La meva àvia que vivia a pagès a un mas dels afores de l'Ordal, m'explicava que el Tió, la Nit de Nadal no els cagava joguines, sinó mandarines. I eren felices amb aquest present tan deliciós. Estem parlant de fa més de 100 anys.
La meva germana, cada any, per reis, a més d'un regalet especial, a la meva mare li posa una mandarina... i és que ella li va explicar que, de petits, els reis a part de coses com mitjons i tal, els duien mandarines... M'ha agradat, doncs, llegir la història de la teva àvia! :-))))
Veig els teus intents per enllaçar el post... hehehe no hauria fet falta... El recordava perfectament!! :-DDD Tenim bon gust, en Guillem, tu i jo ;-)))
Hehehe recordava el post, el fet que havies explicat com li agradaven les mandarines, però no recordava aquesta foto tan preciosa!! Quina carona!! què guapo!!... S'assembla molt a tu, a través de la teva filla ;-))
Doncs ja som dues!! ;)
ResponEliminaNo vegis que bé van pels refredats.
Bona tarda, nina! ✿
A la "trobada", a part de portar les ungles verdes, haurem de menjar mandarines :-DDD
EliminaUna bogeria ben saludable!
ResponEliminaMillor que la xocolata, els croissants, el pastís de formatge... hehehehe ;-)))
EliminaLa meva àvia que vivia a pagès a un mas dels afores de l'Ordal, m'explicava que el Tió, la Nit de Nadal no els cagava joguines, sinó mandarines. I eren felices amb aquest present tan deliciós. Estem parlant de fa més de 100 anys.
ResponEliminaLa meva germana, cada any, per reis, a més d'un regalet especial, a la meva mare li posa una mandarina... i és que ella li va explicar que, de petits, els reis a part de coses com mitjons i tal, els duien mandarines... M'ha agradat, doncs, llegir la història de la teva àvia! :-))))
EliminaA veure Assumpte, no confonguem. Potser t'agraden molt, però tu boja ja ho estaves!
ResponEliminaHaaaaaaaaaaaa, he escrit Assumpte... és hora d'anar a dormir, ho noto...
EliminaHome, és que tu no saps els anys que fa que jo menjo mandarines!! :-DDD
EliminaAu,ves, ves a fer nones, fillet :-P :-P
M'has recordat un post que vaig fer fa uns 6 anys, quan en Guillem començava tot just a menjar sòlids. I el vaig titular "passió per les mandarines"
ResponEliminaA mi també m'agraden molt...
Veig els teus intents per enllaçar el post... hehehe no hauria fet falta... El recordava perfectament!! :-DDD
EliminaTenim bon gust, en Guillem, tu i jo ;-)))
Aquest: Passió per les mandarines
ResponEliminaNo ha quedat...
ResponEliminaPassió per les mandarines
Hehehe recordava el post, el fet que havies explicat com li agradaven les mandarines, però no recordava aquesta foto tan preciosa!! Quina carona!! què guapo!!... S'assembla molt a tu, a través de la teva filla ;-))
Eliminasi son dolcetes...
ResponElimina