EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 9 de setembre del 2010

Tot teclejant...

A vegades, quan entro en un blog que hi ha música, la deixo de fons mentre començo a escriure el meu comentari i, si és una peça amb bon ritme, m’agrada teclejar seguint-lo... la veritat és que no se’m dóna gens malament (sóc especialista en saber fer coses inútils)... Ara bé, ell en sap moooolt més que jo :-)

5 comentaris:

  1. Que boooooo!
    Feia molts anys que no ho veia.
    M'has transportat a l'infancia.
    ;D

    ResponElimina
  2. El millor són les cares que posa...

    Jo això ho faig amb el comptador de cèl·lules al laboratori. És una mena de polsador que cada cop que el prems fa sorollet de tecla d'una màquina d'escriure i fa pujar un número al comptador. De vegades compto les cèl·lules al ritme de la música que sona, és graciós.

    ResponElimina
  3. Ostres, jo també feia un munt d'anys que no ho veia. :-))
    Ho tenia gravat en un VHS d'alguna vegada que ho van fer per televisió.

    Veient-ho ara m'ha divertit molt però no he pogut evitar pensar que si ho veies algun nen potser no entendria el que està fent perquè segurament n'hi ha que no han vist mai una màquina d'escriure. ;-)

    ResponElimina
  4. EVA.- El vaig trobar l'altre dia, de casualitat, buscant una altre cosa i em va fer gràcia... Recordo haver-lo vist també fa molts anys a la peli corresponent :-))


    XEXU.- Mare meva quin riure!! M'has fet una gràcia amb això del "comptador de cèl·lules" ;-))
    Has de pensar que jo no tinc ni idea de com és això... així que t'he imaginat (amb la cara amb la que jo t'imagino), amb bata blanca, mirant per un microscopi (és així?) i veient "aquells bitxets" que es mouen... a una mà una mena d'interruptor (com el de la petita làmpada de la tauleta de nit) i anar fent clic, clic :-))


    McABEU.- Aquest home era genial... era molt, molt currant i a mi em causava una mena de tendresa... em queia molt bé ;-))
    Anècdota: Fa vuit o nou anys el despatx on treballava ma germana va tancar, van anar a un altre lloc i tal... al despatx vell hi van quedar uns mobles i els hi van dir que si algú volia alguna cosa que ho digués o allò s'hauria de tirar. Ma germana volia una prestatgeria (crec) i un dissabte al matí hi va anar amb el meu germà i el meu nebot gran (que aquest mes farà 15 anys, però llavors tenia 5 o 6 anys)... Hi havia una màquina d'escriure i quan la va veure es va quedar mirant ma germana i li va dir "Padrina, què és això?"
    Sempre que ho recordem ens partim de riure... Com passa el temps!! :-))
    Per cert... una màquina d'escriure era un invent fantàstic: Un processador de textos amb impressora automàtica immediata incorporada :-))

    ResponElimina
  5. oooh, quins records....no em perdia cap peli d'ell..... genial!

    ResponElimina