EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

divendres, 24 de setembre de 2010

Llegint...

Aquest mes de setembre està essent terrible en quant a lectures. He passat dies en que ni tan sols he agafat un llibre... Desprès d’uns mesos en que estava contenta del ritme que duia (i que en gaudia, és clar, perquè anar passant pàgines només per “veure si supero el número de llibres de l’any passat” seria una gran estupidesa) m’he quedat com aturada... Sí, fa ben bé tres setmanes que no avanço gaire.

Tinc dos llibres començats... i els dos m’agraden molt!... Però em costa trobar el moment... és com si necessités buscar no tan sols "temps" sinó un "estat mental" concret...

Aquesta tarda he agafat el de “Cuadernos secretos de Agatha Christie” de John Curran (és un anàlisi dels blocs de notes en que l’autora escrivia, tal com li venien al cap, temes, personatges, diferents possibilitats de solucions... per després escriure les seves novel•les) i n’he llegit unes trenta pàgines. Això és moltíssim en comparació amb el que he llegit els altres dies (i és que és molt interessant i em fa molta il•lusió llegir-lo, però és complicat... a cada paràgraf que llegeixo, m’aturo, penso en els llibres als que fa referència, intento recordar-ne els detalls...)

El de les “Cartes des de la Presó” de Dietrich Bonhoeffer no té res a veure amb l’altre i, tot i que de moment no explica res terrible -si és que estar empresonat pels nazis no fos terrible, clar-, doncs el fet de saber que al final el van executar, em fa patir. No ho puc evitar... i, malgrat això, m’agrada molt llegir les seves paraules, no el deixaria pas per res, el vull acabar...

Potser és que tots dos exigeixen esser llegits “a petites dosis” perquè has d’anar assimilant, pensant, relacionant... No són novel•les... Sí, deu ser això.

Ah! I també estic mirant de llegir el nou llibre que hauré de fer servir aquest curs per Catequesi, però aquest és fàcil d'entendre, molt maco... tot i que tampoc el vull devorar de cop o no l’assimilaré bé. Ahir vaig descobrir la vida de Charles de Foucauld

4 comentaris:

  1. No tens al lecturina tant baixa, només que són llibres que requereixenel seu temps.
    Jo sí que la tinc per terra. Després d'un bon agost, no e llegit res de res

    ResponElimina
  2. Em penso que és allò que deien...que són els propis llibres qui ens guien la lectura, i aquests que dius et diuen que vagis a poc a poc!

    ResponElimina
  3. Ai la llista... aquests són llibres que no crec que llegeixi, no són del meu estil. Ja en trobo prou que es fan difícils de llegir i se suposa que m'haurien d'agradar!

    ResponElimina
  4. MIREIA.- Suposo que es deuen passar etapes... Avui mateix no he llegit ni una pàgina... Però ja recuperarem el ritme, ja ;-))


    ELVIRA FR.- Suposo que això també deu influir, que tots dos necessiten anar sent assimilats poc a poc... No ho faré més... o només en llegeixo un (que és el que faig normalment) o si n'agafo dos, miraré que un sigui una novel·la fàcil de llegir :-))


    XEXU.- La veritat és que són dos llibres molt, molt "especials"... el dels quaderns de l'Agatha és una passada, però has de conèixer bé tots els seus llibres o vas perdut, és com si jo et parlés dels meus cosins i tiets com si tu els coneguessis i donant "per sentat" (no sé com es diu en català... ui!!) moltes coses... doncs aquest és així... però m'encanta ;-)) i, per no posar-me nerviosa, he d'anar poc a poc :-)
    L'altre és preciós, però fa patir... i el vull acabar, perquè m'interessa, però costa, costa :-)

    ResponElimina