EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

diumenge, 29 de desembre del 2013

Eran uno, dos y tres...

18 comentaris:

  1. "Uno para todos y todos para uno", no és mala filosofia. Les coses ens anirien millor sí no tothom anés sempre a la seva. Mira, no sé perquè però ara m'han vingut al cap alguns polítics del nostre país. :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest serà el lema del nou Estat català!! Un per a tots i tots per a un!! I serem els millors!! :-DDD

      Elimina
  2. Ostres! Per què hauré tingut un pensament molt semblant al del McAbeu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, però tenir pensaments semblants als d'en Mac és bo... no pateixis :-DDDD

      Elimina
  3. com els tres mosqueters...que eren quatre.....apliquem la filosofia a les nostres vides!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si dubto... sóc (hehehe estava aplicant la filosofia a la vida hehe) :-DD

      Elimina
  4. Doncs, jo m'he posat a cantar-la.; no he pensat en política. Sóc rara? Qui la cantava? Parchís?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No eren Parchís, eren Popitos. Ami no em sonaven de res els seu nom però sí les seves camçons. ;)

      Elimina
    2. Jo també me la sé de memòria!! Tota!! hehehe... i, com pots suposar, quan estava de moda, jo ja passava dels 20!! :-DD
      És que trobo que és xulíssima la cançó! ;-))

      Elimina
  5. Doncs a mi em porta nostàlgia de la meva infantesa......
    I mira que era dolenta la gateta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradava hehehe i ja no era cap "nena" :-DDD

      Elimina
  6. :) Recordarem doncs la capacitat de fer coses junts i també l'honor i l'amistat, encara que sembli que el món s'ha confabulat en contra d'ells...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens anirem esforçant en recordar-ho, que és molt important :-))

      Elimina
  7. Et puc assegurar que jo vaig conèixer els Mosqueperros molt abans que els Mosqueteros, pensava que l'original eren els de dibuixos animats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sou tan petits!! :-))

      Quan jo feia primer de carrera, per les tardes feia de cangur d'un nen maquíssim, que es deia -diu- Enric... ell tenia sis anys i jo dinou... L'Enric és més gran que tu, que la Rits... :-DDD

      Elimina
    2. A l'àpoca dels Mosqueperros, jo feia classe a un nen que tot li costava molt, devia tenir 7 o 8 anys ... un dia em va parlar dels Morqueperros i jo que no acostumava a veure dibuixos animats, em pensava que ho deia malament. i jo el corregia "mosqueteros" i ell que no, mosqueperros... i així una estona fins que finalment em va convèncer quan m'ho va saber explicar millor i em va parlar dels dibuixos animats. Aquest nen ara en té 37... :DDD

      Elimina
    3. Hhehehe pobret, ell ja ho tenia clar, ja... els Mosqueperros!! ;-))

      Espero que aquell nen pogués superar els obstacles d'aprenentatge que tenia i avui sigui un home feliç ;-)

      Elimina
    4. Si ja us ho dic jo, en realitat eren els Mosqueperros, la gent de la meva generació ho sap, jo en faré 36! Però que recordi, no tenia dificultats d'aprenentatge, com veieu recordo perfectament els Mosqueperros, Amis, Pontos i Dogos, que anaven amb en D'artacan, és clar. Res de Aramis, Porthos i Athos, i molt menys D'Artagnan, 'que no nos embauquen'!

      Elimina