El truc de la bufanda és molt bo... la fa "pensar", tot i així, com tu dius, no les té totes, no... Quina llastimeta fa, tan tendra que és ella (i el pare també)... Espero que la veu, les expressions, l'olor... tot ajudi a fer que s'adoni que aquell és el seu papi de veritat ;-))
Estic sonada, però no puc deixar de mirar-lo i d'imaginar formes que el pugui reconèixer... és que és tan petitona encara... En Josep Lluís diu "deu pensar: ja no tindré més aquell papi que tenia"... ai!!!... sniffff Jo crec que la veu ha de ser important... que li parli molt, que li expliqui cosetes amb les mateixes paraules que feia servir... contes, cançons... :-)
El reconeix perfectament (per la veu i l'olor), sap que és el seu DAD estimat però està empipada perquè a ella li agradava amb barba... Què és això de no fer cas als seus gustos, eh??? :-))))
Pobrissona, li han pres la barba al seu pare o li han pres el pare??
ResponEliminaMira si sap tan petita que alguna cosa no està com toca.
Aferradetes i bona nit :)
Em fa una llastimeta!! Tan feliç que està ella amb el seu papa... i ara... ara quelcom "no quadra"... espero que la veu, l'olor, etc. ajudin!! :-)))
Eliminatendrissim!!!!! les criatures són globals si un tros canvia canvia tot!
ResponEliminaSí, és veritat hehehe... li falta un "tros"... espero que no hi pateixi massa la petitona, que el pare es nota que és molt carinyós, pobre noi ;-))
EliminaPobretaaaa! Quina desil·lusió que s'endú. Realment, no les té totes, li han canviat el papa i li caldrà un temps per acostumar-se a aquest papa nou!
ResponEliminaEl truc de la bufanda és molt bo... la fa "pensar", tot i així, com tu dius, no les té totes, no... Quina llastimeta fa, tan tendra que és ella (i el pare també)... Espero que la veu, les expressions, l'olor... tot ajudi a fer que s'adoni que aquell és el seu papi de veritat ;-))
EliminaEstic sonada, però no puc deixar de mirar-lo i d'imaginar formes que el pugui reconèixer... és que és tan petitona encara...
ResponEliminaEn Josep Lluís diu "deu pensar: ja no tindré més aquell papi que tenia"... ai!!!... sniffff
Jo crec que la veu ha de ser important... que li parli molt, que li expliqui cosetes amb les mateixes paraules que feia servir... contes, cançons... :-)
Opció B:
ResponEliminaEl reconeix perfectament (per la veu i l'olor), sap que és el seu DAD estimat però està empipada perquè a ella li agradava amb barba... Què és això de no fer cas als seus gustos, eh??? :-))))