Tant de temps pensant si ho sabria fer o no i ara ja començo a adonar-me que no cal que segueixi cap curs especial, ni que canviï res en relació al dia anterior... fins i tot ja ho espero i em fa il·lusió.
Suposo que quan en faci cinquanta no he de tenir por de no saber actuar com una dona de cinquanta... suposo que jo amb cinquanta, senzillament seré jo, amb cinquanta :-)
Dubto que amb 50 deixis de ser tan juganera i trapella com has estat sempre... així que jo no patiria massa.
ResponEliminaJo fa dos anys i mig (quasi) que en tinc 52 i la veritat és que actuo com si en tingués 33...vull dir que l'edat tant és...o sigui que no crec que canvii res, seràs tu...
ResponEliminaOoooh sisplau!! Quin comentari tan xulooooooo XEXU!! :-DD
ResponEliminaEl problema és que fins fa poc tenia por que "algú" (la massa indefinida) esperés de mi "ves a saber què", perquè "ja té cinquanta anys"... i sentia com si una responsabilitat de mida gegantina m'hagués de caure al damunt...
La MONTSE (la del blog de fotos, la dels detalls, les textures, els colors...) em va posar un comentari preciós un dia que, per alguna causa, va sortir el tema al meu blog (no fa massa) i, des de llavors, ja tinc ganes de fer-los!! I em falta més d'un mes!! :-))
ELFRI, seguiré els teus passos!! ;-)) Jo a vegades actuo com si en tingués catorze i a vegades com si en tingués setanta-dos...
Però, com li he dit a en XEXU, em va agafar com una sensació rara, com si hagués de deixar de ser jo... uissss ;-)
Clar que no canviarà res, i clar que seràs tu, l'Assumpta, amb 50 anys. No hi pateixis, i rep el cinc amb els braços oberts!
ResponEliminaNo són les dates, el que ens canvia... Bé que hi ha gent que no sap exactament quin dia va néixer!
YÁIZA, hahaha bé, els que no saben exactament la data en que van néixer són els blogs, pobres, que tenen unes mares una mica raretes :-DD
ResponEliminaAixí, tu no em començaràs a parlar "de vostè" i coses així, oi? ;-))
Assumpta, saps què? Jo pel gener en faré 60!
ResponEliminaVull dir-te que els 50 han estat els millors de la meva vida i espero que els 60 els superin encara... i amb els anys no deixes de ser tu sinó al contrari, saps ser més tu que mai!
O sigui que... endavant les atxes i cap als 50 i 60!
I si que a vegades em parlen de vosté... sí! però poques vegades, la veritat.
I me'n recordo sempre d'una senyora que vivia davant de casa i quan jo tenia 50 anys ella en tenia més de 90 i em demanava sempre que la tractés de tu, a mi en veure-la tan gran, em costava, però m'hi vaig acostumar.
CARME, et dic un secret? ;-) Jo també tinc una gran il·lusió posada en els cinquanta... fins fa poc els hi tenia por, però ara els espero com si, en arribar-hi, hagués de trobar un premi preciós!!
ResponEliminaDissabte celebrarem els meus 50 i els teus 60 per "avançat" :-DD
Vaig a buscar el comentari que em va posar la MONTSE, a veure si el trobo... sé que és al meu blog, però el meu és el que menys conec hehehe
Ja el tinc: No hi ha com buscar les coses amb lògica... evidentment, havia de ser el dia que vaig dir que era el meu "MESIVERSARI" o sigui el passat dia 19 d'octubre :-)
ResponEliminaLa MONTSE va dir-me:
"No t'amoinis per això de posar el 5 al davant, (t'ho dic per experiència) que no es canvia, i si es fa és per millor, ni una es fa seriosa, tot al contrari, es nota la maduresa que vas agafant i això et dóna una bona prespectiva per relativitzar els problemes i apreciar molt el moment i viure'l de la millor manera... Ja m'ho sabràs dir!!
No sé... ho vaig llegir i em va canviar el xip a l'instant i ara, amb el que diuen l'ELFRI i la CARME, doncs es confirma el que ella va dir ;-))
En pots estar segura que "tu amb cinquanta, senzillament seràs tu, amb cinquanta".
ResponEliminaÉs normal que el canvi de xifra ens faci pensar però no és res més que això, un canvi de xifra i el més important no és que canviïn sinó que continuïn canviant. :-)
A vegades les conclusions més senzilles són les més difícils de trobar (o d'assimilar).
ResponEliminaJo espero que amb cinquanta segueixis essent l'Assumpta que conec. Seria el millor regal que ens faries als que et coneixem a la blogosfera! (però això dels aniversaris no anava que els regals els rep el que fa anys?... ara m'he embolicat)
Ohh..i és clar que seràs la mateixa! De fet, em sembla que de dins sempre ens sentim nosaltres...no com algú de X anys...nosaltres i punt, tinguem l'edat que tinguem. Això sí, jo sempre que jo o algú estimat fa anys m'adono que tot passa volant...
ResponEliminaAprofita mooooolt l'última nit amb un 4 davant, per despedir-lo tal com toca! heheh! ;)
Arribo tard, xò he mirat tots els comentaris. Has vist quines coses tan boniques t'han dit? I totes ben certes.
ResponEliminaEls 50,... i? saps que fer anys no ho porto gens bé, xò sempre, quan ha passat el dia, assumeixo l'edat i em dic que tinc per endavant un any ple d'esperança, que la nova edat ens farà millor. I que encara ens queda molt per aprendre.
Endavant amb els 50... i no et felicito, xq queden 3/4 d'hora i com que demà no hi seré, vull ser la primera.
jejejejeje, doncs ara si!!! moooooooltes felicitats!!!!!!
ResponEliminaun petó ben gran!!
Estic estranyada perquè no et veig publicar coses noves i estava resseguint els teus blogs i ara al arribar aquí m'ha fet molta gràcia veure que del meu comentari encara te'n recordes i pel que veig et va ajudar...No saps com me n'alegro!!´
ResponEliminaÉs bo viure el dia a dia amb il.lusió!!
I jo sempre dic que quan arriba l'aniversari no fas un any més, sinó que només hi poses un dia més i res canvia.
Espero que estiguis be i que aviat tornaràs a estar per aquí!!
Una abraçada molt forta.
Companys blogaires!! :-)
ResponEliminaLlegeixo divertida i agraïda molts dels vostres comentaris, però ja veig que no em vaig explicar bé!! El meu aniversari és el mes que ve, encara em falten cinc setmanes per canviar d'edat!! ;-)
He estat uns dies bloguejant molt poc per molts temes:
- Reunions que es convoquen, es desconvoquen i es tornen a convocar i et fan anar amunt i avall i tens menys hores.
- Feina amb unes postals de Nadal per la Parròquia.
- Una petita irritació als ulls que em molestava i em feia "plorar els ulls" si estava estona a la pantalla.
Sembla mentida com em costa organitzar-me bé el temps!! A veure si la setmana que ve torno a bloguejar amb normalitat :-))
MAC.- Hehehe sí, sí, més val que no s'aturi i que la xifra segueixi canviant, sinó malament...
Però, certament, fins fa poc sentia una "cosa rara", pensant que aquest canvi d'edat havia d'implicar alguna mena de transformació per la que no em sentia gens preparada :-))
PORQUET.- Uaaaaau, moltes gràcies per les teves paraules tan maques!! ;-)
A la catosfera els regals -en forma de comentaris- van i venen en totes les direccions, i provoquen somriures que també són com regals!!
PILARINA.- Sí, jo crec que ha de ser així com tu dius, ser un mateix sense pensar que un senzill canvi de data pugui provocar una estranya transformació... però la veritat és que jo fins i tot pensava que igual em tocaria modificar la meva forma de vestir i tot!! :-DD
Com si diguéssim "Què s'espera d'una dona de 50 anys" i fos quelcom seriós i tal ;-))
RITS.- Què ets maca!! :-))
Tant la BARCELONA (Pilarina, que li dic jo) com tu vareu estar esperant per poder-me felicitar quan en realitat jo no m'havia explicat bé i encara no és el dia... Però t'agraeixo moltíssim la felicitació!!! Petons també per a tu! :-)))
MONTSE.- Hehehe veus com quan et dic que les teves paraules sempre són com una ventada d'optimisme és cert? ;-))
Em va agradar tant el teu comentari que va aconseguir canviar-me el xip!!
I tens raó, he estat una setmana sense publicar, tenia una mica de feina però, bàsicament, em molestava una mica els ulls...
Demà nou post a les onze en punt!! I gràcies, guapa!! :-)))