En el meu aprenentatge pas a pas de la llengua catalana, avui he descobert una cosa que m’ha deixat absolutament parada (o sigui, “fortament sorpresa”) i és la segona accepció de la paraula PUS.
Sí PUS... allò fastigoset que surt en un gra infectat, per exemple, i que a mi em fa molta, molta angúnia (vull dir una “impressió de desplaer insuportable”) eeccssss
Aquí la deixo:
Això pot produir frases tals com:
Sense més ni pus he vist que el gra té ni més ni pus que... pus! No en parlem pus, em poso pomada i pus mai pus.
Jo coneixia aquesta accepció per Antònia Font, hi diuen en algunes cançons, sembla ser que a Mallorca es fa servir més que a Catalunya.
ResponEliminaAra semblaré una mica set-ciències però és que m'has picat la curiositat de saber d'on venia aquesta accepció (que jo tampoc havia sentit mai) d'aquesta paraula.
ResponEliminaI he trobat que "PUS" té tres accepcions: La primera ve de la paraula llatina "PUS" i significa Humor espès, opac, blanc groguenc, segregat en els processos inflamatoris dels teixits orgànics; la segona és la que tu dius que prové del llatí "PLUS" que vol dir MÉS com el PLUS francès; i la tercera és la que ve del llatí "POST" que vol dir DESPRÉS i que equivaldria al PUES castellà.
Perdona pel rotllo, no hi puc fer més... m'agrada saber d'on venen les coses. :-))
A l'utilitzar pus en aquest tipus de frases, sembla que sigui el dialecte del baixet dels “Martes y Trece” en versió Catalana.
ResponEliminaAssumpta, comparteixo amb tu l'angúnia pel pus. Hi ha una dita antiga que diu mes o menys “si hi ha pus s’ha de treure”, i no hi ha cosa mes anguniosa que quan pressiones per evacuar el pus i esquitxa.
Nomes de pensar-hi ja hem poso malalt.
XEXU.- Ai, a mi em fa molta gràcia quan, a través d'alguna cançó, aprenc alguna cosa :-)
ResponEliminaA mi em va cridar molt l'atenció quan fa uns anys, en una Escola de Catequistes de Catalunya i les Illes (era una passada per la quantitat d'accents que s'hi podien sentir... a mi m'il·lusionava moltíssim!) on tot era -evidentment- en català. Una catequista de Mallorca buscava una paperera i em va preguntar "on son els fems?"... La vaig entendre perquè vaig veure que tenia coses per llençar i li vaig dir, però se'm va quedar gravat :-)
McABEU.- En absolut em sembles un set-ciències!! O, en tot cas, si tu ho ets jo també... Hauries de veure els jocs que fem ma germana i jo buscant etimologies de paraules. Paraules que al català i al castellà han derivat de forma diferent, però el castellà té alguna derivada que "demostra" que el català és més fidel a l'origen i que la nostra llengua és més perfecta hehehe...
Exemple:
- Català: PORC
- Castellà: CERDO
- Castellà: PORCino...
Epsss!! hehehe :-DD
De fet, amb els exemples que posa el DIEC ja veia clar quin era aquest orígen, però em fa gràcia veure que no sóc l'única que gaudeix amb aquestes coses :-DD
CROMLEC.- Hahaha què bo!! M'has fet riure amb això de Martes i Trece :-DD
Uuuuiissss si... un esquitx de pus és... uffff... Millor no pensar-hi gaire... aggg
Mira, MAC!, més! :-))
ResponEliminaFINESTRA
VENTANA
deFENESTRAR
FUM
HUMO
FUMar
PARLAR
HABLAR
PARLAmentar
Arrel del que comenta el M. H. no és difícil concloure que el castellà és un dialecte del català. Ni més ni pus!
ResponElimina*Sànset*
debo estar ya a viernes, me pareceis muy cultos todos...:O
ResponEliminaSÀNSET.- Total i absolutament... El català és una llengua molt més fidel al llatí, de la qual va derivar la llengua castellana... I pus!! :-DD
ResponEliminaCRISTINA.- Jajaja ya ves qué cultos, aquí, descubriendo palabras! Me encontré con esta acepción de "pus" por casualidad y no dirás que no tiene su encanto ;-))
Por cierto... ¡ya es viernes! :-)
Exacte, el que passa és que no ho saben. I nosaltres, que hauríem d'estar més orgullosos de la nostra llengua. La segona més parlada al món!
ResponEliminammm... potser faig un post i tot sobre el tema
*Sànset*