EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 30 de juny del 2011

Somni petit...

Recordo una vegada, de petita, potser tindria set o vuit anys, que vaig somiar que em regalaven molts fulls de paper, però molts són molts: paquets de papers... i jo estava molt feliç, perquè m'agradava molt escriure i dibuixar i ja imaginava com podria anar omplint tantes pàgines de lletres i colors quan, de cop, dins el somni, em vaig adonar que estava somiant (això és cert, de veritat, t'ho prometo) i vaig pensar "potser si ho agafo molt fort, molt fort, quan em desperti ho tindré"... i recordo que, quan em vaig despertar, vaig aixecar el coixí, a veure si hi havia ni que fos uns quants d'aquells fulls... evidentment, no n'hi havia cap, clar... Santa innocència :-)

Aquest post l'he fet copiant el text d'un comentari que vaig posar fa dies a un blog... Ja quan ho escrivia pensava "això és un post". Doncs sí, ara ja és un post :-)

dimecres, 29 de juny del 2011

Holaaaaa!!


Holaaa!! Sóc un osset de feltre!! Acabo de néixer!!

28,8


28,8 dins de casa i amb una humitat fastigosa... a dos quarts d'una de la matinada!!
...
angoixant, asfixiant...
...
ja queda un dia menys!!!
...

dilluns, 27 de juny del 2011

En tres dies...

En tres dies sense connectar-me he llegit dues-centes trenta-quatre pàgines del llibre que tinc ara entre mans (per a molts potser serà poc, però jo llegeixo molt poc a poc, el dia que arribo a cinquanta pàgines estic contenta) ;-)


He mirat algunes pel·lícules per la tele (aquesta tarda El Fugitiu a TV3... l'he vist potser quatre o cinc vegades, recordo coses de memòria i tot) i he avançat bastant en unes manualitats que em fa molta il·lusió fer, ja que són per dues nenes ;-)


I he fet alguns dibuixets estranys...

diumenge, 19 de juny del 2011

Entre pàgina i pàgina...

Hola, Petit Blog,

Aquesta tarda he estat llegint una estona. Estic acabant el Diari d’Anna Frank (la Mercè em va regalar -a petició meva-, pel meu aniversari de desembre de 2009, l’edició en català del diari complert) em queden tan sols cinquanta pàgines, però si llegeixo molt seguit se’m cansa la vista, així que descanso una estona (tot i que no és que venir aquí a parlar amb tu sigui relaxant pels meus pobres ulls, precisament hehe) a més, a mida que vaig avançant, em fa por arribar al final... és el que em passa quan llegeixo coses històriques que sé que acaben malament.

No puc esperar que la pobre Anna surti alliberada i pugui realitzar el seu somni de ser periodista i escriptora, de viure un any a París i un any a Londres per dominar bé aquests dos idiomes en els que ja es defensa... no puc esperar a saber si, fora de la “casa del darrera”, seguirà enamorada d’en Peter o, en llibertat, les coses canviaran... Sé com acaba tot i, sense poder evitar-ho, m’entristeix.

Sento, exactament, la mateixa sensació vaig tenir en llegir les Cartes des de la presó, de Dietricht Bonhoeffer, mort en un camp de concentració nazi...

Potser és per això que sempre m’agrada triar novel•les que no facin patir o, en el pitjor dels casos, que, per moltes desgràcies que puguin passar, hi hagi l’opció d’esperar un final feliç...

dilluns, 13 de juny del 2011

Encara n'aprendré!





Però la cosa no és tan senzilla com podia semblar... aquí ja es complica de valent...


Embolica, que fa fort...



Complicant la cosa més encara...


Sempre havia volgut saber fer això!! M'encantaria saber-ne!!


dissabte, 11 de juny del 2011

Lapsus

Fa un moment, mirant unes fotos, he tingut un lapsus... era incapaç de recordar a quin any som. Quan m'ha vingut al cap el número onze, no em resultava creïble que ja haguéssim viscut tants anys del segle XXI. Tot això ha passat en dos o tres segons tan sols, només ha estat un instant (es tarda més en llegir-ho que no pas el temps real que ha durat)... però ha estat una sensació de desorientació molt rara. M'he perdut en el temps... i, després, he pensat com n'ha de ser de trist perdre la memòria.

dimarts, 7 de juny del 2011

Amb jaqueteta..

Escric aquest post al meu Petit Blog la nit del sis al set de juny de dos mil onze... amb una jaqueteta de llana gris, fineta, però jaqueteta de llana al cap i a la fi.
A fora l'aire fa olor a tardor i el terra humit fa pensar que serà una nit sense sorolls...

dijous, 2 de juny del 2011

Errades i errades

Hi ha feines en les que equivocar-se pot ser fatal, provocar unes conseqüències desastroses, o enfonsar a qui ha comès l’errada.

Hi ha feines en les que equivocar-se és absolutament indiferent... No passa res. Una d’aquestes és la dels Serveis Meteorològics...

Clar que, potser sóc jo qui s’equivoca i Reus és al nord de Barcelona, Girona o els Pirineus... o aquesta aigua que porta més de dues hores caient del cel, amb força intensitat, no és pluja.



Ep, la temperatura genial, eh? ;-)

Ara bé, estar-me mitja hora al costat de la porta del Mercadona esperant que la intensitat de l'aiguat afluixés, no m'ha fet cap gràcia.