dilluns, 26 de juliol del 2010
Dissabte, tornant de Barcelona...
Dissabte al vespre, tornem de Barcelona, són les deu del vespre, és fosc... Baixem del tren... Un tio creua l’andana per la via... hi ha gent que no n’aprèn mai... no ho entenc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No es pot entendre.
ResponEliminaEns pensem que els accidents només passen als altres... fins que ens passen a nosaltres.
Cada dissabte és igual... sempre hi ha qui ho fa... Des de l'accident de la revetlla semblava que la gent vigilava més. El seny els ha durat un mes. Què ximples! per no perdre un parell de minuts s'arrisquen a perdre la vida...
ResponEliminaSempre passa el mateix. A la gent l'ensurt li dura el temps que ho veu pels mitjans de comunicació. Després, com si no hagués passat res!
ResponEliminano es pot entendre. A l'endemà mateix la gent ja ho feia al Maresme.
ResponEliminaRecordo l'estació de Caldes de Malavella, allà per poder anar a l'andana direcció BCN has de creuar necessàriament les vies. Anant amb 20 nanos i motxil·les,..... buf,
això si, era una estació poc concorreguda, xò tot i així.....
ALBERT, RITS, és com diu en McABEU, hi ha gent que, no sé per què, pensa que a ells mai els hi passarà... és estrany, però pensen que ells poden fer el que vulguin... no tenen seny.
ResponEliminaSuposo que pensen "això a mi mai em passarà".
ResponEliminaTotal, el que pensen molts dels que tenen accidents...
*Sànset*