Basat en una proposta de Relats Conjunts
- Filla meva, l'art modern és una porqueria, ja ho saps que no m'agrada gens. No sé pas on l'has comprat aquesta làmina.
- Mama... això és un quadre de l'any 1573.
dijous, 17 de novembre del 2011
Relats Conjunts (Tardor)
- Filla meva, l'art modern és una porqueria, ja ho saps que no m'agrada gens. No sé pas on l'has comprat aquesta làmina.
- Mama... això és un quadre de l'any 1573.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ep, que això va en broma, eh? És que m'ha passat pel cap i m'he dit "Al Petit Blog va!" ;-))
ResponEliminaS'ha d'anar amb compte amb el que es diu per aquests mons!! =P (ull, abans de criticar l'art modern -que per cert, a mi tampoc m'agrada massa!-)
ResponEliminaEl que vull dir que anava en broma és el relat, eh? No el penso pas ni comunicar a Relats Conjunts hehe... L'art modern a mi no m'agrada gens ;-)) Però res, que això no és un relat com cal, és per somriure una mica i prou :-)
ResponEliminaDoncs que vols que et digui, a mi em serveix com a relat! M'ha fet gràcia, i diu una gran veritat! Bé, ja es veu que això té més anys que el Sol, però tot el que sigui criticar els farsants de l'art modern a mi em sembla bé.
ResponEliminaVols dir? :-) si els enllaço aquest micro-relat als de Relats Conjunts potser m'expulsen hehehe
ResponEliminaÉs que no m'inspira res aquesta imatge i he llegit alguns relats boníssims (el teu entre ells, que ja em veia tenint a les mans una fantàstica novel·la de Ciència Ficció) i a mi no sé si em sortirà res més... :-)
Ara mateix he donat per acabat el meu que publicaré dissabte i començo per aquest la lectura dels Relats Conjunts, i ara em dius que no ho és!!. :-DD
ResponEliminaDoncs a mi també m'ha agradat, així que penso que podries apuntar aquest com a "microrelat conjunt" mentre esperes la inspiració per fer-ne un altre al blog gran pels Relats Conjunts de veritat. :-))
Doncs a mi m'ha agradat!!! espero el relat gran al bloc gran!
ResponEliminaMAC, així que has passat el matí en fase creativa... A veure com ens sorprens el dissabte ;-) Jo no sé pas què fer...
ResponEliminaAquest em va venir al cap en un moment i ho vaig escriure, però no m'atreveixo a enllaçar-lo allí, que aquesta vegada hi ha un nivell força alt! ;-)
ELFRI.- Hehehe tots sou mooooolt bona gent!! ;-)
No sé si em vindrà pas la inspiració... és que aquest home de fruites i verdures no em diu res. A veure si les musses em visiten ;-)
Hahahaha, com he rigut!!
ResponEliminaDe veritat que m'has fet molta gràcia. I jo crec que podria ser tranquil·lament una proposta més dels Relats Conjunts igual que totes les altres i que podries haver-la fet servir com a definitiva.
Ara no sé qui ho va dir, però allò de "lo bueno si breve dos veces bueno" es compleix en aquest cas.
MBOSCH, Vols dir? Ostres... a mi em semblava com un acudit :-)... però no sé si és que tots vosaltres sou uns jutges molt benèvols o que jo estic acostumada a enrotllar-me tant que això em sembla molt, molt breu...
ResponEliminaxq ha de ser broma?
ResponEliminaés boníssim!
RITS.- Caram, caram, moltes gràcies!... al final encara l'enllaçaré i tot... No ho veig massa clar, però... si no em ve cap més idea, enllaço aquest :-))
ResponEliminaHuas! Molt bo! Sembla que m'hagis llegit el pensament de molt del suposat "art" modern que es fa...
ResponEliminaClar que en el passat també hi trobem algunes "joies"...
A mi m'ha agradat molt, jo el jutjo molt positiu amb els temps que corren i el que ens espera tota lectura que ens faci arrencar un somriure és benviguda. Feliç setmana!
ResponEliminaHehehe PORQUET! I aquest, dins del que es fa avui, seria dels més macos, eh? ;-))
ResponEliminaMARTA, moltes gràcies! ;-)) De fet, el que volia era això, que la gent somrigués, però no m'atreveixo a posar-lo com a relat "oficial" hehehe Feliç setmana també per a tu! :-)
Bo,curt i ras.
ResponEliminaMoltes gràcies, MONTSE!... En realitat aquest no era un relat massa fet seriosament, però ha estat interceptat per algun servei secret i surt al blog de Relats Conjunts sense jo saber-ho fins que ho he vist fa poc :-))
ResponEliminaMolt bona. A vegades no sabem apreciar els gustos dels fills.
ResponEliminaPerò sembla una làmina.
ResponEliminaAquest t'ha eixit curtet, eh? ,-))
Ai, RAFEL i JPMERCH... que m'ha passat una cosa molt rara! que jo no volia enllaçar aquest post als Relats Conjunts, que el vaig fer mig en broma, però ells tenen poders i ha sortit allí!! L'han detectat!! :-))
ResponEliminaEn fi, que no em sap pas greu, no... però res, que és ben curiós...
Per això és curtet, JOTAPÉ, perquè era com un acudit... de fet, RAFEL, ja m'agradaria a mi tenir aquest quadre... me'l vendria i em faria rica hehehe