EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

divendres, 3 de juny de 2016

Realitat virtual


Sóc l'única que pensa que d'aquí un temps es descobrirà que les ulleres de realitat virtual provoquen greus malalties psíquiques? Jugar a enganyar el cervell em sembla una imbecil·litat mida XXL. Si en uns anys augmenten casos els casos de psicosis, no m'estranyaria gens.

8 comentaris:

  1. Jo crec que el que es gasta els diners en aquestes ulleres, ja pateix una malaltia psíquica.

    ResponElimina
  2. En tot cas, ho sabrem d'aquí un temps. Si comencem a fer estudis ara, segur que aviat en començaran a sortir a la llum, però és una cosa més a llarg termini per tenir resultats fiables. Psíquics no sé, però problemes de visió potser sí que n'hi haurà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La qüestió és que el cervell rep una informació com a "certa"... i després resulta que, les ulleres es treuen i la realitat és una altra. Això pot portar al pobre cervell a una desorientació o, directament, a una esquizofrenia... I tant de bo m'equivoqui, XEXU, però em fa molt mala pinta...

      Elimina
  3. Jo no sóc tan pessimista en aquest sentit. Estic d'acord que si se n'abusa aquestes ulleres podrien portar problemes dels que parles, però podríem dir el mateix de l'abús de les xarxes socials o dels jocs d'ordinador per exemple. Tots hem sentit parlar de persones que de tan enganxats a una pantalla han perdut de vista el món real. Però això són casos extrems, si se'n fa un ús adequat no trobo que aquestes ulleres siguin més perilloses que anar al cine, per exemple. Desconnectar de la realitat momentàniament per esbargir-nos no és dolent, jo diria que fins i tot és necessari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, MAC, per una vegada no estic gens d'acord amb tu...

      I és clar que és bo desconnectar de la realitat com fem fins ara: amb un bon llibre, cinema, una estona de migdiada... :-)

      ... però en cap d'aquests casos el cervell rep informació falsa. Quan jo llegeixo i el llibre m'encanta i dic que he entrat totalment "dins" la història, en realitat el cervell no perd el contacte amb la realitat... Una part de la meva fantasia es troba al Londres del s.XIX, però si algú al meu costat fa un soroll i "em torna a la realitat", jo no em quedo paradíssima pensant "on sóc?" perquè el meu subconscient s'havia "empassat" que jo era al Londres del s. XIX.

      Fa uns dies, veure el vídeo d'un noi que duia unes ulleres de realitat virtual per les quals sentia i veia com si anés en una mena de Dragon Khan... tot anava bé, cridava i tal, però com crida la gent que va al de debó i, de cop, un "amic" fa com que li dóna una empenta i el tira dalt abaix... No sé què deuria sentir el noi, però va començar a cridar com un histèric, tirat a terra, en posició com si anés caient al buit, com si no notés que tenia l'esquena i el cul tocant al terra d'una habitació... peus i mans cap amunt i anar movent-se i cridant fins que li van treure les ulleres. Què va percebre el cervell de tot això?

      I aquesta noia?

      https://www.youtube.com/watch?v=nBgTnVxwrXQ

      Passar-se hores davant d'un ordinador està molt mal fet i et pot afectar de moltes formes, però imagino que tornar-se boig deu ser un procés llarguíssim (com no sigui per falta d'hores de son...), ara bé, amb aquestes ulleres el que pateix el cervell és una confusió de realitat i ficció que estic seguríssima que ha de ser molt dolenta.

      Elimina
  4. He, he, he... Penso una mica com em Mc, però també m'ha passat pel cap que finalment inventaran alguna cosa perquè nosaltres mateixos també siguem virtuals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no, no... jo no ho veig com una joguina, ho veig com una eina molt, molt perillosa... I tant de bo m'equivoqui :-)

      Elimina