EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

divendres, 13 d’agost del 2010

Sóc feliiiiiiiiiiiiiiiiç, feliç, feliiiiiiç!!!!

No sé definir ben bé el què sento... potser semblarà exagerat o ridícul, però crec que és felicitat de la bona ;-)

Ahir va ser un dia dur i llarg de passar. Pesat, molt pesat... el cel gris i compacte, atapeït, sense deixar passar ni una miqueta d’aire. Gens. Xafogor. Costava respirar i jo em sentia cansada i amb una mena d’angoixa subjacent que, encara que pogués fer broma o riure, no ho feia amb la mateixa alegria que altres vegades... Ahir, en alguns moments, m’havia d’esforçar una mica perquè la senyora tristesa no vingués a empipar-me...

Al vespre va ploure...

Després es va girar un airet fresc...

Aquesta nit ens hem hagut de tapar amb el llençol...

Avui, a les tres de la tarda, el termòmetre de la Plaça Prim marcava 23 graus (la setmana passada marcava 30 i 31!)... mentre érem al Viena ha plogut (una plujeta maca, res de tempesta però sí una bona estona)... en sortir... el termòmetre marcava 19 graus!!!



I en aquest moments tinc ganes de dir que em sento feliç, feliç, feliç... segueix plovent... l’aire fresquet mou la cortina i m’encanta que ho faci ;-))

11 comentaris:

  1. Jo ahir vaig passar calor a Estocolm. Només pensava, si aquí estem així, no vull ni pensar com estaran allà. A més, teníem notícies de que feia molta calor. Però només baixar de l'avió ja he notat un airet fresquet que m'ha agradat, i no ha estat un miratge, el temps és plujós i no fa calor. No massa, almenys. Tant de bo arribem així fins la tardor. Que no torni el sol. És molt demanar, oi?

    ResponElimina
  2. XEXU.- Ja ets a Catalunya? :-))
    Bé, és que fins ahir feia MOLTA calor... o, millor dit, MOLTA XAFOGOR, perquè 29 graus tampoc és per morir-se, però si estàs al 80% d'humitat i la paraula "vent" sembla haver desaparegut de la faç de la terra... ufff era angoixant de veritat. En un dia ha canviat moltíssim i ara, mentre escric això, somric com una ximpleta ;-))
    Jo m'apunto a la teva petició... així fins a la tardor jeje
    Bentornat!! :-))

    ResponElimina
  3. Benvinguda sigui la teva felicitat i la fresqueta ( que és molt d'agrair) d'aviat serà tardor i podrem tenir més fresca ....espero....

    ResponElimina
  4. ELVIRA FR.- Moltes gràcies, guapa!! ;-))
    Així, que plogui una mica -sense tempestes, eh?- i que ens mantingui el termòmetre "a ratlla" ;-))

    ResponElimina
  5. si aquesta nit tb m'he pogut tapar amb el llençol, ha estat fantàstic!!

    (xò el puck estava espitós i no m'ha deixat dormir)

    acaba de fer un petit raig a BCN, just per mullar els carrers.

    un estiu ben estrany

    ResponElimina
  6. Despres d'una mica de pluja estiuenca tot es veu diferent :)

    veig que els globus encara son d'alt de l'arbre :)

    ResponElimina
  7. RITS.- Quina llàstima que en Puck estès nerviós justament una nit que es descansava tant bé... A veure si avui pots dormir tranquil·lament ;-))
    Per mi podria ser tot l'estiu com avui hehehe


    AIGUA.- Sí!! ;-) Fa un munt de dies que hi ha aquells globus penjats... No sé si és que s'hi han de quedar eternament... imagino que alguna "mestralada" se'ls endurà :-))
    Oi que s'està bé avui? :-)

    ResponElimina
  8. Després d'aquest dies de xafogor, aquesta fresqueta aixeca l'ànim sens dubte. :-))

    ResponElimina
  9. S'agreeix aquest temps més fresc. Sobretot pels que ens toca a treballar, quan sortim pel matí amb una mica d'airet se'ns fa menys pesat anar-hi.

    ResponElimina
  10. ahir jo també estava tan aixafada com tu... devia ser el temps?
    jo hi havia donat altres raons però la del temps que tu expliques també es podria incloure entre les altres...

    avui ha millorat, el temps i l'estat d'ànim... encara que no tant com el teu!!!

    se't llegeix bé, fresqueta i feliç...

    ResponElimina
  11. Ahir vaig escriure aquest post en un moment en que sentia una autèntica sensació d’alegria... estava contenta perquè l’ambient era fresc, agradable... Em feia gràcia això dels 19 graus a la Plaça Prim...

    Al cap d’una estona d’haver-lo escrit em vaig fixar en la data. La veritat és que a vegades no tinc ni idea de en quin dia visc... En veure 13 d’agost en meu ànim va donar una baixada de cop, com si m’haguessin bufetejat i vaig sentir una forta tensió... com si els nervis em volessin fer una mala passada. Afortunadament va durar poc i vaig guanyar jo.

    Fos quin fos el dia d’ahir... un número en un calendari... què més dóna? El que va passar fa anys tal dia com ahir, doncs va passar... i no em pot enfonsar una data.

    Va ser un dia bo. Va ser divertit... Em va agradar, ho vaig passar bé...

    Els bons records sempre han de ser més forts i, d’ahir, com a prova de bon record, tinc una foto de la Plaça Prim amb un termòmetre que marca 19 graus...

    ResponElimina