EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

divendres, 12 d’abril de 2013

Quina paciència...


El mateix ha passat amb l'Alfred Bosch i la Teresa Jordà...

4 comentaris:

  1. Per favor! quin país!!! I quins tribunals!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè sabem que és veritat i ens ho creiem... però pensat fredament, sembla broma, eh?... o, pitjor, sembla una burla... On hem anat a parar? Què és això de donar el dret a UN sol nen sobre la resta de la classe per fer-los canviar d'idioma?? És increïble, és nauseabund

      Elimina
  2. Alguns titllaran aquest comportament d'irresponsable, tossut i intransigent. Però jo, i suposo que vosaltres també, ho veig com una defensa dels nostres drets i la nostra llengua. En Joan Tardà els té molt ben posats. No serveix de res que t'expulsin de la classe, però ell no va baixar del burro. I dic classe, perquè el congrés és un pati d'escola, d'això no hi ha cap dubte. I per cert, que n'hi havia molts que feien campana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí! L'actitud d'en Joan Tardà és la que ha de ser... Actuar de tal manera que es demostri que arriben a expulsar-lo de la tribuna d'oradors per l'únic fet de parlar català!!

      No sé si s'adonen que, poc a poc, van ajudant a que fins i tot els més escèptics es comencen a plantejar la independència...

      Elimina