L’escriptora tecleja al seu portàtil color de rosa.
Rosa és també la seva brusa, la seva bossa i el maletí...
Però avui hi ha xivarri...
Al pis de sota uns nens criden i al nostre pis -el segon espai-, un grup femení amb una àvia tres o quatre filles i dues criatures, parlen fort.
Ella sembla que s’impacienta, agafa tots els seus estris i marxa a la part del darrera tot i dedicant una mirada reprovadora als que alcen massa la veu.
Arribada al tercer espai, s'instal·la a una nova taula i segueix escrivint a mà.
I és que sembla mentida la gent!!
L’escriptora de color rosa (pàl•lid) té tota la raó... No saben que el Viena és un lloc on la gent llegeix i escriu?
Hehehe, el Viena és un lloc de trobada d'intel·lectuals, sembla mentida que alguna gent tingui tan poc respecte.
ResponEliminaXEXU.- Tu sí que ens entens ;-))
ResponEliminaCert sembla mentida que la clientela no ho sàpiga! però de tant en tant al Viena també s'hi va a prendre cafè no?
ResponEliminaQuan sigueu famosos el Viena us posarà els noms gravats en una placa de marbre rosa!
ResponEliminaELVIRA FR.- Sí, es pot prendre alguna cosa (fins i tot menjar!!)... però silenciosament... :-)))
ResponEliminaHem tornat a escriure al mateix temps!! :-DDD
ResponEliminaSembla mentida que no ho sàpiguin!
ResponEliminajejeje...
Desconsiderada que és la gent!
*Sànset*
Quan un dia vagi a Reus ens trobarem en el teu espai ; El Viena.
ResponEliminaSÀNSET.- Molt desconsiderats... Ja no tan sols parlen (que... mira, es pot disculpar) és que criden... i és mouen!! :-))
ResponEliminaM. VICTÒRIA.- Però si això és com una Biblioteca! :-)
Doncs jo hi vaig poc precisament pel xivarri que sempre hi ha :( fa temps que em costa trobar un lloc tranquil on poder xerrar sense cridar i sense enterar-me del que explica el vei de taula.
ResponElimina