Em piques l’ullet i vas ràpid a amagar-te entre els núvols... però són tan primets que et deixen veure!
Els teus reflexos posen petits mirallets damunt les fulles...
I jo penso que la tardor et queda molt més bé que l’estiu... ets suau i dolç...m’agrades!
Fotos: A Reus, 28 d'octubre de 2010 cap a les tres de la tarda.
Estàs fent poesia! :-)
ResponEliminaHehehe... Era per posar una mica de text a les fotos... però em costa moltíssim, sóc conscient que mirar de fer quelcom una mica poètic no és gens el meu estil... però moltes gràcies pel comentari! :-)
ResponEliminaMarxo que he quedat amb una compi d'anglès abans de classe! :-))
I tant, on vas a parar! Aquests dies el solet és agradable i tot. Res a veure amb el de l'estiu, jo crec que és un altre de diferent.
ResponEliminaProbablement tinguis raó, XEXU, i aquell sol horrible que tenim aquí a l'estiu ara és de viatge rumb a l'hemisferi sud i aquí ens queda son germà petit, que és molt més bona persona ;-))
ResponEliminaQuina mània que teniu al sol. És com tothom, hi ha dies que està radiant i energia i dies que es va apagant i fent petit... i a vosaltres us agrada quan està dèbil :( ohhhhh
ResponEliminaHola, MIREIA! ;-)
ResponEliminaNo, no, que a mi m'agraden els dies assolellats, però de l'hivern.
De fet, li tenim mania quan es posa impertinent i ens asfixia... no és que ens agradi quan està dèbil, és que no ens agrada quan crema... És pur instint de supervivència...
A mi dos dies seguits de pluja em deprimeixen... ara bé, l'estiu no l'aguanto, no em trobo bé, prefereixo la fresca... o el fred, fins i tot intens... Ara bé, a un dia ben fred tu hi poses un sol suau... i allò és la glòria :-)