EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 28 d’abril del 2012

Quatre fragments...


Hi ha tant de fang als carrers com si les aigües s’acabessin d’enretirar de la faç de la terra i no fóra estrany trobar-se un megalosaure, d’uns quaranta peus de llargada, que puja balandrejant com un llangardaix elefantí cap a Holborn Hill. El fum que davalla de les boques de les xemeneies produeix un plugim negrós de volves d’estalzí grosses com autèntics borrallons de neu posats de dol, podria pensar-se, per la mort del sol. Els gossos, indestriables del llot. Els cavalls, esquitxats fins a les mateixes ulleres, gairebé també. Els vianants, contagiats d’una epidèmia de mal humor, s’empentegen els paraigües i perden l’equilibri per les cantonades, on desenes de milers de vianants més han lliscat i relliscat des que es féu de dia –si és que en aquest dia es féu de dia–, afegint nous pòsits de fang, crosta sobre crosta, que s’enganxa amb tenacitat en aquests punts del paviment i s’hi acumula amb interès compost.

El zumzeig del cas Jarndyce contra Jarndyce continua. A mesura que ha anat passant el temps, aquest espantall de procés ha esdevingut tan complicat que cap ésser viu no sap què significa. Les parts implicades encara menys; fins al punt que s’ha constatat que no hi ha dos advocats de la Cancelleria que en puguin parlar durant cinc minuts sense arribar a un total desacord en totes les premisses...

Malgrat que a l’escola del veïnat, on anava a mitja pensió, hi havia set nenes, i que m’anomenaven la petita Esther Summerson, mai no havia anat de visita a casa seva. Totes eren més grans que jo –per descomptat era la més petita de bon tros–, però em semblava que a més d’això hi havia un altre motiu de separació, a part ser més intel·ligents que jo, i saber-ne molt més. Una d’elles, la primera setmana que assistia a l’escola –ho recordo molt bé–, em va invitar a una festa a casa seva, i me’n vaig alegrar molt. Però la meva padrina va escriure en nom meu una carta declinant formalment la invitació, i no hi vaig anar. Mai no anava enlloc.

—Puc fer-te una pregunta? –li vaig dir quan feia una estona que romaníem assegudes davant el foc.
—Cinc-centes –contestà l’Ada.
—El teu cosí, el Sr. Jarndyce. Jo li dec moltíssim. T’importaria descriure-me’l?
Bellugant enrere la cabellera rossa, l’Ada em dirigí una mirada tan sorpresa i enriolada que jo també em vaig sorprendre –en part per la seva bellesa, i en part per la seva estupefacció.
—Esther! –exclamà.
—Reina!
—Vols una descripció del meu cosí Jarndyce?
—Mai no l’he vist, reina meva.
—I jo tampoc! –replicà l’Ada.
Renoi, aquesta sí que era bona!

Fins l’onze de setembre, en dinou remeses setmanals, VilaWeb ens regala Bleak House (Casa Inhòspita), de Charles Dickens, traduïda al català per Josep Tebé. No deixem passar aquesta oportunitat. Cliqueu aquí i anireu a la pàgina on podreu descarregar els fascicles. Aquests quatre fragments corresponen a la primera remesa.

divendres, 27 d’abril del 2012

Tito Vilanova



Molta sort al nou entrenador del Barça!!
Segueix el mateix esperit!!
Gràcies, Pep! Endavant, Tito!!
Una magnífica solució!!
Visca el Barça per sempre!!!!!


dimarts, 24 d’abril del 2012

Post recomanat

Això és una cosa que jo no faig gairebé mai. No sé si en tota la vida dels meus blogs ho hauré fet més de tres vegades, però avui m'ha donat per aquí... i és que aquest post m'ha agradat molt :-)

dijous, 19 d’abril del 2012

Llibres per Sant Jordi

Ahir (dimarts) va ser un dia ben diferent. Primer, havíem quedat amb en Mac per fer-li el lliurament del premi del Trivial catosfèric del Bona nit i tapat, trobada que va anar molt bé. Després, vàrem tornar aviat a casa... temps de fer un post explicatiu i marxar perquè tenia reunió a la Parròquia. En tornar, ja seria un quart de deu, em trobo un correu d'una noia, que havia trobat el blog-botigueta per Internet i que em demanava –tot disculpant-se pel poc temps- si seria possible que li fes uns clauers (dos) que fossin un llibre, que els pogués tenir divendres, doncs els vol regalar per Sant Jordi... tomaaaa!! Jo penso: “impossible”, no puc de cap manera.

Espero uns segons i em ve al cap “Impossible is nothing”...


I si ho diu ell, és que deu ser cert

Així que li vaig contestar un mail en que li deia que era molt difícil, però que m'havia vingut una idea i afegia, textualment (copio):

- Cartolina gruixuda forrada de feltre (del color que tu em diguis: en tinc dels més normals, vermell, blau fosc, blau cel, taronja, marró...) per fer les cobertes del llibre.
- A la coberta, brodat en cadeneta una paraula tipus “Llibre”, o “St. Jordi” (com si fos el títol del llibre) en fil mouliné DMC. Tria tu la paraula!!
- A dins, cosides, unes quantes pàgines (serien les pàgines del llibre) en paper normal, amb un petit fragment imprés del text d’algun llibre (Et sembla bé un trosset d’algun Dickens que enguany es celebra el bicentenari??)
- Enganxada i cosida amb el feltre de la coberta, una anella de cinta de ras, per aguantar l’anella metàl·lica.


Si et va bé, m’ho dius i començo ja mateix (després de sopar) i no paro fins demà (tant hi fa si vaig a dormir a les tres, no pateixis)


El preu: 6 Eurs per clauer (2x6 = 12)
Despeses d’enviament: 6 Eurs (Normalment cobro 4 perquè sempre envio certificat normal, però quan ha de ser urgent és més car)
TOTAL: 18 Eurs.


Et va bé? Si et va bé m’ho dius aquesta nit mateix... si ho rebo avui mateix tenim temps, si no, no.

I em va contestar que sí, que endavant!! En menys de cinc minuts m'havia fet l'ingrés al compte i jo tenia una nit en blanc per davant... Tot i així, he de dir que m'ho vaig passar molt, molt, molt bé fent-los. Em sap greu que amb més temps haurien quedat molt millor... però no hi havia temps.Moltes coses les havia de fer a ull, sense prendre cap mida... He estat cosint, enganxant, teclejant les pàgines dels llibres fins passats dos quarts de set del matí (molts blogaires segur que ja s'havien llevat per anar a treballar)... I a dos quarts d'onze ja m'he aixecat... menys de quatre hores. I ara no tinc son! :-DD

En fi, aquí van unes fotos dels llibres que ja estan en camí!



dimecres, 18 d’abril del 2012

Mecatxis la mar!

Ostres! Ja han canviat la interfície de la cosa aquesta!! Ja et posen la que volen ells tant si t'agrada com si no... Au, a aprendre a bloguejar de nou!


Em venen ganes de tancar els blogs!!

dissabte, 14 d’abril del 2012

Estic llegint...

Portava una càrrega de perles rosa, nous de llet i pedra tosca, algunes cartes oficials pel Patrici d'Ankh... i un home.

(...)

I es va trobar de front amb una cara que tenia quatre ulls en lloc de dos. Es va tombar per sortir corrent.

(...)


Crec que jo també tinc quatre ulls en lloc de dos!

divendres, 13 d’abril del 2012

Detalls

Tralarà, larà!! És maco el punt de creu! ;-)



I després hi afegirem això, que serà una cenefa petita, petitoneta, però que m'anirà genial amb els colors de les lletres.


La revisteta la vaig comprar ja fa més de deu anys, el 2 de febrer de 2002, a una exposició de DMC que es feia al Passeig de Gràcia de Barcelona. Hi havia unes labors més boniques!

dijous, 12 d’abril del 2012

Fàcil

Aquest és un post molt fàcil de llegir

Au, vaig a brodar una miqueta!

Difícil

Aquest és un post molt difícil de llegir.
Hi ha moltes coses que són difícils.

dilluns, 9 d’abril del 2012

Quina nena tan bonica!


Segur que mig Catalunya ha vist aquestes imatges, però jo les vaig descobrir ahir, saltant de vídeo en vídeo, després de veure les del destraler aquell del post anterior :-)

diumenge, 8 d’abril del 2012

Pepe...


Hahahaha està com una cabra!! :-DDD

Copio del diari as: "En la segunda parte del encuentro entre el Real Madrid y el Valencia se dio una imagen curiosa. Tras una falta de Piatti sobre Pepe, el defensa portugués del Real Madrid se quedó en el suelo doliéndose. En ese momento, Álvaro Arbeloa, compañero de Pepe, se acercó a él para que se levantase rápido y no perdiese tiempo. Fue entonces cuando Pepe, que se encontraba en el suelo, soltó una patada a su propio compañero, al que pudo lesionar pisándole la rodilla.

El portugués pensó que era Piatti quien le reclamaba y respondió agrediendo a Arbeloa. Posteriormente, el español recriminó a Pepe que se quedase tumbado en el suelo y le levantó del mismo para sacar rápido la falta.
"

Encara no l'he començat...


L'està llegint en Josep Lluís...

dissabte, 7 d’abril del 2012

Aquest post

Des del Togo, en Joan Soler escriu això.

És llarg? Sí. Però m'ha agradat molt, molt, molt.

dimarts, 3 d’abril del 2012

Un dia ho faré...

Fa dies que tinc al cap una fotografia,
una que encara no està feta però la tinc a la imaginació.
És una imatge molt maca... bé, a mi m'agrada.
La idea no és meva, això és cert. La idea me l'han donat altres fotos que he vist.
La vull fer, i també vull fer aquell relat.
Fa dies que l'he escrit amb el pensament,
però se m'oblidarà si no el puc escriure ràpid.
Si no ho puc fer aviat, quan ho faci, el relat ja serà un altre relat.
El primer ja es va esvaint.
Però la idea serà la mateixa, això sí.

Sembla broma

No sé si a tothom li passa, suposo que sí... A vegades entro a algun blog i es comencen a obrir pàgines de publicitat. Igual et surt una ONG, que una Clínica Dental. Jo les tanco perquè em molesten. Però fa un moment n'ha aparegut una que m'ha cridat l'atenció. Sabates. Venen sabates... a un preu molt mòdic... baratetes, aptes per a qualsevol butxaca...

140 Eurus


189 Eurus