La primera vegada que la vaig sentir em va arribar directament al cor... Ara ja la puc escoltar amb un somriure als llavis... Prova superada. Em segueix semblant preciosa.
La cançó pertany a un àlbum de l'any 2004.- Si algú la vol escoltar, que tingui en compte que, quan sembla que s'ha acabat, encara segueix una mica més :-)
Si em descuido és més llarg el títol del post que el text :-)
ResponEliminaNo l'havia escoltada mai, m'ha agradat força. She wants to cry... però la cançó és força alegre, trobo.
ResponEliminaDon't cry!
Homeeeeee!! La música (sobre tot al tros final de tot) pot resultar alegre, però la lletra és "terrible"... Sometimes you lose the reason to be alive... a mi això em fa un nus a la gola...
ResponEliminaLa qüestió és que jo l'associo amb una situació molt concreta i molt trista (no meva però sí d'una persona que aprecio molt) que em va recordar -tot i ser ben diferent- una de molt més antiga (si meva)... per tant era una cançó "demolidora" per a mi... Ara, recordo aquelles dues situacions amb perspectiva i penso que encara que un no pugui guanyar una guerra, anar guanyant batalles també té el seu mèrit :-)
La guerra ja la guanyaré a l'altre Vida :-))
No sé pas què faré amb aquest petit blog... jajaja... hauré d'aprendre a ser molt, molt críptica o... :-PP