L'escriptora... (II)

L’escriptora tecleja al seu portàtil color de rosa.
Rosa és també la seva brusa, la seva bossa i el maletí...
Però avui hi ha xivarri...
Al pis de sota uns nens criden i al nostre pis -el segon espai-, un grup femení amb una àvia tres o quatre filles i dues criatures, parlen fort.
Ella sembla que s’impacienta, agafa tots els seus estris i marxa a la part del darrera tot i dedicant una mirada reprovadora als que alcen massa la veu.
Arribada al tercer espai, s'instal·la a una nova taula i segueix escrivint a mà.
I és que sembla mentida la gent!!
L’escriptora de color rosa (pàl•lid) té tota la raó... No saben que el Viena és un lloc on la gent llegeix i escriu?

Em pregunto... (II)

1.- Per què, malgrat el que estem veient a tot el món, encara hi ha qui nega el canvi climàtic?

2-. Hi ha alguna cosa impossible?

3.- Per què hi ha tan poca quantitat de producte en un Actimel?

4.- Per què els llibres en català són més cars que els llibres en castellà?

5.- Remuntarà el Barça el dissabte i guanyarà la Supercopa?

6.- Per què alguns dels defectes que més em molesten en altres persones són exactament els mateixos que jo tinc?

Em pregunto...

1.-El nostre destí està escrit?

2.-Per què la Sánchez Camacho sempre, sempre parla enfadada?

3.-Per què els llibres són tan rematadament cars?

4.-Quina podríem considerar que és, més o menys, la mitjana de pàgines dels llibres que llegim?

5.-Per què en Puyol va dir que no jugaria més a "la roja" i després es va desdir?

6.-Per què tantes vegades no sé què he de fer i em fa por equivocar-me tant si decideixo fer alguna cosa com si no?

Avui...

Avui he llegit més de cent pàgines!!
No és normal en mi, que sempre vaig poc a poc...

Amb la calculadora del mòbil nou faig números... Vull acabar-lo durant el mes d'agost. No per res especial (o sí... per la meva "Llista de llibres llegits")

És una llista màgica... El sol fet de fer-la, fa que un llegeixi més... És una llista amb poder!

Sóc feliiiiiiiiiiiiiiiiç, feliç, feliiiiiiç!!!!

No sé definir ben bé el què sento... potser semblarà exagerat o ridícul, però crec que és felicitat de la bona ;-)

Ahir va ser un dia dur i llarg de passar. Pesat, molt pesat... el cel gris i compacte, atapeït, sense deixar passar ni una miqueta d’aire. Gens. Xafogor. Costava respirar i jo em sentia cansada i amb una mena d’angoixa subjacent que, encara que pogués fer broma o riure, no ho feia amb la mateixa alegria que altres vegades... Ahir, en alguns moments, m’havia d’esforçar una mica perquè la senyora tristesa no vingués a empipar-me...

Al vespre va ploure...

Després es va girar un airet fresc...

Aquesta nit ens hem hagut de tapar amb el llençol...

Avui, a les tres de la tarda, el termòmetre de la Plaça Prim marcava 23 graus (la setmana passada marcava 30 i 31!)... mentre érem al Viena ha plogut (una plujeta maca, res de tempesta però sí una bona estona)... en sortir... el termòmetre marcava 19 graus!!!


I en aquest moments tinc ganes de dir que em sento feliç, feliç, feliç... segueix plovent... l’aire fresquet mou la cortina i m’encanta que ho faci ;-))

Fils blaus...

De la mateixa autora que les meravelloses “Arbequines de llum en la foscor”, la jove (molt jove) fotògrafa barcelonina resident a Reus, Assumpta Culé Anònima, presenta la seva trilogia de cinc obres “Fils blaus en caiguda lliure i caòtica”.

If you wanna be happy.- Jimmy Soul

Em fa gràcia, em porta bons records... :-)

Be belong together.- Los Lobos

Aquesta cançó la cantava un xiquet molt jove, que va morir abans dels vint anys en un accident d’aviació, Ritchie Valens, però aquesta versió de Los Lobos es sent molt millor i em fa pensar en “l’anunci” de Leroy Merlin que, al cap i a la fi, és on la vaig sentir per primera vegada ;-)

Arbequines...

Old Town.- The Corrs

Per cert que aquestes noies, a les que trobo guapíssimes, em fan pensar en la més dolenta de les bruixes que surten als llibres de Harry Potter, la Bellatrix Lestrange (Helena Bonham Carter)

M'agrada quan plou per la nit...

... perquè es pot dormir millor.

Els gamberros de les motos, els incívics que juguen a veure qui fa més soroll fins les tantes de la matinada es queden a casa, quina sort!!

El meu carrer en silenci... és cert o estic ja somiant?

Myriam Soumaré

La seva alegria s'encomana! ;-)

Avui comença...

Avui és el primer dia de la tercera etapa de la meva vida... Ho he decidit fa una estona.
Amb il·lusió, amb esperança, amb moltes ganes de tirar endavant, de guanyar aquesta lluita, d'aconseguir-ho...

Que Déu ens ajudi ;-))

Ziga Zaga

Dissabte, tornant de Barcelona...

Dissabte al vespre, tornem de Barcelona, són les deu del vespre, és fosc... Baixem del tren... Un tio creua l’andana per la via... hi ha gent que no n’aprèn mai... no ho entenc.

Kosovo independent, Catalunya la següent!!

La Viquipèdia ha actualitzat avui mateix la seva entrada per a KOSOVO.

Després d'anys de disputes i negociacions, Kosovo declarà la seva independència el 17 de febrer de 2008. Molts països com els EUA i organitzacions com la Unió Europea han reconegut ja la seva independència, encara que països com Sèrbia, Espanya i Rússia s'abstenen de reconèixer-la i àdhuc s'hi oposen amenaçadorament.

El 22 de juliol de 2010 el Tribunal Internacional de Justícia va determinar que la declaració d'independència de Kosovo no viola cap llei internacional, ja que segons va declarar el seu president, "les declaracions d'independència no estàn pas prohibides".

La foto tan xula del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia la vaig fer jo fa uns anyets ;-)

Estiu...

Els núvols, transmutats en flames ardents, caldegen l’ambient, el fan pesat, dens, irrespirable...

El temps sembla que s’atura i dos mesos es tornen una eternitat...

Una mica fastigós... però m'ha fet riure

Ho he vist al diari d'avui... se m'ha ocorregut buscar-ho a Internet i... ho he trobat!!

Vals vienès...

Si avui les càmeres de seguretat del Viena funcionaven bé i en el moment oportú, hauran captat a una parella partint-se de riure mentre ballaven el vals que sonava de música de fons... és el que té, endevinar l’hora en que al pis de dalt del local no hi ha ningú més...

És maco veure que el termòmetre de la Plaça Prim s’ha espatllat i indica que la temperatura és de -1... Un grau sota zero!!... I jo que m’he deixat la càmera a casa... aisss...

Conversa estúpida que he tingut moltes vegades amb diferents “algú”...

Assumpta.- No aguanto l’estiu!!
Algú.- Ai, a mi m’agrada molt...
Assumpta.- Amb aquesta calor tan enganxosa... no sé com us pot agradar, és angoixant...
Algú.- No, dona, tanta calor tampoc m’agrada.
Assumpta.- Ehem... és que a l’estiu fa “tanta calor”...

Grrrrrrrrr... no pot ser que a ningú li agradi l’estiu, em nego a creure-ho!!!

Vaig a...

... posar el suavitzant a la rentadora.

L'escriptora...

L’estiu l’ha portat de nou a la seva taula del Viena.
L'escriptora té el cabell molt llarg amb la clenxa al mig.
El seu mini portàtil és de color rosa.
Avui ella també anava amb un vestit rosa i una bossa rosa.

Camí del Seminari...

Passar cada dia per aquest caminet que condueix directament a l'interior del Seminari és com fer un salt a una altre dimensió... magnífica!

Fiiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuuuu

Foto furtada a Google... és un furt per pura necessitat...

Wouldn't it be nice.- The beach boys

El vídeo era bastant refrescant... però com a YouTube tenien desactivada la possibilitat d'inserció, doncs apa, ara a Goear!