EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 11 de juny de 2011

Lapsus

Fa un moment, mirant unes fotos, he tingut un lapsus... era incapaç de recordar a quin any som. Quan m'ha vingut al cap el número onze, no em resultava creïble que ja haguéssim viscut tants anys del segle XXI. Tot això ha passat en dos o tres segons tan sols, només ha estat un instant (es tarda més en llegir-ho que no pas el temps real que ha durat)... però ha estat una sensació de desorientació molt rara. M'he perdut en el temps... i, després, he pensat com n'ha de ser de trist perdre la memòria.

4 comentaris:

  1. De vegades passen aquests petits 'malentesos mentals', i sí que ha de ser trist perdre la memòria. Per això, si hi ha alguna cosa al nostre abast per conservar-la, més val tenir-ho en compte.

    ResponElimina
  2. No tenies més que preguntar-m'ho a mi dona! Bé, però estigues tranquil·la, això li pot passar a tothom en un moment donat. Per altra banda, és bo anar treballant per tal que la memòria no es quedi rovellada. :)

    ResponElimina
  3. És ben cert que aquests lapsus ens poden passar (i ens passen) a tots i que no deixen de ser simples anècdotes. :-))
    Però el tema de la pèrdua real de memòria si que és preocupant i molt trist, com que ho hem viscut a casa em ve present la malaltia de l'Alzheimer on els malalts perden la memòria del que han fet, de qui els estima, de qui són... i per tant es perden a ells mateixos.
    Uff!, sento haver-me posat tan transcendent.
    També és veritat que aquesta malaltia és un cas extrem i que de pèrdues de memòria n'hi ha de més "benignes", així que ja ho saps: cues de pansa i molts enigmes mentals. :-)

    ResponElimina
  4. XEXU, va ser una sensació més rara... com si quelcom s'hagués quedat "encallat" i, com mirava les fotos per l'ordinador, vaig baixar la vista a la data de la pantalleta 12/06/2011 i, clar, vaig reaccionar a l'instant, però... ufff... no em va agradar gens ni mica.
    A la meva mare li agrada molt fer mots encreuats i a mi m'agrada que en faci, totes aquestes coses són bones ;-)


    JOSEP LLUÍS.- Hehehe carinyet, tu ets la meva Agenda-Viva particular... sort en tinc moltes vegades!! ;-))
    Per la gent que no ens coneix, em fa gràcia explicar que tu i jo tenim una memòria molt bona tots dos i absolutament diferent: Tu ets capaç de recordar un munt de dates (dies, mesos, anys de naixements, morts, esdeveniments històrics...) una autèntica passada... cosa que jo sóc totalment incapaç, nul·litat total ;-)
    En canvi jo tinc un magatzem fora del comú ple d'anècdotes, arguments de llibres i de pel·lícules, converses i coses així. Si un dia aconseguíssim creuar els nostres cervells el resultat seria per anar a algun concurs de la tele i guanyar segur ;-))


    McABEU.- Entenc que hagis tret aquest tema perquè, de fet, és el que em va venir al cap a mi... per pocs segons vaig tenir una sensació estranya de "buit", que va ser molt real... i que ja sé que no vol dir res, però la reflexió que em va venir immediatament va ser com en deu ser de trist viure malalties com l'Alzheimer... pel malalt i, al final, molt més encara per la família...
    Però bé, anant al teu darrer paràgraf, pensarem que sí, que hi ha blogs que són molt bons per mirar de tenir el cervell actiu ;-))

    ResponElimina