EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

diumenge, 14 de maig de 2017

ENHORABONA, PORTUGAL

Seieu còmodament, respireu profundament, poseu el volum ben fort i gaudiu de la cançó guanyadora de l'Eurovisió en aquesta versió final (en la que el cantant, ja guanyador, interpreta juntament amb la seva germana, que és la compositora però que no havia cantat en el moment del festival). Una preciositat. Ja era hora que no guanyés una d'aquelles que totes són iguals...


Els nostres veïns han quedat els últims, els representava un català molt content d'anar en nom d'Espanya i tal (deu ser dels Siudadanus, del PP o del Pesesé)... si és que el que no lliga, no lliga.

Si voleu sentir la cançó tal com ha sonat durant el concurs, us la poso aquí... Nooooooooo la d'Espanya no, la de Portugal!!

Ha guanyat aclaparadorament, tant en la votació dels "experts", com en la del "televot" (els espectadors), amb una majoria impressionant de països donant-li la puntuació màxima (els famosos "twelve points")

dijous, 11 de maig de 2017

No és el mateix...

Faig aquest post en aclariment a alguns comentaris llegits en AQUEST altre d'en XEXU.

A veure, companys...

- Això és un ADVOCAT, amb "D" de "DRET" (Facultat de Dret i tal... )


- Això és un ALVOCAT, amb "L" de "Lauraceae", el grup de plantes amb flor a la que pertany



dijous, 27 d’abril de 2017

Tuits destacats (3)

Com sabem, cada nou escàndol del PP porta aparellat un nou escorcoll a ca'ls Pujol. Així, a les notícies poden parlar d'això i compensa una mica.

Arran de tot això hi ha una sèrie de tuits molt enginyosos. Uns dels millors són els d'en MAX





dilluns, 17 d’abril de 2017

dissabte, 15 d’abril de 2017

Tuits destacats (1)

Inauguro secció!! (Bé, de fet, és la primera vegada que tinc una secció, hehehe) però és que moltes vegades trobo pel tuiter perles boníssimes que m'agradaria compartir amb vosaltres. Comencem amb aquesta del tuitaire MANEL RIU:

dimecres, 8 de març de 2017

dimecres, 1 de febrer de 2017

Relats Conjunts: "Soir bleu" (Tercera Proposta)

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

- Papiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
En Joan obre un ull... Espera un segon...
- Papiiiiiiiiiiiiii vineeeeeeeeee
Pega un bot, salta del llit i mentre allarga una mà per agafar les ulleres, amb el peu arrastra una sabatilla. Se les posa i surt corrents. La Marga obre la llum. Les cinc i vint. La nena ha cridat. En Joan entra a l’habitació de la Laia.
- Què tens, nina? Que has tingut un malson?
- No, papi... és que tinc pipí... i...
- Tens pipí? Però si ja fa temps que hi vas soleta. Que no et trobes bé?
- Sssssii... nem, nem... Acompanya’m tu.
En Joan pensa que la petita deu haver tingut algun malson i que l’ha cridat per por a trobar-se qualsevol monstre pel passadís. Somriu. Li agrada ser l’heroi de la seva petita, el seu protector...

Al dia següent... una escena similar... i a l’altre igual...

- Papiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
La Marga obre els ulls...
- Joan, a aquesta nena li passa alguna cosa. No és normal que et cridi cada nit. A veure si aconsegueixes que t’ho expliqui. Si feia mesos que anava soleta al lavabo!
- Sí, sí, tens raó... Ja viiiiiiiinc...

Cinc minuts més tard, a l’habitació de la nena, en Joan l’ajuda a tapar-se bé... Li fa pessigolles i ella riu. Tot sembla normal... Llavors, com sense donar-li massa importància, li pregunta...
- Com és que vols que et torni a acompanyar al lavabo?
- Mmmm... No sé.
- Que t’has tornat a fer petitaaaa? Què ets molt petitona, petitonaaa?
- Hahaha... No... Que ja sóc una mica gran...
- El pare t’acompanyarà sempre que vulguis, però si et passa alguna cosa m’agradaria que m’ho diguessis...
- D’acord...
- Au, ara a fer nones!
- ... Sí...
- Bona nit.
- Bona nit... Papi!!
- Digues –en Joan es torna a apropar amb un somriure... Digues, nina.
- És que em fa por!... em fa molta por el quadre nou del passadís. El que va portar el tiet...
- La làmina aquella que va portar de Nova York? La del pallasso i tota aquella gent que sembla disfressada?
- Sí, em fa molta por! –diu mentre estira els braços cap a son pare- Aquell pallasso i aquella dona tan rara... Se’ls hi mouen els ulls!!
- Com?
- Si... durant el dia no, però per la nit... si vaig sola, mouen els ulls i em segueixen... Papi, no m’agrada gens aquest quadre. És lleig... i...
- No pateixis gens. Ara mateix el papi el treu. Fora quadre...

Al dia següent en Joan s’emporta la làmina emmarcada que li va regalar son germà com a record de la seva visita al Whitney Museum of American Art de Nova York al seu despatx... Encara presumirà davant dels companys...

Per la nit la Laia dorm com un angelet.


Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

dijous, 5 de gener de 2017

Un nen ben educat

Doncs sí, em fa molta gràcia aquest micro vídeo que vaig veure a l'INSTAGRAM...

Cliqueu AQUÍ