EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

divendres, 31 de desembre del 2010

Paraules noves...

Paraules de la meva llengua materna, la que sempre s'ha parlat a casa, la del pare i la mare, la de la meva ciutat, el meu país... paraules que no vaig poder aprendre a l'escola, quan tot, absolutament tot, es feia en castellà, i que ara trobo als llibres i no entenc... Però seguiré aprenent i aprenent. No em rendeixo mai.


faisó

f. [LC] Manera 1 1 . La seva faisó de parlar. Tot ho explica a sa faisó.


sojornar

v. intr. [LC] Estar-se en un lloc un cert temps.


tàlveg

1 m. [GL] Línia d’intersecció dels dos vessants oposats d’una vall, que uneix els punts més baixos i, en general, és recorreguda per un curs d’aigua.
2 m. [ME] Zona de l’atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que a les zones del seu voltant al mateix nivell.


llenca

1 f. [LC] Tros llarg i estret de paper, de drap, etc. Una llenca de paper. Una llenca de cansalada.
2 f. [LC] per ext. Una llenca de terra.


Definicions del DIEC

dijous, 30 de desembre del 2010

Curiosa nomenclatura...

Buscava dades d’un escriptor per Internet i he decidit anar directament a la pàgina en anglès perquè duia molta més informació. Quina ha estat la meva sorpresa quan he descobert que, en parlar de les seves obres, distingia entre “Novels” i “Novellas” (paraula aquesta, la segona, que no havia sentit en ma vida) així que he decidit buscar quin significat exacte tenia i això m’ha dut a un tercer terme “Novellette”, cosa que ja m’ha deixat estupefacta.

En buscar què era cada una, he vist -com, de fet, ja sospitava- que, malgrat uns noms que em resultaven tan nous i curiosos, tot es reduïa al número de paraules, o sigui, a la mida del text.

Novellette: Peça curta de ficció en prosa. Entre 7.500 i 17.499 paraules. Per nosaltres seria un CONTE o RELAT.
Novella: Anomenada també “Short novel”, Narració en prosa de menor extensió que una novel•la i menor desenvolupament dels personatges i de la trama, però sense l’economia de recursos narratius pròpia del conte. Entre 17.500 i 40.000 paraules. Per a nosaltres seria una NOVEL•LA CURTA.
Novel: Més de 40.000 paraules. Per a nosaltres seria una NOVEL•LA.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Vull fer un dibuix...

Tinc ganes de dibuixar... vull fer un dibuix bonic... però he de marxar.

divendres, 24 de desembre del 2010

dijous, 23 de desembre del 2010

Uffff


Ai el Mestral... que pesat que és pobret...

dimarts, 21 de desembre del 2010

On son els dies macos?

Plou... El dia és pesat i trist... Sembla com si aquesta capa gris que es veu quan aixequem els ulls fos un sostre que baixa i baixa, deixant-nos cada vegada menys espai, amenaçant amb esclafar-nos. Fins i tot costa de respirar en un dia així. L’humitat es fica dins els ossos, tot fa mal...

No sé què passa... Ja no queden d’aquells preciosos dies freds i assolellats, on, embolicats amb bufanda, gorro i guants, la gent passeja feliç, sense paraigues, sense esquitxos als peus, sense mal de cap, sense aquest ambient opressiu...

Darrerament, o fa un Mestral de por, o plou... Què poquets dies macos hi ha!

Ni tan sols vull buscar una imatge per decorar un dia que no té colors...

diumenge, 19 de desembre del 2010


La Júlia ha sabut d’alguna manera que avui era el meu aniversari i ha decidit que em volia fer un regal... I ha estat una sorpresa inesperada... I m'ha agradat moltíssim!!

Gràcies, Júlia!!

diumenge, 12 de desembre del 2010

dissabte, 11 de desembre del 2010

dilluns, 15 de novembre del 2010

divendres, 5 de novembre del 2010

No diguis blat...


L'acabo de veure a TV3... es mereix ser recordat :-))

dimarts, 2 de novembre del 2010

Dimarts...


Per què hi ha un dimarts cada dos per tres?
Per què acaba un dimarts i ja sembla que un altre està esperant per aparèixer?

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Per fi, el 19 de novembre...


Per fi, el proper 19 de novembre, s’estrenarà la primera de les dues pel•lícules amb les que es porta al cinema el darrer llibre de Harry Potter(la segona es farà esperar fins juny de 2011).

Justament aquest dissabte, en una estona al tren, he començat la seva relectura. Anirem llegint a la par la meva amiga Vero i jo. Són 735 pàgines, tenim temps. Després veurem la pel•lícula juntes! Iupiiiii!!!

divendres, 29 d’octubre del 2010

Mirant cap amunt...


Em piques l’ullet i vas ràpid a amagar-te entre els núvols... però són tan primets que et deixen veure!

Els teus reflexos posen petits mirallets damunt les fulles...

I jo penso que la tardor et queda molt més bé que l’estiu... ets suau i dolç...m’agrades!




Fotos: A Reus, 28 d'octubre de 2010 cap a les tres de la tarda.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Aquí el Nou Camp!!... o, potser... I get knocked down... Tubthumping.- Chumbawamba

Quan es té un nivell d’anglès tan peculiar com el meu, s’és capaç de, cada vegada que s’escolta aquesta cançó, “entendre perfectament” com diuen “Aquí el Nou Camp”... fins que arriba el dia un decideix buscar a Google quina és veritablement la lletra i es troba amb un “I get Knocked down...” que fa gràcia ;-)

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Primer dia de març de 2010...


...Caminant per Reus i mirant al cel just quan faltaven tres minuts per les tres de la tarda...

divendres, 22 d’octubre del 2010

Em pregunto... (V)

1.- Per què m'agrada tant l'olor del Nescafè quan acabo d'obrir un pot nou?

2-. Per què en Montilla balla tan malament?

3.- Per què al carrer jo sempre deixo passar a la gent gran, als que van amb cotxet de nen petit, aguanto la porta als que porten bosses, etc. i normalment ningú em dóna les gràcies i ni tan sols em dedica un somriure?

4.- Per què en Villa falla tantes oportunitats de gol?

5.- Per què amb 28 graus dins de casa em moro de calor i amb 20 tinc fred? Si només hi ha vuit graus de diferència!!

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Així sona el meu mòbil...

L'anunci no és com sona el meu mòbil, evidentment... és el que ve després :-)

Certament, dormo poc...

Després del tallat intento llegir, però m’entra son i em costa concentrar-me...

Certament, dormo poc...

I és que aquí s’està tan bé!

La temperatura ideal... la música clàssica, suau, acarona el meu cervell...

M’esforço per mantenir els ulls oberts.

La sensació de que estic flotant em sembla tan real...

Eh?... Estic flotant!!

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Tot és relatiu...

A vegades, quan em prenc un cafè amb llet, m’agrada imaginar que aquella tassa gran és, en realitat, una tasseta de tallat i que jo sóc molt petita.



A vegades, quan em prenc un tallat, m’agrada imaginar que aquella tasseta minúscula és, en realitat, una tassa de cafè amb llet i que jo sóc molt gran.

M’ho miro fixament i sóc capaç de, concentrada en el cafè amb llet o el tallat, relativitzar la mida de les coses i sentir-me com si fos geganta o diminuta.

dijous, 14 d’octubre del 2010

"L'últim jueu", de Noah Gordon

No, no, això no serà cap ressenya, seria massa llarg i, a més, encara no he acabat el llibre. Però és que he trobat aquest fragment i m’ha encantat.

Això el autor ho ha escrit basant-se en els coneixements mèdics que es tenien l’any 1505... però m’ha semblat un consell genial!!



Amor blogo-fratern passejant pels núvols...

Al meu germà gran li han donat un premi C@ts i jo estic molt content!! :-)

Per celebrar-ho faig una exposició de núvols d’aquesta darrera setmana!





dissabte, 9 d’octubre del 2010

Tenir dos blogs...

M’agrada tenir dos blogs perquè em permet fer molts més posts... :-))

Aquí va un vídeo que m'encanta...



divendres, 8 d’octubre del 2010

Concert Brandenburg num.3.- Bach

Em pregunto... (IV)


Moltes vegades m’he preguntat què hauria estat de la vida d’en Vincent Van Gogh sense la figura del seu germà Theo... Potser cap dels seus quadres existiria... Hauria deixat la seva gran passió, la pintura, per falta de mitjans? A què s’hauria dedicat? Hauria estat feliç?



dimecres, 6 d’octubre del 2010

Ho he sentit per la tele...

- ¿Y usted cómo se llama?
- Yo, Mercedes... Pero todos me conocen por Carmen.

En Josep Lluís i jo ens hem mirat i... seriosament, jo li he preguntat "¿Has sentit el mateix que jo? ¿Es diu Mercedes pero la conocen por Carmen?"... i ens ha agafat el riure :-))

Our house.- Madness


Canteu, si us plau, canteu... canteu!!

dijous, 30 de setembre del 2010

No tot és...

No tot és tan fàcil i senzill com jo voldria, però tampoc tan complicat com a vegades em sembla...

dimecres, 29 de setembre del 2010

La memòria... i “anything you need... anything you want... my life... baby”

La memòria és un element estrany... al menys la meva. Rara, molt rara... però me l’estimo perquè és meva i ja m’he acostumat a la seva forma de funcionar, als records precisos de coses que no em serveixen massa, converses senceres, escenes de pel·lícules, anècdotes de tot tipus, posts i comentaris llegits... i a oblidar allò que és pràctic com reunions i llistes de supermercat...

Avui em llevo, engego el mòbil (per la nit sempre l’apago per si les publicitats a hores impresentables) i també engego la ràdio: Catalunya Informació... i em trobo que fan musiqueta... ah, sí, avui és el dia de la vaga! La música que han triat és bona, m’agrada... escolto una mica i llavors en comença una que feia anys que no sentia... què maca és!!... ostres, ostres, qui la cantava?

Impossible recordar-ho. Tracto de memoritzar part de la lletra tal com la vaig sentint per buscar-la a Google... “anything you need... anything you want... my life... baby”... la veritat és que deu haver milers de cançons amb aquestes frases a la seva lletra... a més, com no m’ho apunti aviat sé que em marxarà de la memòria perquè són frases soltes i no les podré retenir...

Estic visualitzant el cantant tan clarament com si el tingués al davant.. home blanc amb el cabell molt negre, serrell, ulleres grans de muntura negra, guitarra... em ric de mi mateixa pensant en posar la descripció a Google amb un “singer” al davant o al darrera... Vaig al menjador a apuntar-me totes les frases que recordo de la cançó i connectar el router i, mentre camino, com un regal del meu cervell, em ve un nom al cap: ROY ORBISON!!... I em poso a riure, perquè, m’hagués jugat el que fos a que era impossible que recordés el seu nom... Roy Orbison, i tant!!... Ara ja no cal que corri a apuntar res...

Ara deixo per un moment la idea de connectar-me ràpidament a Internet i torno a l’habitació... a fer les pregàries de cada dia, que sinó ho faig després ho enyoro...

I quan ja he saludat al Senyor i a Maria, engego el PC, busco la cançó, obro un Word i escric aquest post.



Roy Orbison.- You Got It

dissabte, 25 de setembre del 2010

Setembreeee!!



Vaaaa Assumpta!! Que s'acabarà setembre i encara no li has fet una festa... eeeeeei!!
Dancing in september!! Uaaaaau!!
Ara estic fent allò de teclejar al ritme de la música hehehe
Ieeeea!! Tardor estimada!! ;-))
Avui no he llegit ni una pàgina... i què? :-))

divendres, 24 de setembre del 2010

Llegint...

Aquest mes de setembre està essent terrible en quant a lectures. He passat dies en que ni tan sols he agafat un llibre... Desprès d’uns mesos en que estava contenta del ritme que duia (i que en gaudia, és clar, perquè anar passant pàgines només per “veure si supero el número de llibres de l’any passat” seria una gran estupidesa) m’he quedat com aturada... Sí, fa ben bé tres setmanes que no avanço gaire.

Tinc dos llibres començats... i els dos m’agraden molt!... Però em costa trobar el moment... és com si necessités buscar no tan sols "temps" sinó un "estat mental" concret...

Aquesta tarda he agafat el de “Cuadernos secretos de Agatha Christie” de John Curran (és un anàlisi dels blocs de notes en que l’autora escrivia, tal com li venien al cap, temes, personatges, diferents possibilitats de solucions... per després escriure les seves novel•les) i n’he llegit unes trenta pàgines. Això és moltíssim en comparació amb el que he llegit els altres dies (i és que és molt interessant i em fa molta il•lusió llegir-lo, però és complicat... a cada paràgraf que llegeixo, m’aturo, penso en els llibres als que fa referència, intento recordar-ne els detalls...)

El de les “Cartes des de la Presó” de Dietrich Bonhoeffer no té res a veure amb l’altre i, tot i que de moment no explica res terrible -si és que estar empresonat pels nazis no fos terrible, clar-, doncs el fet de saber que al final el van executar, em fa patir. No ho puc evitar... i, malgrat això, m’agrada molt llegir les seves paraules, no el deixaria pas per res, el vull acabar...

Potser és que tots dos exigeixen esser llegits “a petites dosis” perquè has d’anar assimilant, pensant, relacionant... No són novel•les... Sí, deu ser això.

Ah! I també estic mirant de llegir el nou llibre que hauré de fer servir aquest curs per Catequesi, però aquest és fàcil d'entendre, molt maco... tot i que tampoc el vull devorar de cop o no l’assimilaré bé. Ahir vaig descobrir la vida de Charles de Foucauld

dimecres, 22 de setembre del 2010

El mateix temps que avui



- Em poso la jaqueta?
- No fa fred, eh? Fa xafogor...

(Surto a la terrasseta)

- I tant, fa xafogor... a veure si ens plourà! Agafo el paraigües ;-)
- Fa vint anys feia el mateix temps que avui...
- És veritat! ;-) Havia plogut el dia abans i tot el dia va estar gris... però va aguantar hehe... Espero que no ens plogui ara...

dilluns, 20 de setembre del 2010

Finals de setembre...

Plou... i els minuts van caient i les hores passen... i jo espero que marxi aquest dia perquè tinc ganes que sigui demà. I el temps, aliè a tot el que penso, va fent la seva, pas a pas, al seu ritme... I nosaltres, sempre tan subjectius, a vegades diem que va ràpid i altres vegades que s’encanta...

Mentre la pluja s’intensifica, una i una altre vegada repeteixo els mateixos gestos... Vaig a llegir.

Un tro. Aigua.

Crits d’infants enxampats pel xàfec a la sortida de l’escola... i un altre tro (aquest segon dels que fan por)... Vull anar a llegir. M'obligo a apagar l'ordinador una estona.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Es diu Olga...

És molt jove i molt bonica, té un somriure preciós. Se la veu valenta, decidida, convençuda i il·lusionada amb el que fa... es diu Olga, és bielorussa...

divendres, 17 de setembre del 2010

Un te calentó

Acabo de preparar un te calentó... i quina olor tan bona que fa! I què agradable és quan l’ambient refresca!!

dimecres, 15 de setembre del 2010

Happy Birthday, Dame Agatha!

Avui, Agatha Mary Clarissa Miller celebra el seu 120è aniversari de naixement i jo ho vull recollir aquí, en aquest Petit Blog, perquè em fa il·lusió que ella també sigui present en aquest raconet. Fa temps que al Blog "gran" li vaig fer un homenatge. Per a ella va ser un dels primers posts que vaig fer des del naixement real del meu blog ;-)

No tinc cap dubte que ella és una de les culpables de la meva afició a la lectura.

Per celebrar-ho, una pàgina escrita per ella... justament, de forma clara i senzilla, els elements bàsics d’una novel•la de misteri.



La foto l’he tret d’aquest llibre que estic llegint actualment...


El joc de les semblances i les diferències...

Trobo que aquest personatge i aquest altre s'assemblen perillosament...

La mirada... és ben bé la mateixa... potser el que pensa de sí mateix... l'obsessió per una ciutat...

Mentre el de Barcelona no decideixi fer el mateix que va fer el de Roma (i donar-nos la culpa als cristians!!)

dilluns, 13 de setembre del 2010

Què faig amb el relat?

Escriure un relat d’unes 2.000 paraules per publicar en el blog (a l’altre) és passar-se?
De fet l’escrivia per un altre lloc, una revista que demanava si la gent volia col•laborar... feia temps que hi pensava... i just quan em ve una idea, resulta que ja no admeten relats si no ets “subscriptor”... i ara no sé què fer-ne.

Post especial...

Post especial per a miops.

(Aquest el dedico a l’Elvira, no perquè sigui miop, que no ho sé, igual té vista de linx, sinó perquè crec que li farà gràcia) ;-)

És un somni?

La nena del post de La Goma d’esborrar (el del passat dimecres), s’ha mogut... Ha deixat de dibuixar i m’ha mirat un moment. Després ha seguit pintant...

Confirmat!!

El meu mòbil nou s'il·lumina tot solet quan són les dotze... després es torna a apagar. No sé quin sentit té, però ho fa.

El meu mòbil nou s'il·lumina tot solet quan són les dotze... després es torna a apagar. No sé quin sentit té, però ho fa.

dijous, 9 de setembre del 2010

Tot teclejant...

A vegades, quan entro en un blog que hi ha música, la deixo de fons mentre començo a escriure el meu comentari i, si és una peça amb bon ritme, m’agrada teclejar seguint-lo... la veritat és que no se’m dóna gens malament (sóc especialista en saber fer coses inútils)... Ara bé, ell en sap moooolt més que jo :-)

dimecres, 8 de setembre del 2010

La goma d'esborrar...


Quan era petita, un dia, mentre feia un dibuix, em va venir al cap el pensament que si agafava la goma d’esborrar i la passava amb força per damunt de l’altre mà o d’un braç, aquell trosset “de mi” desapareixeria.

Ho vaig provar... no les tenia pas totes, no... però no va passar res, no em vaig fer cap forat a la mà... me'n vaig alegrar ;-)

dilluns, 6 de setembre del 2010

Ressenya...

"Aconsegueix crear una narració sòlidament apuntalada en un marc històric real sense renunciar ni al rigor de la persona estudiosa ni a una gran fantasia creadora, i tot això sense oblidar un us preciós del llenguatge amb frases que, sense ser gens presumptuoses, donen petits tocs de poesia a una prosa bellíssima..."



Per un llibre que algun dia llegiré...

divendres, 3 de setembre del 2010

Didier Lourenço


Us agrada? A mi sí :-)
No, no conec el pintor, en absolut... però m'agraden aquests quadres...


dimecres, 1 de setembre del 2010

Penso en la tardor i somric...



Penso en la tardor i somric... i l'espero, la somio... i quasi em sembla que, darrera aquesta calor que encara sento, puc escoltar els seus passos que s'apropen...



La primera foto és del 22 d'octubre de l'any passat i la segona del 20 de setembre també de 2009

dijous, 26 d’agost del 2010

I de cop...

I de cop, en contradicció amb totes les previsions meteorològiques, es va girar aire fred i les temperatures van baixar deu graus.
Va ser el 26 d'agost més maco de la seva vida.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Quiero ser como tu!


Cada vegada que veig AQUEST POST em ve aquesta cançó al cap... avui crec que ja l'he cantat unes vint vegades... no és que canti malament però els meus veïns potser n'estiguin una mica farts... perquè no la canto fluixet precisament :-)

Ara estic fent el post tot posant en pràctica el meu sistema de "tecleig rítmic qual si s'estés tocant un teclat (musical)" és molt divertit...

Oh duri dú, (xubi dú) quiero ser como tú (xubi dubi duà)
quiero andar como tú (wap), hablar como tú (wap) dubi dubidu da tú
A tu salud,(xu dubí) oh dímelo a mi (xubi dubi du du),
si el fuego aquí (du wap) me lo traerías tú...
...

Em pregunto... (III)

1.- Per què alguns esparadraps i tirites antial•lèrgics em fan al•lèrgia?

2.- Per què els llibres de les biblioteques a vegades estan tan guarros?

3.- Per què quan ens trobem algú a l’ascensor la immensa majoria de les vegades parlem del temps?

4.- Per què estava tan seriós Del Bosque al final del partit
Barça-Sevilla?

5.- Per què a vegades que estic tristona, un petit detall em fa somriure i el meu ànim canvia totalment?

dijous, 19 d’agost del 2010

Un descans en la missió (després dels incidents)

Després dels incidents causats per la pluja de meteorits, hem aconseguit posar en marxa la nau anul•lant el sistema automàtic. Llavors, intercalant el desplegament màxim dels tallants amb l’ús manual de la vella clau de plata, hem pogut arribar al refugi en tan sols unes axw unitats temporals.

Dins el parador, el Primer Espai, com sempre, és ocupat per viatgers amb presses que carreguen bateries i ultra-tancs marxant en un fiiuu. Alguns no saben controlar els seus cadellets que xisclen amb força.

Trec el cap pel Tercer Espai, però hi veig tan sols un grup de joves transporters que juguen a cartes. Semblen tranquils, però com coneixem aquesta raça, ens quedem al Segon Espai, no sigui cas que en un moment es posin violents i ens toqui el rebre.

Recuperem forces per la vessant telepàtica del nostre xip cerebral. L’Osspil Jielu, el meu copilot, s’ha polit un llibre en dos fiiuu, cada dia absorbeix més ràpid, Jo he preferit escoltar música ancestral... descansem unes zyn unitats i, ja a punt, ens disposem a reprendre la nostra missió.

dimecres, 18 d’agost del 2010

L'escriptora... (II)

L’escriptora tecleja al seu portàtil color de rosa.
Rosa és també la seva brusa, la seva bossa i el maletí...
Però avui hi ha xivarri...
Al pis de sota uns nens criden i al nostre pis -el segon espai-, un grup femení amb una àvia tres o quatre filles i dues criatures, parlen fort.
Ella sembla que s’impacienta, agafa tots els seus estris i marxa a la part del darrera tot i dedicant una mirada reprovadora als que alcen massa la veu.
Arribada al tercer espai, s'instal·la a una nova taula i segueix escrivint a mà.
I és que sembla mentida la gent!!
L’escriptora de color rosa (pàl•lid) té tota la raó... No saben que el Viena és un lloc on la gent llegeix i escriu?

dimarts, 17 d’agost del 2010

Em pregunto... (II)

1.- Per què, malgrat el que estem veient a tot el món, encara hi ha qui nega el canvi climàtic?

2-. Hi ha alguna cosa impossible?

3.- Per què hi ha tan poca quantitat de producte en un Actimel?

4.- Per què els llibres en català són més cars que els llibres en castellà?

5.- Remuntarà el Barça el dissabte i guanyarà la Supercopa?

6.- Per què alguns dels defectes que més em molesten en altres persones són exactament els mateixos que jo tinc?

dilluns, 16 d’agost del 2010

Em pregunto...

1.-El nostre destí està escrit?

2.-Per què la Sánchez Camacho sempre, sempre parla enfadada?

3.-Per què els llibres són tan rematadament cars?

4.-Quina podríem considerar que és, més o menys, la mitjana de pàgines dels llibres que llegim?

5.-Per què en Puyol va dir que no jugaria més a "la roja" i després es va desdir?

6.-Per què tantes vegades no sé què he de fer i em fa por equivocar-me tant si decideixo fer alguna cosa com si no?


dissabte, 14 d’agost del 2010

Avui...

Avui he llegit més de cent pàgines!!
No és normal en mi, que sempre vaig poc a poc...

Amb la calculadora del mòbil nou faig números... Vull acabar-lo durant el mes d'agost. No per res especial (o sí... per la meva "Llista de llibres llegits")

És una llista màgica... El sol fet de fer-la, fa que un llegeixi més... És una llista amb poder!

divendres, 13 d’agost del 2010

Sóc feliiiiiiiiiiiiiiiiç, feliç, feliiiiiiç!!!!

No sé definir ben bé el què sento... potser semblarà exagerat o ridícul, però crec que és felicitat de la bona ;-)

Ahir va ser un dia dur i llarg de passar. Pesat, molt pesat... el cel gris i compacte, atapeït, sense deixar passar ni una miqueta d’aire. Gens. Xafogor. Costava respirar i jo em sentia cansada i amb una mena d’angoixa subjacent que, encara que pogués fer broma o riure, no ho feia amb la mateixa alegria que altres vegades... Ahir, en alguns moments, m’havia d’esforçar una mica perquè la senyora tristesa no vingués a empipar-me...

Al vespre va ploure...

Després es va girar un airet fresc...

Aquesta nit ens hem hagut de tapar amb el llençol...

Avui, a les tres de la tarda, el termòmetre de la Plaça Prim marcava 23 graus (la setmana passada marcava 30 i 31!)... mentre érem al Viena ha plogut (una plujeta maca, res de tempesta però sí una bona estona)... en sortir... el termòmetre marcava 19 graus!!!



I en aquest moments tinc ganes de dir que em sento feliç, feliç, feliç... segueix plovent... l’aire fresquet mou la cortina i m’encanta que ho faci ;-))

dijous, 12 d’agost del 2010

Fils blaus...








De la mateixa autora que les meravelloses “Arbequines de llum en la foscor”, la jove (molt jove) fotògrafa barcelonina resident a Reus, Assumpta Culé Anònima, presenta la seva trilogia de cinc obres “Fils blaus en caiguda lliure i caòtica”.

diumenge, 8 d’agost del 2010

divendres, 6 d’agost del 2010

Be belong together.- Los Lobos



Aquesta cançó la cantava un xiquet molt jove, que va morir abans dels vint anys en un accident d’aviació, Ritchie Valens, però aquesta versió de Los Lobos es sent molt millor i em fa pensar en “l’anunci” de Leroy Merlin que, al cap i a la fi, és on la vaig sentir per primera vegada ;-)

dimarts, 3 d’agost del 2010

Old Town.- The Corrs



Per cert que aquestes noies, a les que trobo guapíssimes, em fan pensar en la més dolenta de les bruixes que surten als llibres de Harry Potter, la Bellatrix Lestrange (Helena Bonham Carter)



dilluns, 2 d’agost del 2010

M'agrada quan plou per la nit...

... perquè es pot dormir millor.

Els gamberros de les motos, els incívics que juguen a veure qui fa més soroll fins les tantes de la matinada es queden a casa, quina sort!!


El meu carrer en silenci... és cert o estic ja somiant?

diumenge, 1 d’agost del 2010