Som especialistes en complicar-nos la vida, molts veiem sempre més problemes que no hi ha, però qui es pensi que la vida és fàcil i senzilla d'entendre, va llest.
XEXU, Jo crec que hauria de tenir un cervell de repuestu per donar descans al que porto posat de tant en tant... donar-li unes vacancetes i que després tornés relaxat i com nou... perquè jo també sóc de donar moooooltes voltes a tot :-)
Totes les coses estan relacionades, RITS ;-) Aquests projectes vitals els faig de tant en tant per animar-me a mi mateixa... però sóc complicada i moltes vegades no em faig cas ;-)) Però moltes gràcies pels ànims, que arriben, eh? :-)
Ai, ELVIRA, em sembla que ens entenem ;-)) Jo sóc especialista en complicar-me la vida... i a vegades s'ha de respirar fons, deixar passar una mica de temps (ni que sigui uns minuts) i es veu que tampoc és tot tan difícil ;-)
És cert que moltes vegades ens compliquem la vida sense que calgui, però no és tan fàcil fer-ho fàcil i tirar pel dret. Almenys jo no ho sé fer... i ja veig que no sóc l'únic. Una abraçada de suport! :-)
Tens raó, MAC... a més, a vegades, hi ha coses que sembla que "es creuen" i, quantes més voltes hi dones, més les emboliques, com si fos una troca (ostres, ara acabo de pensar en una de les imatges dels refranys, la del nus... hehehe... serà inspiració?) doncs això és el que faig jo ;-) Gràcies per l'abraçada, que sempre va bé... i una per a tu :-)
M. VICTÒRIA.- Barcelona sempre va bé per animar-se... al menys a mi!! ;-)
Som especialistes en complicar-nos la vida, molts veiem sempre més problemes que no hi ha, però qui es pensi que la vida és fàcil i senzilla d'entendre, va llest.
ResponEliminaXEXU, Jo crec que hauria de tenir un cervell de repuestu per donar descans al que porto posat de tant en tant... donar-li unes vacancetes i que després tornés relaxat i com nou... perquè jo també sóc de donar moooooltes voltes a tot :-)
ResponEliminava sobre aquell projecte vital que déies que començàves? ànims i endavant!!!!!!
ResponEliminat'entenc perfectament, una que no sap fer senzill el més senzill de tot!
Totes les coses estan relacionades, RITS ;-)
ResponEliminaAquests projectes vitals els faig de tant en tant per animar-me a mi mateixa... però sóc complicada i moltes vegades no em faig cas ;-))
Però moltes gràcies pels ànims, que arriben, eh? :-)
Això mateix...m'ho has tret del cap jo també ho penso...
ResponEliminaAi, ELVIRA, em sembla que ens entenem ;-))
ResponEliminaJo sóc especialista en complicar-me la vida... i a vegades s'ha de respirar fons, deixar passar una mica de temps (ni que sigui uns minuts) i es veu que tampoc és tot tan difícil ;-)
És cert que moltes vegades ens compliquem la vida sense que calgui, però no és tan fàcil fer-ho fàcil i tirar pel dret.
ResponEliminaAlmenys jo no ho sé fer... i ja veig que no sóc l'únic.
Una abraçada de suport! :-)
Oblida’t de complicacions i a passar-ho bé a Barcelona.
ResponEliminaJa explicaràs,
Tens raó, MAC... a més, a vegades, hi ha coses que sembla que "es creuen" i, quantes més voltes hi dones, més les emboliques, com si fos una troca (ostres, ara acabo de pensar en una de les imatges dels refranys, la del nus... hehehe... serà inspiració?) doncs això és el que faig jo ;-)
ResponEliminaGràcies per l'abraçada, que sempre va bé... i una per a tu :-)
M. VICTÒRIA.- Barcelona sempre va bé per animar-se... al menys a mi!! ;-)