Un sopar ben bo i ben català!!

En Josep Lluís tallant la llonganissa del Ripollès

A punt per clavar-hi queixalada!!

La llonganissa de veritat té un gust molt especial. A la primera mossegada m'ha recordat a la que podia menjar al poble del meu avi (tot i que no era la mateixa comarca) Què en feia d'anys que no en provava una així de bona!! Una amiga, de vacances per aquelles precioses terres, me n'ha fet arribar una ;-))

Aroma de terra molla

Llamps, trons i una plujeta de 20 minuts... i un solet ben tímid treu el caparró. El millor? L'aroma que queda a l'aire... M'encanta!

Se m'està enfosquint el cabell...

Au, si, com si us estès veient, tothom rient... hehehe hihihi... A l'Assumpta enlloc de sortir-li més canes doncs se li enfosqueix el cabell, pobra, no sap què diu...

Doncs sí! i jo què voleu què hi faci? Sóc la primera sorpresa en veure aquesta regressió que estic vivint...

Voleu proves? D'acord... Proves:

Foto de fa un parell de mesos:

Fotos d'avui mateix:

Prometo que no he tornat a trepitjar una perruqueria des del dia de la primera foto. Prometo que no m'he comprat cap tiny, ni cap xampú de color ni res de res de res... No he fet res...

Ara bé... el meu cabell és mutant. Ho dic perquè demà podria tornar a estar ben blanc. Oi que sóc original? A que a ningú més li passa això?

Calla i rema!!!

Amor de veritat...

Estic soleta a casa... vaig fent coses... tinc Catalunya Informació de fons... miro algun blog, tuitejo (em barallo... per Catalunya... no tinc remei)

Tu ets a casa els teus pares... és aquí mateix, a dos minuts, girar dues vegades... Ells es fan grans, no estan bé... Vas a ajudar-los, a comprar, fer-los companyia...

Surto a la terrasseta, vaig a recollir la roba que vaig estendre ahir i a posar la rentadora, amb el mestralet suau que fa s'eixugarà aviat.

Sento algú que tira envasos de vidre al contenidor i que els tira d'un en un... Aquest algú aixeca el cap... jo miro cap a la vorera on hi ha el contenidor... ETS TU!! Ens veiem al mateix temps :-))

Semblem una parella d'adolescents enamorats fent-nos senyes, rient i enviant petonets!!

Sóc feliç!!

La independència de Catalunya segons un veí de l'Hospitalet

Tuitejant amb el ventilador al damunt (pràcticament)

Encara queden un munt d'hores...

... perquè s'acabi el dia i jo ja vaig així:

Blog en risc de fusió

Blog descansant fins que passi l'onada de calor. És qüestió de vida o mort.

Qui va ser...?

Qui va ser el graciós que va dir que aquest any no hi hauria estiu???

Per cert, aquest blog està unit a la llista de blogs enllaçats per fer una cadena independentista la setmana de l'onze de setembre:

Apunteu-vos AQUÍ:

I si teniu més d'un blog, apunteu-los tots (cada un tindrà el seu número individual)

He trobat el portamonedes!!!

Després de DOS DIES buscant-lo... Sobre tot avui, que ja estava dels nervis.

Després d'haver mirat fins i tot DINS la nevera i la rentadora!!

Després d'haver regirat les bosses buides de plàstic del Mercadona!!

Després d'haver mirat per calaixos que fa temps que no obro, per sota els coixins del sofà, per terra, per butxaques de jaquetes...

Ha aparegut!!!!

Divendres al vespre vaig buidar la bossa... el mòbil, els bolis, las tovalloletes aquelles per rentar-se les mans, el llibre i el portamonedes... doncs el portamonedes va relliscar i va anar a parar damunt d'una cadira en un tros que quedava tapat!!!

Repassant tots els meus moviments, he pensat... "mira que si va relliscar per aquí"!!... I siiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Sóc feliç!!! ;-)))

He perdut el meu portamonedes!

Es busca:

No és aquest però s'hi assembla molt (aquesta imatge l'he trobat a Google).

Divendres per la tarda vaig anar a donar una classe d'informàtica i a la mateixa persona li vaig vendre un estoig per les ulleres: Total 18 Eur. que vaig guanyar. Tota contenta i feliç em vaig auto-convidar a un talladet a una cafeteria que hi ha davant de la parròquia mentre aprofitava per llegir una estona.

Després, vaig anar cap a casa... I des de llavors que no el trobo :-( 

He perdut tots els beneficis de la meva economia submergida. Ja que no tinc feina "normal" miro de fer algun caleró així... i per fer l'estoig són moltes hores! :-(

Sortosament no hi ha cap document (ni DNI, ni la targeta de La Caixa, ni els carnets de l'Abacus, la Biblioteca...) "només" hi havia monedes... En total uns 20 Eur. :-(

El portamonedes és molt bonic, el color és una mica més torradet que el de la foto i me'l va regalar en Josep Lluís per Reis fa molts anys, va ser una sorpresa i em va agradar molt, és molt tovet, de pell...

Si algú el veu, si us plau, que me'l faci arribar. Gràcies.

Està comprovat

Principi d'Assumpta. Comprovat:

Si fregeixes pollastre esquitxarà per tot arreu.
"Tot arreu" inclou el terra.
Si el terra s'esquitxa d'oli i després es trepitja
... queda tot fet un fàstic.

La llengua catalana

Un altre vídeo per fer córrer per tot arreu. som-hi!!

El primer de molts...

Ja n'hi ha prou!

Nosaltres "a la nostra"... perquè ningú podrà res contra un poble unit, alegre i combatiu. Apa, un altre vídeo per fer circular ;-)))

Pep l'ambaixador

Què us sembla si fem córrer aquest vídeo?... Hem d'aprofitar qualsevol coseta, qualsevol detall que ens pugui afavorir ;-))

Una bona bronca!!

Aviso... dura deu minuts i mig... Ara bé, veient-ne un trosset ja et fas a la idea... ;-)

La màquina de fer hamburgueses

Bé, en realitat... estan tallant un cervell humà... d'una dona de 65 anys. Es tracta de fer un atles cerebral... Quines coses!!

Siguem realistes, ostres!!

Ara s'ha posat de moda dir "CUPCAKE"... però, en realitat, són MAGDALENES... magdalenes com sempre, però amb diferents varietats, amb xocolata, amb boletes de colors per damunt i un xurret d'alguna cosa... però magdalenes!!

Plou

Gooooooooooooooooool

CAMPIONES DE LLIGA I COPA!!

Saber y ganar

Hi ha un programa de televisió que, sempre que puc, miro... És un concurs diari que fa un munt d'anys que està en antena (els premis que donen són tan raquítics que, clar, ja els hi va bé per pressupost), es tracta de Saber y Ganar.

Una de les proves que hi ha en el programa es diu "La parte por el todo" i és de les meves preferides. Amb un trosset de foto minúscula has de descobrir un monument, amb una frase un llibre, amb uns acords una peça musical.

Dimecres passat, la imatge que van ensenyar era aquesta que he posat. Ahir -que jo no ho vaig veure- un concursant la va encertar, es tracta d'un quadre de Hopper "La oficina de nit", de 1940. Veieu la màquina a la part inferior esquerra del quadre?

Doncs bé, he de reconèixer que abans de tenir blog no havia sentit a parlar en ma vida de Hopper i que vaig saber alguna cosa d'ell a través de la catosfera: L'avatar de la Kweilan, la barra lateral de l'Elfri, algunes imatges de Relats Conjunts... I, sí, m'agrada quan puc dir que aprenc coses aquí ;-))

Centre d'idees

Sóc genial!!

Sóc fantàstica, magnífica!! ;-))) Tinc una oïda musical de Matrícula d'Honor!! :-DD

Jo sabia que cançó del segon vídeo del post anterior a mi em sonava molt, que alguna vegada l'havia sentit i se m'havia quedat al cap... oh, yeah!

Au, tothom a cantar, que aquesta peça porta molt bon rotllo ;-))