Penso en la tardor i somric... i l'espero, la somio... i quasi em sembla que, darrera aquesta calor que encara sento, puc escoltar els seus passos que s'apropen...
La primera foto és del 22 d'octubre de l'any passat i la segona del 20 de setembre també de 2009
És el nostre arbre, no?
ResponEliminaM'agrada veure'l amb aquests colors tan macos! :-))
Assumpta,
ResponEliminaJa s’ha costa la tardo, cada dia un dia menys per arribar.
Què maco el teu arbre.
Xica, si poses les paraules com toca, seguint el seu ritme intern, queda un poema d'allò més bonic. Ara voràs:
ResponElimina"Sonric i penso en la tardor
i l'espero i la somio
i quasi em sembla que, darrera d'aquesta calor que encara sento, puc escoltar els seus passos
que s'apropen..."
A que en forma de versos resulta més xuli? :-D
No ha eixit bé, caram. Torne altra volta:
ResponElimina"Sonric i penso en la tardor
i l'espero i la somio
i quasi em sembla que, darrera
d'aquesta calor que encara sento, puc escoltar els seus passos
que s'apropen..."
Ara sí que sí :D
OSTRES!!!
ResponElimina"Sonric i penso en la tardor
i l'espero i la somio
i quasi em sembla que, darrera d'aquesta calor que encara sento,
puc escoltar els seus passos
que s'apropen..."
No n'hi ha manera. "d'aquesta calor que encara sento" ha de formar un vers sencer...
ResponEliminaMaleits donyets d'internet!!!
el teu arbre!!!!
ResponEliminaja queda menys. Ja és setembre, i ja queda menys. mira, t'envio una cançó cursi, cursi,però que a mi em porta a la tardor
http://www.youtube.com/watch?v=NDiGkmKJxho&feature=fvst
Ja és setmebre Assumpta! Mica en mica. Potser patirem més dies de calor, però ara fa una fresqueta? Bé, no?
ResponEliminaL'he reconegut enseguida en quan l'he vist de lluny en obrir el teu petit bloc....jo no sé si somriuré tant ....la fresca m'agrada però m'emprenya que els senyors que ens obliguen a canviar les hores convertiran de cop el dia en nit i tot serà fosc .....i jo seguiré duent el rellotge amb l'hora de març per cert ja posats a smuuuaaaacs no em guanya ningú smuuaaaacs i smuaacs ) un smuuaacs és per l'arbre)
ResponEliminaMcABEU.- Siiii ;-)) És "el nostre" arbre, el que sempre surt al blog hehe el top-model dels arbres bonics ;-))
ResponEliminaM. VICTÒRIA.- Els colors de la tardor són tan preciosos... fins i tot en un petit arbre de carrer fan goig de veure :-))
JESÚS PÁRRAGA.- Vaig a provar-ho, a veure si puc hehe :-))
Somric i penso en la tardor...
i l'espero i la somio
i quasi em sembla que,
darrera aquesta calor que encara sento,
puc escoltar els seus passos
que s'apropen...
RITS.- M'agrada el vídeo!! ;-) I quan li posen la bufandeta i la jaqueta hehe... s'apropa el fred, iupiiiiii ;-))
XEXU.- Síii!! Ja és setembre, el nom em sona a glòria... i tens raó, jo crec que ja fa menys calor :-))
ELVIRA FR.- Em fa gràcia que reconegueu l'arbre! ;-))
Però no et posis trista! Que l'hora la canvien el darrer cap de setmana d'octubre, falta molt! A mi tampoc m'agrada quan es fa fosc tan aviat, tot i que ho prefereixo a patir calor, perquè jo la pateixo ufff... per això el meu mes preferit és l'octubre, tardorenc i encara amb força llum :-)
Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaac ;-))
JESÚS PÁRRAGA.- Eeeeei, ha sortit tal com tu deies!! ;-)) Mira per on, hem fet un poema "a quatre mans" hehe... Moltes gràcies!! :-)))
ResponEliminaAixxxxx!
ResponEliminaTots esteu somrien la tardor i jo ploro perque s'acava l'estiu!