Recordo una vegada, de petita, potser tindria set o vuit anys, que vaig somiar que em regalaven molts fulls de paper, però molts són molts: paquets de papers... i jo estava molt feliç, perquè m'agradava molt escriure i dibuixar i ja imaginava com podria anar omplint tantes pàgines de lletres i colors quan, de cop, dins el somni, em vaig adonar que estava somiant (això és cert, de veritat, t'ho prometo) i vaig pensar "potser si ho agafo molt fort, molt fort, quan em desperti ho tindré"... i recordo que, quan em vaig despertar, vaig aixecar el coixí, a veure si hi havia ni que fos uns quants d'aquells fulls... evidentment, no n'hi havia cap, clar... Santa innocència :-)
Aquest post l'he fet copiant el text d'un comentari que vaig posar fa dies a un blog... Ja quan ho escrivia pensava "això és un post". Doncs sí, ara ja és un post :-)
N'hi ha tants de 'això és un post'! A més a mi sovint em passa com en aquest cas, llegeixo alguna cosa i per respondre em ve algun record meu, i com que tinc un apartat específic de records al blog, penso que val la pena deixar-lo escrit allà, i mira, ja tinc el següent post pensat.
ResponEliminaXEXU.- Suposo que això són símptomes de la nostra meravellosa addicció ;-)))
ResponElimina