Forgotten sunglasses (Relats Conjunts) (Cinquè)

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

- Ah, no?
- No. Em pots ben creure.
- Llavors, com és el seu òrgan de visió?
- Sense ulls!
- Sense ulls?? Com vols dir “sense ulls”? I per on miren?
- Perdona, és que... Sí que tenen ulls però no els tenen a l’òrgan de visió... Sé que costa de creure, però... tenen els ulls enganxats a la cara!!
- Apa, va! No pot ser!! Però que dius? Pobres terrícoles!! Els ulls enganxats a la cara... Com si fossin el nas, o les orelles!! De veritat que m’ho imagino i m’esgarrifo... Si em resulta fastigós i tot!!... No m’estàs prenent el borrissol?
- No, no et prenc el borrissol, Fggntynnnnnzeq, saps que sóc un investigador seriós.
- Però llavors, quin servei poden fer uns òrgans de visió sense ull?
- Ah, és que alguns no hi veuen bé i... llavors, hi posen un vidre... es posen l’òrgan de visió davant aquells ulls enganxats i...
- No hi veuen bé? Però què els passa? No enfoquen correctament? Tenen els ulls enganxats a la cara i, a més, espatllats? No els hi funcionen? ... No pot ser, Wrtbbbbbaston, sé que creus que ho has vist, ets un bon explorador, però això em sembla massa. Ulls enganxats i espatllats. Ha estat una al·lucinació pel canvi de sistema gravitatori!!! Ja has passat el CCFVEREI (*)?
- Clar que he passat el CCFVEREI. Ara en vinc i t’asseguro que estic perfectament. Anem al Pati, en breu arribarà la resta dels membres del Consell i us mostraré les captures de reflexos animades que porto i veuràs que és tal com et dic.
- Caram, caram, caram... Si és exactament com ho expliques serà la cosa més rara que he sentit en ma vida. Ulls enganxats a la cara. Òrgans de visió amb un vidre curatiu...

(*) Control de Correcte Funcionament Vital d’Exploinvestigadors Retornats d’Excursió Interplanetària


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

Forgotten sunglasses (Relats Conjunts) (Tercer)

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

- No m’ho puc creure.
- Doncs creu-t’ho perquè jo era dins el despatx i ho vaig veure i sentir tot.
- Però és que és molt fort... Mai no m’ho hagués imaginat... – el noi afluixa el pas.
- No t’aturis, no perdis el ritme, Josep, camina home, o farem els cinc quilòmetres en un temps de vergonya.
- Es que avui estic cansat. La sorra crema més, es nota que ja ens apropem al juny... Va, explica, explica.
- Doncs això. Jo era dins el despatx. L’Herrera estava dictant una carta a la secretària nova, jo era a la dreta, arxivant aquell rotllo d’expedients impagats quan, tal com t’ho dic, s’obre la porta i entra en Llorenç, aixecant una escombra com si portés una llança, i, sense cridar gens, com si estès ben tranquil va i diu... Aaaaaaaaaaaaaiiiiii aaaaaaaaiiiiiii ooooooooohhh ostres, ostres...
- Sense cridar? Però si estàs cridant com un desesperat!!
- Calla, burru!! Que no veus que m’he fet mal? Ooooufff... ostres, sang! Merda!... Mira! Què és això? –senyala amb un dit a terra- He trepitjat unes ulleres!! Vidres!!... sang... Un imbècil s’ha deixat unes ulleres... ai, ai... ostres, que em fa mal, eh? ves, ves allí al puestu de la Creu roja, si us plau, Josep... ufff... que em marejo.

En Josep surt corrents cap al petit punt d’assistència de la Creu Roja i en Carles es deixa caure a terra, té un bon tall al peu i li roda el cap.

Com parlant per si mateix, va mormolant:
- Quina mala sort. Un bon tall, ostres... ufff... merda d’ulleres!

Fins que una veueta li contesta:
- Ja n’hi ha prou de queixar-se, eh? Que tu total t’has fet un tall al peu, però a mi m’has esclafat un ull!! Sí, sí... sóc jo qui parla... A tu, valent, que m’has aixafat sense cap consideració!! I a mi qui em curarà això, eh?



Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

Relats Conjunts (Tardor)

Basat en una proposta de Relats Conjunts

- Filla meva, l'art modern és una porqueria, ja ho saps que no m'agrada gens. No sé pas on l'has comprat aquesta làmina.
- Mama... això és un quadre de l'any 1573.