En Josep Lluís tallant la llonganissa del Ripollès |
A punt per clavar-hi queixalada!! |
La llonganissa de veritat té un gust molt especial. A la primera mossegada m'ha recordat a la que podia menjar al poble del meu avi (tot i que no era la mateixa comarca) Què en feia d'anys que no en provava una així de bona!! Una amiga, de vacances per aquelles precioses terres, me n'ha fet arribar una ;-))
:D vols que et digui el primer que he pensat?
ResponEliminaQue en Joseo Lluís talla la llonganissa amb una posició de mans bn bé al revés de com la tallo jo...
Fa bon pinta, aquest sopar... I tant que sí!
Avui jo també he sopat llonganissa! ;D
T'he de dir que la posició de les mans jo també la trobo curiosa, eh?... però bé, si a ell li va bé :-))
EliminaA vegades penso que és mig esquerrà... No "esquerrà de primera" (com jo, clar, que això no tothom ho pot ser) :-DD
Es veu que el Blog-via per Catalunya ens fa entrar una gana-catalana :-DDDD
La llonganissa s' ha de tallar així, que és com està més bona.
ResponEliminaJo no tinc força per tallar res, ni per obrir cap ampolla, ni res... ho ha de fer ell sempre i suposo que sí que ho deuria fer bé perquè estava boníssima :-))
Eliminaquines ganes boges de cruspir llonganissa m'han agafat tot d'una! mmmmm què bona!
ResponEliminaSi vens, encara en queda una miqueta (no molta, la veritat) ;-)))
EliminaBon profit!!!
ResponEliminaGràcies, MAC!! ;-)))
EliminaI d'això, per terres més barcelonines, no en diríem fuet?
ResponEliminaNo, no, el fuet és més prim :-))
EliminaI a Mallorca una llonganissa és una sobrassada més prima, feta amb els budells més prims, d'això en diem fuet!!
ResponEliminaMira AQUÍ
Bon profit!!