Des de ben joveneta m’empipaven aquelles cançons que a la lletra deien coses com “ningú t’estimarà mai com jo t’estimo”... les trobava d’una supèrbia difícil de pair... Interpretava (i interpreto) “ja cal que et quedis amb mi, perquè no trobaràs ningú com jo” “gràcies que m’has trobat a mi que t’estimo, que sinó...”
Quan ho comentava, molta gent em deia “dona, és una forma de dir que l’estima molt...” però no... no colava... a mi em sonava quasi a amenaça... La frase maca de veritat és “mai he estimat ningú com t’estimo a tu...” :-)
I, si parles anglès, pots dir coses tan precioses com aquestes:
You're always on my mind, in my heart In my soul
You're the meaning in my life You're the inspiration
La cançó pertany a l'album Chicago 17 i és de l'any 1984
EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?
dimarts, 29 de juny del 2010
You're the inspiration.- Chicago
Etiquetes de comentaris:
Chicago,
Música,
Reflexió,
You're the inspiration
dilluns, 28 de juny del 2010
Dos croissants de xocolata i dos tallats, si us plau...
diumenge, 27 de juny del 2010
Cry (If you don't mind).- Jarabe de Palo (amb Chrissie Hynde)
La primera vegada que la vaig sentir em va arribar directament al cor... Ara ja la puc escoltar amb un somriure als llavis... Prova superada. Em segueix semblant preciosa.
La cançó pertany a un àlbum de l'any 2004.- Si algú la vol escoltar, que tingui en compte que, quan sembla que s'ha acabat, encara segueix una mica més :-)
La cançó pertany a un àlbum de l'any 2004.- Si algú la vol escoltar, que tingui en compte que, quan sembla que s'ha acabat, encara segueix una mica més :-)
Etiquetes de comentaris:
Cry (If you don't mind),
Jarabe de Palo,
Música,
Records
dissabte, 26 de juny del 2010
I aquells posts?
Hi ha moltes idees que no arriben a convertir-se en posts... potser algun dia tornin, lleugerament transformades, i arribi el seu moment de sortir a la llum... o no.
dimecres, 23 de juny del 2010
No m'agraden els petards...
Sóc el Petit Blog
Hola, sóc el Petit Blog!
La meva mestressa ahir em va fer desaparèixer i avui ja em trobava a faltar... ella és així ;-)
A veure quan duraré ara jejeje
(Menys mal que tinc paciència amb ella...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)