moltíssima gana i una bona arma... :-DDD
Eliminapuc per més que afegir-me a lo que diu en Xexu.
ResponEliminaBen fet... el que diu en XEXU, sempre és producte de la reflexió ;-))
EliminaMalauradament és així, tot i que jo tinc el pensament que -si tots volguéssim el mateix-
ResponEliminaes crearia una energia que ho faria possible...coses meves ;)
Aferradetes!!
Concentrem-nos en, com a mínim, fer força per veure si ens trobem bé, nina ;-)) Aquí va la meva energiaaaaaaaaaaaaa :-))
Elimina