EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dimecres, 1 de febrer del 2017

Relats Conjunts: "Soir bleu" (Tercera Proposta)

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

- Papiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
En Joan obre un ull... Espera un segon...
- Papiiiiiiiiiiiiii vineeeeeeeeee
Pega un bot, salta del llit i mentre allarga una mà per agafar les ulleres, amb el peu arrastra una sabatilla. Se les posa i surt corrents. La Marga obre la llum. Les cinc i vint. La nena ha cridat. En Joan entra a l’habitació de la Laia.
- Què tens, nina? Que has tingut un malson?
- No, papi... és que tinc pipí... i...
- Tens pipí? Però si ja fa temps que hi vas soleta. Que no et trobes bé?
- Sssssii... nem, nem... Acompanya’m tu.
En Joan pensa que la petita deu haver tingut algun malson i que l’ha cridat per por a trobar-se qualsevol monstre pel passadís. Somriu. Li agrada ser l’heroi de la seva petita, el seu protector...

Al dia següent... una escena similar... i a l’altre igual...

- Papiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
La Marga obre els ulls...
- Joan, a aquesta nena li passa alguna cosa. No és normal que et cridi cada nit. A veure si aconsegueixes que t’ho expliqui. Si feia mesos que anava soleta al lavabo!
- Sí, sí, tens raó... Ja viiiiiiiinc...

Cinc minuts més tard, a l’habitació de la nena, en Joan l’ajuda a tapar-se bé... Li fa pessigolles i ella riu. Tot sembla normal... Llavors, com sense donar-li massa importància, li pregunta...
- Com és que vols que et torni a acompanyar al lavabo?
- Mmmm... No sé.
- Que t’has tornat a fer petitaaaa? Què ets molt petitona, petitonaaa?
- Hahaha... No... Que ja sóc una mica gran...
- El pare t’acompanyarà sempre que vulguis, però si et passa alguna cosa m’agradaria que m’ho diguessis...
- D’acord...
- Au, ara a fer nones!
- ... Sí...
- Bona nit.
- Bona nit... Papi!!
- Digues –en Joan es torna a apropar amb un somriure... Digues, nina.
- És que em fa por!... em fa molta por el quadre nou del passadís. El que va portar el tiet...
- La làmina aquella que va portar de Nova York? La del pallasso i tota aquella gent que sembla disfressada?
- Sí, em fa molta por! –diu mentre estira els braços cap a son pare- Aquell pallasso i aquella dona tan rara... Se’ls hi mouen els ulls!!
- Com?
- Si... durant el dia no, però per la nit... si vaig sola, mouen els ulls i em segueixen... Papi, no m’agrada gens aquest quadre. És lleig... i...
- No pateixis gens. Ara mateix el papi el treu. Fora quadre...

Al dia següent en Joan s’emporta la làmina emmarcada que li va regalar son germà com a record de la seva visita al Whitney Museum of American Art de Nova York al seu despatx... Encara presumirà davant dels companys...

Per la nit la Laia dorm com un angelet.


Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

10 comentaris:

  1. Una bona història, Assumpta, realment, quants personatges estranys en un sol quadre... aquesta nena té raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobreta... El pallasso tan seriós i la dona amb aquest maquillatge tan exagerat... Res, res, el quadre al despatx d'en Joan :-DD

      Elimina
  2. Un quadre pertorbador, jo també entenc la Laia. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé que estaria pensant en Hopper quan va fer aquest quadre... potser en nosaltres... i ens ho va voler posar complicadet :-DD

      Elimina
  3. Un altre relat de terror, a mi tampoc em faria gens de gràcia tenir aquest quadre penjat, encara que no moguin els ulls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu dir-ho pels fans de Hopper, però el quadre és lleig de solemnitat, eh? Per una criatura ha de fer por segur...

      Elimina
  4. pobre criatura ......a mi no m'estranya gens que de nit surtin del quadre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que el pare ja ho ha solucionat :-)) El quadre cap el despatx, on només hi ha gent adulta que no s'ha d'aixecar per la nit a fer pipí :-DD

      Elimina
  5. Ben mirat té tota la raó la Laia, no és que el quadre sigui molt simpàtics, tenen tots una mica la cara de pomes agres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, semblen enfadats... i, per mi, la pitjor és aquesta dona amb la cara tan pintada... gairebé em fa por a mi! :-DD

      Elimina