EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dimecres, 29 de setembre de 2010

La memòria... i “anything you need... anything you want... my life... baby”

La memòria és un element estrany... al menys la meva. Rara, molt rara... però me l’estimo perquè és meva i ja m’he acostumat a la seva forma de funcionar, als records precisos de coses que no em serveixen massa, converses senceres, escenes de pel·lícules, anècdotes de tot tipus, posts i comentaris llegits... i a oblidar allò que és pràctic com reunions i llistes de supermercat...

Avui em llevo, engego el mòbil (per la nit sempre l’apago per si les publicitats a hores impresentables) i també engego la ràdio: Catalunya Informació... i em trobo que fan musiqueta... ah, sí, avui és el dia de la vaga! La música que han triat és bona, m’agrada... escolto una mica i llavors en comença una que feia anys que no sentia... què maca és!!... ostres, ostres, qui la cantava?

Impossible recordar-ho. Tracto de memoritzar part de la lletra tal com la vaig sentint per buscar-la a Google... “anything you need... anything you want... my life... baby”... la veritat és que deu haver milers de cançons amb aquestes frases a la seva lletra... a més, com no m’ho apunti aviat sé que em marxarà de la memòria perquè són frases soltes i no les podré retenir...

Estic visualitzant el cantant tan clarament com si el tingués al davant.. home blanc amb el cabell molt negre, serrell, ulleres grans de muntura negra, guitarra... em ric de mi mateixa pensant en posar la descripció a Google amb un “singer” al davant o al darrera... Vaig al menjador a apuntar-me totes les frases que recordo de la cançó i connectar el router i, mentre camino, com un regal del meu cervell, em ve un nom al cap: ROY ORBISON!!... I em poso a riure, perquè, m’hagués jugat el que fos a que era impossible que recordés el seu nom... Roy Orbison, i tant!!... Ara ja no cal que corri a apuntar res...

Ara deixo per un moment la idea de connectar-me ràpidament a Internet i torno a l’habitació... a fer les pregàries de cada dia, que sinó ho faig després ho enyoro...

I quan ja he saludat al Senyor i a Maria, engego el PC, busco la cançó, obro un Word i escric aquest post.



Roy Orbison.- You Got It

16 comentaris:

  1. Ai, la memòria...
    Ostres, ara no me'n recordo del que anava a dir-te. :-DD

    ResponElimina
  2. MAC.- Hehehehe però et recordes de com es fa per escoltar un vídeo "iutub"? Doncs clíca-la que és molt bona!! ;-))

    ResponElimina
  3. Ja ho he fet abans, potser per això m'ha marxat del cap el que t'havia de dir. :-DD
    Si què és bona, si! :-)

    ResponElimina
  4. Jo ja l'he escoltat sis o set vegades sencera des que l'he pujat... m'encanta!! :-)) (així em marxarà del cap aquella del Movistar) :-DDD

    ResponElimina
  5. Ben curiosa la memòria...

    sempre he respectat -i m'ha agradat- molt en Roy Orbison. I em va començar a despertar la curiositat quan vaig conéixer una anècdota -bastant juantxi- d'aquest i relacionada amb els Beatles. A veure, sense permís te la contaré: l'any 61 o 62 (ai la memòria!) el Orbison anava de gira pel Regne Unit amb els Beatles, compartien furgoneta. Va ser llavors quan va compondre Pretty Woman. Lennon i McCartney la van trobar molt bona i van coincidir en pensar que la seva recentment estrenada "Love me do" i "I Want to Hold Yor Hands" (cançó que van regalar als Rolling Stones i amb la qual aquests van tenir el seu primer exit) no li arribava ni a la sola de les sabates a Pretty Woman. Havien de canviar l'estil i fer-ho millor, i Orbison els va animar.

    A més a més, el Roy va ser un Travelling Willbury!

    Quina poca feina...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. SÀNSET!! Saps mooooolt, però molt, molt, moltíssim de música!! Això us ho ensenyaven a Antropologia? :-DD

    En Jeff Lynne és un dels meus preferits de sempre! :-)) i què dir d'en George Harrison? Uaaaau!! :-DD

    ResponElimina
  7. Moltes coses.

    1) Has saludat al senyor i a Maria i després has anat a fer les pregàries de veritat a Sant Google, no?

    2) Aquest post què hi fa aquí? Hauria d'anar a l'altre blog. D'acord, que si imatges misterioses i històries, si ningú ha encertat!!

    3) Parlem de diferents tipus de memòria, que en tenim moltes de diferents, de memòries. Jo al que tu dius que tens ho anomeno memòria estúpida, però aquest no és el seu nom científic (suposo). Jo en tinc força, recordo coses ben ximples, com un munt de cançons i cantants, però també oblido coses importants. El teu cas, però és sobrehumà. La teva memòria estúpida és increïble, i espero que no ho entenguis com un menyspreu, el nom també me l'aplico a mi, però és el fet de recordar coses que no serveixen per a res. A banda de sorprendre els teus amics blogaires.

    4) Molts cops ens bé al cap el que busquem quan ja no ho busquem. Sembla que fent la pressió de trobar un nom aquest ens sigui esquiu, però en el moment que concentrem els pensaments en una altra cosa, com és buscar un bloc per apuntar una cosa (bloc amb C, aquest sí!!!), ens aflora del subconscient allò que volíem saber.

    5) La ment humana és meravellosa. M'encantaria dedicar-me a investigar aquestes coses, perquè no en sé gaire. Centraria els meus esforços en el control de la ment, sobretot en el de les ments de la Mireia i en McAbeu perquè no encertin més imatges misterioses.

    6) Jo encenc el PC primer que totes les coses. I l'apago en últim lloc a la nit. Només em falta fer-li un petonet abans d'anar a dormir.

    7) La cançó... bé... ni fu ni fa, es deixa escoltar. Però què es pot esperar d'una seguidora dels Beatles? No, va, que està bé.

    ResponElimina
  8. Matiso, en sé una mica dels Beatles i el que els envoltava. Més enllà poca cosa toco!

    I, per cert, m'estic plantejant si responc militarment al casus belli perpetrat pel Xexu aquí sobre...

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Sànset, a veure què diem. Molt valent ara que ja havia passat de llarg, eh? Militars a mi... baby pleas, please help me, help meeeeee Quina creu.

    ResponElimina
  10. No estàs fent res per aminorar les tensions... a veure si haurem de contractar a l'Obama perquè faci de mediador!

    Els Beatles els teniu encasellats al "període pastel" (fins l'any 65), a partir del Sgt Pepper's són molt diferents: el mateix Pepper's, el Magical Mistery Tour o el White Album són tremendos. Conserven alguns temes melòdics i comercials, però n'hi ha d'altres -la majoria- que no tenen res a veure, t'ho asseguro!

    P.S. Sé que no hauré convençut a ningú, però ho havia d'intentar...

    P.S. En poca estona hauré d'interrompre la meva connexió fins dilluns, provablement. Això no significa que s'hagi acabat. Serà una simple treva.

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. XEXUUUU!! Quina sorpresa tan agradable trobar-te a aquestes hores!! ;-)) Ja podríeu fer vaga cada dia, que això als matins està molt aturat :-))

    A veure, que et responc, xiquet descregut! ;-)

    1.- He saludat al Senyor i a Maria perquè em donin forces que em convé molt :-) després he anat a veure al meu amic Gúguel, que sempre m'ajuda a trobar les coses que no sé :-)

    2.- Tens tota la raó, també ho he pensat jo... però el post ha insistit en que volia anar aquí i ell mana ;-) I jo que pensava que era fàcil aquest mes la I.M.!!

    3.- Hahahaha "memòria estúpida"... home, jo li dic "memòria anecdòtica" o així... de fet és una memòria bastant inútil... però quan recordo una cosa d'algun blog i sé que si la dic el blogaire estarà content perquè veurà que presto atenció al que ha escrit, doncs també em dóna una alegria... té aquest puntet simpàtic :-))

    4.- Tens tota la raó! Un amic meu de fa molts anys... casualment el que em portava en moto quan em vaig cremar la bamba tot passant pel teu blog, sempre deia que ho tenim tot a la memòria, només cal tenir paciència i esperar a que "surti" :-)

    5.- La ment humana és meravellosa, sí senyor... L'altre dia jo era a una habitació i en Josep Lluís a una altre i jo, de cop vaig pensar "a quina temperatura devem estar?" i ell diu tot seguit "Estem a 19 graus!"... Et PROMETO que només ho havia pensat i que no havíem estat parlant del temps ni res de res... Això ha de tenir una explicació, n'estic segura. Ell era al seu petit netbook i en aquell moment li va donar per mirar la web de meteoreus... li vaig transmetre la pregunta? Una passada, eh?

    6.- Jo procuro no encendre el PC primer que tot perquè llavors sé que no faria res... Al petit netbook jo l'he agafat en braços com si fos un bebè i li he dit cosetes boniques!! :-DD

    7.- Hahaha la cançó és moooolt xula!! ;-))

    ResponElimina
  12. SÀNSET.- Jo crec que en saps molt, molt, moooolt... m'he quedat impressionada amb el teu comentari d'abans, de veritat :-))


    XEXU i SÀNSET.- Ah, mira, una batalla dialèctica, que interessant, feu, feu :-))
    Jo vaig a dinar al Viena (ja em van dir les meves amigues -les noies que netegen les taules que sempre ens saludem, xerrem, sé d'on son, quants fills tenen, el seu horari, si s'han comprat una jaqueta nova o... bé... una té una nena preciosa que ens la va presentar especialment... més bonica!!- bé, doncs que em van dir que no fan vaga)

    Petonassos, que us els mereixeu :-))

    ResponElimina
  13. Assumpta, m'ha fet molt riure això del netbook, em sembla que a la meva petita Lúthien també li he fet això d'agafar-la en braços i dir-li coses maques. És tan mona...

    Sànset, ja pots dir missa (amb la qual cosa segur que l'Assumpta es posa de part teva...), però per mi sempre seran uns petardos, els Back Street Boys de l'època. Això sí, els primers Back Street Boys, i això els dóna un plus, els de ser pioners. Després de reconèixer aquest mèrit, per mi no passen d'aquí, un grup de fans que a les seves darreres èpoques i gràcies a les drogues, van fer alguns experiments curiosos, és el que té que se't pugin els fums després de tenir tant èxit, després vas d'intel·lectual i toques el sitar.

    No els tinc cap respecte. Però als seus fans sí, eh? No ploreu, cadascú escolta el que vol.

    ResponElimina
  14. XEXU.- És que són moníssimes de veritat, de veritat... jo quan miro la Minnie no puc evitar somriure, tan grana ella, amb aquell color metal·litzat tan bonic... (ara bé, he de reconèixer que he posat això perquè fa temps tu m'ho havies dit hehehe... que els netbooks eren tan bonics que donava ganes de fer-los moixaines ;-))
    Però és cert que ho he fet, eh? i tant! És que inspiren carinyo :-))

    Com jo sóc bastant més gran que tu, si vols quan em mori, que tu encara seràs mig-jove, dono el meu cervell a la ciència i l'investigues... Hauries de mirar:

    a) Per què em falta l'apartat matemàtic.
    b) Per què tinc telepatia.
    c) Per què el meu cervell salta constantment d'una cosa a l'altre, no para quiet, li costa concentrar-se, però quan té una preocupació torna i torna i torna sempre sobre el mateix.
    d) Totes les altres coses que vulguis.

    Només et dono el cervell, que si qualsevol altre cosa es pogués aprofitar jo ho donaria tot: ronyons, fetge, cor, el que fos (en Josep Lluís ja el tinc ben avisat) ha de ser maco pensar que, després de mort, una cosa que no t'ha de servir per res, pot donar vida a un altre, no? :-)

    Pel que respecta als Beatles, diria que em sembla que en SÀNSET i jo tenim gustos diferents... a ell li agraden més els darrers anys i jo sóc més dels seus començaments :-))

    ResponElimina
  15. Xexu, ara l'has liat. No et puc dir rés més. Hauràs de fer front tu solet a les conseqüències de les teves paraules.

    P.S. Això de "baquestritbois" ha dolido!

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. SÀNSET... Em sembla que en XEXU s'ha rendit ;-)))

    ResponElimina