EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 7 d’abril de 2012

Aquest post

Des del Togo, en Joan Soler escriu això.

És llarg? Sí. Però m'ha agradat molt, molt, molt.

9 comentaris:

  1. Assumpta, l'he llegit i tens raó que és colpidor. Però a mi em desperta una mirada més mèdica i social...

    ResponElimina
  2. Com la Yaiza, jo també el miro amb uns ulls molt diferents dels teus.

    ResponElimina
  3. YÁIZA I MIREIA.- Ep!! A veure si no m'hauré explicat bé!... Que jo no vull dir que això que passa sigui maco i estigui molt bé, al contrari! És terrible!
    Aquí, al primer món, on tenim de tot, ens posem de mal humor si no podem sortir a sopar, si no ens podem comprar un llibre o no podem fer vacances... som uns malcriats egoistes... Allí no tenen res i es moren per manca d'una assistència sanitària que aquí tenim garantida.

    Ara bé, la situació és la que hi ha, i posar-nos les mans al cap i dir "ostres, pobre gent" i després seguir malgastant els diners, tampoc arregla res.

    Doncs bé, dins d'aquesta situació terrible en la que viuen, que algú miri de portar-los una mica d'esperança, confiança en que, després de la seva vida a la terra, on han hagut de patir tant, els espera una Vida molt millor... explicar-li a la família d'aquest noi de setze anys que ell ja és amb Déu, que també ha ressuscitat, estic segura, sense cap mena de dubte, que els consola i els dóna esperança.

    És per això, per transmetre aquesta Esperança que gent com en Joan Soler van a viure amb ells (i en Joan, jo que segueixo el seu blog, sé que ha agafat malalties allí i que n'ha passat de tots colors).

    Que seria millor que no es trobessin en aquella situació? EVIDENTMENT!!!

    Espero que ara s'entengui millor :-)

    ResponElimina
  4. S'havia entès perfectament. El que passa es que el que tu veus com una esperança jo no ho veig igual. Ja saps que no sóc creient i penso que quan algu es mort s'ha acabat tot ( tan de bó m'equivoqui) i és per això que deia que ho veia amb diferents ulls que tu.

    ResponElimina
  5. Ai, gràcies, MIREIA per tornar :-)) M'havia quedat amb el cor encongit pensant que algú pogués pensar que jo crec que és maco aquest patiment o alguna cosa rara així... Gràcies, maca :-)

    ResponElimina
  6. Hahaha no sé, però... em feia "cosa" que no m'hagués explicat bé... com gairebé només he posat "m'ha agradat" :-)

    ResponElimina
  7. Assumpta, se t'entén perfectament, no pateixis! El que volia dir jo, concretament, és que a mi davant d'aquesta situació em vindria de gust muntar una brigada de metges voluntaris que anessin a fer alguna cosa de profit. Clar que amb això no n'hi ha prou. Però aquest seria el granet de sorra que jo triaria. Costa d'explicar, però em penso que m'entendràs!

    ResponElimina
  8. Jo també entenc perfectament el que tu vols dir, és clar!! i tant de bo es pogués fer això que dius :-))

    Això sí, si hi anessis et trobaries a moltes persones anònimes de l'Església també ;-))

    ResponElimina