EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 24 d’agost de 2013

Un sopar ben bo i ben català!!

En Josep Lluís tallant la llonganissa del Ripollès

A punt per clavar-hi queixalada!!

La llonganissa de veritat té un gust molt especial. A la primera mossegada m'ha recordat a la que podia menjar al poble del meu avi (tot i que no era la mateixa comarca) Què en feia d'anys que no en provava una així de bona!! Una amiga, de vacances per aquelles precioses terres, me n'ha fet arribar una ;-))

dissabte, 17 d’agost de 2013

Aroma de terra molla


Llamps, trons i una plujeta de 20 minuts... i un solet ben tímid treu el caparró. El millor? L'aroma que queda a l'aire... M'encanta!

divendres, 16 d’agost de 2013

Se m'està enfosquint el cabell...

Au, si, com si us estès veient, tothom rient... hehehe hihihi... A l'Assumpta enlloc de sortir-li més canes doncs se li enfosqueix el cabell, pobra, no sap què diu...

Doncs sí! i jo què voleu què hi faci? Sóc la primera sorpresa en veure aquesta regressió que estic vivint...

Voleu proves? D'acord... Proves:

Foto de fa un parell de mesos:


Fotos d'avui mateix:




Prometo que no he tornat a trepitjar una perruqueria des del dia de la primera foto. Prometo que no m'he comprat cap tiny, ni cap xampú de color ni res de res de res... No he fet res...

Ara bé... el meu cabell és mutant. Ho dic perquè demà podria tornar a estar ben blanc. Oi que sóc original? A que a ningú més li passa això?

divendres, 9 d’agost de 2013

Amor de veritat...


Estic soleta a casa... vaig fent coses... tinc Catalunya Informació de fons... miro algun blog, tuitejo (em barallo... per Catalunya... no tinc remei)

Tu ets a casa els teus pares... és aquí mateix, a dos minuts, girar dues vegades... Ells es fan grans, no estan bé... Vas a ajudar-los, a comprar, fer-los companyia...

Surto a la terrasseta, vaig a recollir la roba que vaig estendre ahir i a posar la rentadora, amb el mestralet suau que fa s'eixugarà aviat.

Sento algú que tira envasos de vidre al contenidor i que els tira d'un en un... Aquest algú aixeca el cap... jo miro cap a la vorera on hi ha el contenidor... ETS TU!! Ens veiem al mateix temps :-))

Semblem una parella d'adolescents enamorats fent-nos senyes, rient i enviant petonets!!

Sóc feliç!!