El curiós del cas és que aquest metge no és ni psicòleg, ni psiquiatra, ni neuròleg... És reumatòleg!! Té una manera de fer molt natural, molt amistosa, cordial i, a més de preocupar-se estrictament de la seva especialitat mèdica, busca que qualsevol cosa que hi pugui influir també funcioni com cal. Ell diu que per l'artritis és necessari dormir i descansar molt bé. Que anar a dormir tard no lliga amb l'anterior i que, si vas a dormir tard perquè ets a l'ordinador encara molt pitjor. L'ordinador manté el cervell en estat d'activitat, ben despert i això, per la nit, pot provocar alteracions en la son.
Si, a més, la "pacient" ja té antecedents "noctàmbuls" per naturalesa, doncs pitjor que pitjor.
Així que... crec que miraré de fer-li cas. Estic acostumada al dolor, son molts anys amb artritis i, quan el mal no és molt fort, gairebé ja ni me'n sento. Però aquesta darrera tongada ha estat molt bèstia i he passat tres mesos que no els desitjo a ningú, trobant-me en algun moment al carrer i haver d'arribar a casa -a tan sols cinc o deu minuts a pas normal- amb un dolor tan fort que em venien ganes de plorar i pregant, per poder fer un pas darrera l'altre.
Bé doncs... Amics... Fins demà!!
