EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Tot és relatiu...

A vegades, quan em prenc un cafè amb llet, m’agrada imaginar que aquella tassa gran és, en realitat, una tasseta de tallat i que jo sóc molt petita.



A vegades, quan em prenc un tallat, m’agrada imaginar que aquella tasseta minúscula és, en realitat, una tassa de cafè amb llet i que jo sóc molt gran.

M’ho miro fixament i sóc capaç de, concentrada en el cafè amb llet o el tallat, relativitzar la mida de les coses i sentir-me com si fos geganta o diminuta.

15 comentaris:

  1. En una cosa em sembla que estarem d'acord, els tallats i els cafès en llet inspiren moltissim!
    Petonets!

    ResponElimina
  2. Jo també penso que deu ser cosa de la cafeïna ( vols dir que no et passa com l'Alícia del país de les meravelles que podia créixer i empetitir-se a voluntat menjant una galeta)

    ResponElimina
  3. EVA.- M'inspiren i m'encanten!! I els caputxinos!! oooooh ;-))


    ELVIRA FR.- Al Viena regalen tres pastetes per acompanyar els cafès, tallats i similars... creus que poden contenir al·lucinogens? ;-))


    KWEILAN.- És cert, eh? Oh puc fer de veritat :-))

    ResponElimina
  4. Jo, que profunda que et poses. Jo em prenc el cafè per vici i per necessitat, no penso res de res, només 'a veure si aquesta dosi em desperta'. Bé, a banda de que a mitja tarda m'encanta prendre un cafetó tot llegint, és una de les activitats que m'agraden d'estar a caseta, o en un bar si s'hi està tranquil.

    ResponElimina
  5. De vegades, va bé relativitzar les coses i mirar-les des d'un altre punt de vista, ens ajuda a entendre millor aquest món que ens ha tocat viure. :-)

    PS: Li dius a l'ELVIRA que potser les tres pastetes que et serveixen amb el cafè contenen al·lucinogens i per això tens aquests pensaments. Doncs t'equivoques... tothom sap que els al·lucinogens els posen directament al cafè. :-DDD

    ResponElimina
  6. ja deia jo....és clar al cafè directament... gràcies McAbeu

    ResponElimina
  7. XEXU.- Apaaaa quins horaris de posar comentariiiis hehehe no m'estranya que després necessitis una bona "dosi" de cafeïna ;-)
    Aquest cafetó tranquil·let de la tarda, mentre llegeixes, és al que em refereixo jo... Tu mira la tassa o el vas en el qual ho tinguis, concentra't i imagina que és d'una altre mida i que tot el que hi ha al seu voltant, inclòs tu, es relativitza en funció de la nova dimensió del cafè :-))
    És molt divertit!! :-)) Et pots arribar a sentir petit, petit o molt graaaan :-DDD


    McABEU.- Ostres, MAC, podria ser però... no, no ho crec, decididament crec que no hi ha res ni al cafè ni a les pastes... crec que és alguna cosa que porto jo mateixa incorporada "de sèrie", perquè hi ha altres persones al Viena (gent rara que no va a llegir, ni fer punt de creu ni res normal) que també prenen cafè i... no miren la tassa relativament!!! Tu ho pots entendre això?? :-DDD


    ELVIRA FR.- No, no, no li donis la raó, que al cafè no hi ha res... és qüestió de poder mental hehehe (a vegades, quan escric aquestes coses sé que m'arrisco a que ho llegeixi algú que em conegui... de fet aquest és un risc MOLT possible... pobre de mi!!) :-DD

    ResponElimina
  8. Upss! El senyor blogger ha perdut el meu comentari. res, dei aque a mi a les 7 el matí la tassa de cafè amb llet també em sembla un talladet petit, petit ;)

    ResponElimina
  9. Hahahaha MIREIA!!! :-DD M'has fet riure!! ;-))
    En aquest cas crec que la relativitat ve donada des de l'estómac ;-))

    El senyor Blogger darrerament és molt dolent, molt... cada vegada fa més coses rares!!

    ResponElimina
  10. ABOGADAENBCN.- Ostres!! Ara sí que m'acabo de convèncer que tinc poder mental!!... Em faig por i tot...
    Quan li he dit a la MIREIA que el senyor Blogger darrerament era molt dolent estava pensant en la mala passada que li ha fet al teu blog amb la "desconfiguració"... i vas... i entres tu!! :-)))
    Hehehe em fa gràcia que t'agradi ;-) Ets un sol... guapa!!

    ResponElimina
  11. quines coses tens!!! mai m'he mirat un tallat així. Em recordes l'Alícia, al seu país....

    ResponElimina
  12. Nena, ho provaré, però la pega és que no prenc tallats ni cafès amb llet... ho hauré de fer amb.... amb.... amb.... els plats grossos i els plats petits?

    ResponElimina
  13. RITS.- Hehehe mai t'has mirat un tallat així? doncs és divertit... és com si tot al teu voltant canviés de mida però el que canvia en realitat és la percepció que tens de tu mateixa :-))


    CARME.- Ostres!! Quina visita més xula has fet pel blog!! ;-))
    Ho pots fer perfectament amb els plats grossos i els petits, o amb una cullera de sopa i una cullera de postres :-DD

    ResponElimina