La noia de l'Abacus de Reus és molt amable, sempre em caragola i lliga bé les cartolines perquè les pugui portar còmodament. A més, somriu, i això jo sempre ho agraeixo molt.
dilluns, 7 de novembre del 2011
Ser amable no costa tant... i s'agraeix molt.
La noia de l'Abacus de Reus és molt amable, sempre em caragola i lliga bé les cartolines perquè les pugui portar còmodament. A més, somriu, i això jo sempre ho agraeixo molt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sembla mentida el que guanya una persona amb un somriure...
ResponEliminaA mi em va passar una cosa similar aquest cap de setmana amb la noia que em va vendre entrades pel cinema. Va ser tan amable que em va sorprendre i tot! I s'agraeix un munt!
D'acord amb vosaltres pel que fa el somriure, i us ho diu un que no el porta per bandera precisament. Que bona xiqueta aquesta de l'Abacus...
ResponEliminaEl somriure obre totes les portes. A mi m'agrada molt i també ho agraeixo quan la gent somriu. Es viu millor, no? Molt millor, és un regal d'anada i tornada.
ResponEliminaMoltes vegades amb un somriure ja no calen les paraules; a més, és fàcil de fer, et fa sentir bé, i l'altre ho agraeix i es sent encara millor.
ResponEliminaSí que s'agraeix, que la gent sigui amable.
ResponEliminaI ja t'he contesta a ca'n Xarel. Com ho veus? ;)
Com saps que tinc la paella al foc...?? Hums... m'espies?? =P Au, vaig a fer el salmó i sí, a sopar!
ResponEliminano costa gens, xò de vegades és impossible donar-lo. I de vegades tenim poca paciència, tb.
ResponEliminavaig treballar dos campanyes de reis en botigues. des de llavors, sé que quan son amables és que tot rutlla i si no, deixo la gent tranquil·la i me'n vaig ràpid.
PORQUET... Imagina!! Ens sorprenem quan trobem una persona amable!... Això potser seria per meditar-ho bé... Jo crec que somriure, a part de ser maco, és terapèutic, i ho dic de veritat, eh? si algú em mira amb un somriure em sento més relaxada i si el faig jo també :-)
ResponEliminaXEXU, Sí, és molt maca. Ells cobren les bosses, com fan a tants llocs actualment, així que no té cap obligació de donar-me res, ha de cobrar i prou i ja m'apanyaré jo per veure com porto les quatre cartolines cap a casa. Però em mira i em diu "les hi caragolo?" (ja estic acostumada que tothom em parli de vostè) i jo li dic "sí, si us plau, em faràs favor" i ella somriu, les caragola, posa un paper i l'enganxa bé amb cinta adhesiva :-)
Jo crec que hauries de fer un petit esforç i mirar de somriure una mica més, segur que quan vegis que molta gent et torna el somriure, et sents millor :-)
CARME, Sí, regal d'anada i tornada, m'agrada :-)
Jo ho tinc comprovat, si somrius primer, la majoria de la gent et torna el somriure :-)
LLUÏSA, M'agrada com ho has explicat! jo crec que el somriure crea un corrent d'energia positiva entre dues persones :-)
YÁIZA, Malgrat que m'has guanyat de forma aclaparadora al blog d'en MAC, jo et donaré un somriure :-)
Siiiiiii has estat mega-ràpida en contestar! hehehe... i sabia que t'estaves preparant el sopar perquè des d'aquí m'arribava l'oloreta :-))
RITS, Ja tens raó amb això de la poca paciència... Darrerament sento que en va disminuint. Ara bé, hem de fer un esforç per mirar de vèncer tot això (jo m'agafo unes enrabiades amb la gent que no respecta el pas de vianants, per exemple)
Així deus saber fer uns paquets de regal preciosos!! :-))
L'amabilitat hauria de ser el normal, tant en una botiga com en qualsevol altre àmbit, però hem arribat a un punt que ens sobta trobar-nos-la.
ResponEliminaI mira que és fàcil, tu mateixa ho dius: amb un somriure n'hi ha prou. :-)
MAC, sí, és cert, i és maco quan algú et regala un somriure, així hauria de ser :-) però actualment tothom està molt crispat... bé, dic "està" però jo també m'hi podria incloure, perquè jo sóc de les que somriu, a la caixera del supermercat, a una persona gran a la que deixo passar, em surt sol... si veig algú que em mira, instintivament, em surt un somriure -que, normalment té resposta- i segueixes caminant més content ;-) però també em surt el geni molt més ràpid que fa uns anys... a veure si aconsegueixo anar suavitzant aquesta segona part :-D
ResponEliminaOstres, no m'havia llegit aquest post i no hi podria estar més d'acord, les coses amb un somriure canvien de la nit al dia!!! Això mateix que dius, creuar-se amb algú i que et somriguin alegra.
ResponEliminaho intento, ho intento, xò he perdut la traça,..... ja fa molts anys!!!!
ResponElimina