Tot té una explicació en aquesta vida... he, he

Art journal

Això de no tenir ordinador gran fa que pugui bloguejar molt, molt, molt menys. La petitona Minnie fa el que pot però va poc a poc, pobreta... Tot i així, ella ja sap que l'estimo molt, eh? Ara mateix, gràcies a ella, he pogut veure aquest vídeo tan bonic :-)

Divendres passat, a classe d'anglès, jo era l'única que coneixia aquesta cançó... Dec ser molt friki :-DDD

No és broma...

Això m'ha fet avui la meva petita i preciosa Minnie ;-)

Intent número 2.009.817

Vaig a fer uns horaris normals...

Bona nit a tothom!!

Que Déu us beneeixi i tingueu un bon descans...

Què maca és!

M'ho passo pipa...

Bé, no cal que repeteixi que, darrerament m'ho passo pipa amb la nova afició "Scrapera"... Els "xinos" i l'Abacus són la meva font principal d'abastiment de material, però com jo sóc optimista i sempre penso que tard o d'hora seré molt rica, doncs miro moltes pàgines de productes, estris, accessoris i no tan sols de Catalunya sinó de mig món...

Avui he descobert una pàgina francesa amb diferents productes, alguns més cars que aquí i altres més bé de preu (quan faig una bona troballa, miro de recordar-ho pel dia aquest que, com dic, seré molt rica i m'ho compraré tot)... Llavors pensava que, encara que estiguin més bé de preu, segur que per enviar-ho fora de França cobren unes despeses d'enviament molt altes, així que "ni curta ni mandrosa" els he escrit un correu per preguntar-ho:

Ep, ja sé que el meu francès no és perfecte... M'he ajudat del traductor de Google i si el que em deia no em convencia, ho anava retocant fins que ha quedat una cosa que m'ha semblat que s'entenia... Per cert... oi que s'entén TOT? El parèntesi es veu clar, oi? :-DD

M'han contestat dient que depenia del pes i la quantitat de productes, que fes una comanda i anés tirant endavant amb el procediment fins que em digués el preu total i, llavors, no la confirmés i així sabria el preu... Bé, no sé si ho faré, imagineu que m'equivoco perquè no entenc alguna cosa i la comanda es formalitza... Doncs bé, ja està ;-)

Manualitats indepes

Darrerament hi ha un tipus de manualitat que em crida molt l'atenció. Es diu SCRAPBOOKING, ja en vaig posar un exemple al blog gran, amb una mena de llibretes de records on "tot s'hi val": dibuixar, pintar, posar fotos, enganxines, cintes de colors, un bitllet d'autobús, l'entrada del cinema, botons, perletes, un posa gots de la cafeteria on has passat una magnífica tarda...

La idea m'encanta... el que passa és que, com en totes les coses, hi ha diferents "estadis" (per no dir "categories" que queda molt lleig) i, per fer les coses més boniques, hi ha empreses que treuen papers decorats (preciosos), enganxines, tintes, segells, maquinetes "troqueladores" (que encara no he trobat la paraula que m'agradi en català)... fins i tot hi ha gent que es compra les seves pròpies enquadernadores!! (Jo també ho faria si pogués hehehe)

En aquesta vida hi ha de tot i, en algunes botigues, es poden trobar materials d'aquests però molt més bé de preu i mentiria si no reconegués que tinc una bona col·lecció de troqueladores (algunes diminutes, comprades als "xinos" per 0,75 Eur.) que fan una perforació amb forma de petit cor, de trèvol... A l'Abacus també vaig comprar un segell molt gran que em va servir per decorar la base dels punts de llibre lexicogràfics (a un preu bastant més baix que a una botiga especialitzada) i el millor són les enganxines amb abecedaris per posar títols, que als "xinos", per 0,80 Eur. en tens una bosseta amb 10 fulletes... un munt de lletres!!

Però fins que no arriba el moment de poder-me comprar la col·lecció complerta de tintes, papers, tisores, màquines de calor per assecats ràpids i totes maquinetes que voldria, passo les estones mirant tutorials per veure com ho fan, mirant dissenys de papers, tipus de segells...

Sí, ja sé que m'estic enrotllant molt... ja arribo on volia, ja arribo...

Aquesta afició fa poc que ha arribat a Catalunya (que s'hagi popularitzat, posem un parell d'anys com a molt) però als Estats Units fa molt més (igual que va passar amb el patchwork, per exemple). La meva amiga Vero, que va viure tres anys a Texas, fa 10 anys ja em parlava d'scrapbooking i jo no tenia ni idea de a què es referia.

Això ho dic perquè la majoria de marques de papers, tintes, etc. venen dels Estats Units... Les etiquetes (Happy Birthday, Notes, Holidays, Dance like nobody is watching, Remember, Dreams... ) sempre són en anglès... Les mides no són en centímetres, són en polzades (ja en vaig aprenent).

Sí... arriben dels Estats Units... Hi ha moltes fulles decorades dedicades a "Be my Valentine", a "Halloween", al Dia d'acció de gràcies... i medeixen 12 x 12 polzades

Aquests papers decorats poden tenir de tot... flors, papallones, tasses de te, models d'escriptura, cors, sanefes...

I, per fi arribo on volia... TAMBÉ HI POTS TROBAR MAPES!! (poden quedar molt bé per folrar un quadern, per exemple) I, a la Col·lecció "Reflections" de la Casa Echo Park, he trobat una fulla decorada amb AQUEST MAPA!!

Oh, Yeah!!

La Companyia Echo Park és de West Orem Utah

En una panereta...

Ple de vida!!

Sí, ja torno a fer de "mamà orgullosa d'arbret que va creixent"... però... no em direu que no està maco! ;-)

Aquesta foto l'he fet fa un parell d'horetes. Ja ben ple de fulles que la primavera li ha regalat. Ha passat el temps de patir fred i de lluitar, valent, contra el vent glaçat. Ara toca presumir!

I, aprofitant aquest cant a la renovació i a la vida...

BONA PASQUA A TOTHOM!!!

M'ha tocat la loteria!!

En un momento dado...

Potser els que ja teniu certa edat recordareu això... A mi m'ha vingut al cap i no he pogut evitar buscar-ho hehehe...

Com més me'ls miro, més m'agraden...

La falsa modèstia no em va gens a mi. El que passa és que poques vegades faig alguna cosa que digui "Ostres, m'agrada!!"... Quan veig els dibuixos-pintura de la CARME sempre penso que jo seria incapaç de fer coses tan maques i així vaig... veient el que fan els demés i quedant-me moltes vegades mig o poc satisfeta del que faig jo... Però, bona gent, avui no sé què em passa, què caram!! Que trobo que m'han quedat molt bonics!! ;-))

És això...

Però ja em desbloquejaré... El desbloquejador que em desbloquegi, bon desbloquejador serà...
Quan aconsegueixi fer uns horaris normals, potser la desbloquejació començarà a funcionar...
Avui he anat a dormir a les... mmmm... bé, no ho dic hehe... però he aconseguit acabar la Revista Parroquial... ueeeeeeee!

Segueixo estimant els meus blogs (que són magnífics!) i no tinc cap intenció de tancar-los "ni res" :-P

Salutacions en paper d'Scrap virtual.

No em cansaria mai d'escoltar-lo

Per prescripció facultativa

Avui, a tres quarts i cinc de vuit tenia hora al metge. Hi he anat i... M'ha prohibit ordinador després de sopar!!

El curiós del cas és que aquest metge no és ni psicòleg, ni psiquiatra, ni neuròleg... És reumatòleg!! Té una manera de fer molt natural, molt amistosa, cordial i, a més de preocupar-se estrictament de la seva especialitat mèdica, busca que qualsevol cosa que hi pugui influir també funcioni com cal. Ell diu que per l'artritis és necessari dormir i descansar molt bé. Que anar a dormir tard no lliga amb l'anterior i que, si vas a dormir tard perquè ets a l'ordinador encara molt pitjor. L'ordinador manté el cervell en estat d'activitat, ben despert i això, per la nit, pot provocar alteracions en la son.

Si, a més, la "pacient" ja té antecedents "noctàmbuls" per naturalesa, doncs pitjor que pitjor.

Així que... crec que miraré de fer-li cas. Estic acostumada al dolor, son molts anys amb artritis i, quan el mal no és molt fort, gairebé ja ni me'n sento. Però aquesta darrera tongada ha estat molt bèstia i he passat tres mesos que no els desitjo a ningú, trobant-me en algun moment al carrer i haver d'arribar a casa -a tan sols cinc o deu minuts a pas normal- amb un dolor tan fort que em venien ganes de plorar i pregant, per poder fer un pas darrera l'altre.

Bé doncs... Amics... Fins demà!!

Un cas ben misteriós...

Aquest matí estava imprimint uns petits projectes en feltre que vaig trobar en una pàgina holandesa, una preciositat.

Com ja vaig explicar als comentaris d'aquest post, tinc la tinta gastada i no surt en els colors en que hauria de sortir però com els cartutxos són caríssims, jo segueixo imprimint quedi com quedi -ja fa temps que tot sembla "lila" hehe- i després afegeixo notes a mà al costat ("colors vermell i groc", "dos verds diferents", etc.) la impressió em serveix per tenir una idea de la forma, la mida, i ja em va bé.

Doncs justament avui la tinta ha dit prou... Ni lila ni res. A mitja pàgina ha començat a sortir tot com "a franges" (una línia impresa, un tros en blanc, una altre línia impresa) i al final de la fulla ja no ha imprès res.

Però jo sóc tossuda... tossudíssima... Acabo de treure els cartutxos, els he fet unes bones sacsejades, he punxat amb la punta d'un llapis tots els punts que m'han semblat punxables, els he tornat a posar i... hehehe... imprimeix!! De nou tot té un aire lilós i una mica ratlladet, però pel que jo ho vull és suficient! Veurem què aguanta! ;-)

Bon rotllo i optimisme

M'agrada aquesta foto. L'he vist al Tuiter i m'he dit "l'agafo!"... Sí, m'agrada!!

Vintage drives me crazy!!

Jugant amb el Word i les imatges Vintage... Ostres, és completament addictiu!

El temps vola!

Vintage

Elijah Wood i Huck Finn

Elijah Wood va néixer al gener de 1981. Les aventures de Huckleberry Finn en la versió de Walt Disney es van estrenar a mitjans de 1993 i ell n'era el protagonista. Personalment, crec que massa jovenet. En Huck havia de tenir ben bé uns 14 anys... Això sí, deixant de banda aquest petit detall, crec que el personatge li escau molt bé! ;-)

Pensament...

Com creix el meu cabell gris...

Foto juny 2013

Foto de fa una mitja horeta

També fa mitja horeta

Despesa en perruqueria: Zero. (No calia dir-ho, oi?)